Ewa Kopacz va ser nomenada primera ministra de Polònia en substitució de Donald Tusk
© The Federal Government
L’actualitat política ha estat marcada per dues crisis de govern importants. La primera, per l’escàndol provocat per la filtració de gravacions secretes que s’havien fet a polítics polonesos. Això va comportar la presentació de dues mocions de confiança, una feta pel mateix primer ministre, Donald Tusk, i la segona, presentada per Jarosl/aw Kacyński, líder del principal partit de l’oposició, Llei i Justícia. Totes dues mocions van ser superades.
La segona crisi de govern es va produir al mes de setembre arran del nomenament del primer ministre, Donald Tusk, com a nou president del Consell Europeu, fet que el va portar a presentar la seva renúncia com a primer ministre. El president de l’Estat, Bronisl/aw Komorowski, va nomenar la qui era en aquell moment presidenta del Parlament, Ewa Kopacz, nova primera ministra. Els reptes del nou govern, segons va anunciar Kopacz, serien aconseguir diversificar el sector energètic –massa dependent del gas rus–, millorar els indicadors econòmics i apostar a curt termini per l’euro i les relacions amb Rússia. El canvi de govern també va suposar un canvi de ministres, ja que el ministre d’Afers Estrangers, Radosl/aw Sikorski, va ser nomenat nou president del Parlament.
La política exterior ha estat marcada per la crisi de Crimea i el Donbass a Ucraïna, que ha generat moltes tensions entre el Govern polonès, un dels més crítics dins la UE, i el Govern rus. Les sancions imposades per la UE a Rússia han tingut conseqüències importants per a l’economia polonesa, per exemple en el sector agrícola, ja que, com a represàlia, Rússia va prohibir la importació de fruites i verdures poloneses. Rússia era un dels principals mercats per a Polònia.
Les eleccions europees del mes de maig van donar la victòria al principal partit –i governant–, Plataforma Ciutadana, que va obtenir més del 32% dels vots emesos. L’abstenció va ser del 76%, una de les més altes a la UE.
Polònia ha commemorat aquest any el 25è aniversari de l’inici de la democràcia després de la caiguda del règim comunista, cosa que li va permetre iniciar un procés de transformació social i econòmica per a integrar-se, al cap dels anys, dins la UE i l’OTAN. Actualment, Polònia és la principal beneficiària dels fons europeus, fet que li permet modernitzar les infraestructures, millorar el sector industrial i fer més competitiva la seva economia. Malgrat tot, encara hi ha molts reptes, especialment pel que fa a la reducció dels nivells de desigualtat i pobresa, així com la lluita contra l’atur i la corrupció.
Aquest aniversari va coincidir amb la mort del darrer president de la Polònia comunista, el general Wojciech Jaruzelski, que va ser enterrat a Varsòvia amb honors militars davant les màximes autoritats del país. Aquest fet va provocar manifestacions públiques de rebuig.
En aquest any de commemoracions també s’ha celebrat el 75è aniversari de l’inici de la Segona Guerra Mundial amb la invasió d’Alemanya a Polònia.