El nou Govern de Beata Szydło va anunciar l’inici d’un programa de reformes socials i polítiques radicals a Polònia
© Oficina del President de Polònia
L'any va estar marcat per la celebració d'eleccions generals i presidencials. Les eleccions presidencials celebrades al maig van suposar l'inici de la fi dels governs de centredreta de Plataforma Ciutadana (PO), que després de vuit anys de govern va veure com el candidat del partit Llei i Justícia, Andrzej Duda, derrotava el candidat del PO, el llavors president Bronisław Komorowski.
Les eleccions generals celebrades a l'octubre també les va guanyar el partit conservador Llei i Justícia, que va obtenir la majoria absoluta, amb el 37,5% dels vots, davant del partit liberal Plataforma Ciutadana, que va haver de conformar-se amb el 24%. El tercer partit més votat va ser el moviment antisistema dirigit per l'exro-cker Paweł Kukiz, amb el 8,8% dels vots. Arran dels resultats, la nova primera ministra de Polònia va ser Beata Szydło, mà dreta de Jarosław Kazyņski, la principal figura del partit Llei i Justícia i exprimer ministre. En les dues eleccions, la sisena economia europea va retornar al camí de l'ultraconservadorisme i l'euroescepticisme.
Una de les explicacions per a entendre la derrota de Plataforma Ciutadana es troba en les investigacions obertes el 2014 pels enregistraments clandestins a diversos membres de l'executiu, i que van ser filtrades a diversos mitjans de comunicació i xarxes socials. La filtració de part d'aquestes converses va forçar la dimissió d'alts càrrecs del Govern, entre els quals hi havia diversos ministres --els titulars d'Hisenda, Esport, Salut i Exteriors del Govern de la llavors primera ministra Ewa Kopacz-- i, a més, del president del Parlament.
El nou Govern de Beata Szydło va anunciar l'inici d'un programa de reformes socials i polítiques radicals. En el pla econòmic es va anunciar una rebaixa de l'impost de societats, una renacionalització del sector bancari, actualment en mans d'entitats estrangeres, la instauració d'un salari mínim i la rebaixa en l'edat de jubilació. Tanmateix, algunes d'aquestes propostes van xocar frontalment amb les recomanacions que des de la Unió Europea s'havien fet a l'anterior Govern.
La disputa política va envoltar la decisió del nou Govern de modificar l'actual equilibri existent dins del Tribunal Constitucional, després de la seva negativa a designar cinc nous jutges del tribunal que havien estat triats en l'anterior legislatura i que estaven pendents de ser ratificats en el seu càrrec. L'oposició va acusar el partit Llei i Justícia d'intentar fer seu el control de la justícia. Aquest fet va donar lloc a manifestacions a les principals ciutats del país en contra d'aquesta iniciativa legislativa, i va aixecar, a més, protestes unànimes del Defensor del Poble, el Tribunal Suprem, el fiscal general i altres personalitats vinculades amb la justícia.