Després de la victòria del partit conservador Llei i Justícia (PiS) en les eleccions del mes d’octubre del 2015, Polònia va entrar en una etapa de profunda confrontació social i política, arran de les polítiques impulsades pel nou Govern, encapçalat per la primera ministra, Beata Szydło. La separació i la independència de poders que regeixen l’estat de dret van ser posades en dubte durant aquest 2016, tant per les crítiques de l’oposició com per les manifestacions al carrer i les advertències de la Comissió Europea, que va activar al mes de gener el procediment de salvaguarda de l’estat de dret.
L’any es va iniciar amb l’aprovació de la llei de reforma del Tribunal Constitucional, que limita dràsticament les competències dels jutges i modifica el sistema de votació i el nomenament de nous magistrats, seleccionats pel mateix PiS sense seguir els criteris d’independència política que havien regit nomenaments anteriors. També es va suprimir tota referència a la independència del tribunal vers el poder polític en la mateixa Constitució polonesa.
També el sistema judicial va ser modificat pel Govern de Szydło. Al mes de març, el ministre de Justícia, Zbigniew Ziobro, es va convertir també en fiscal general de l’Estat, fet que va esborrar per complet la divisió de poders entre l’executiu i el judicial.
Els mitjans de comunicació també van ser objecte d’atenció del Govern. Es va aprovar la Llei de mitjans, per la qual el Govern pot tenir més control sobre la ràdio i la televisió públiques, ja que considera aquests mitjans entitats de la cultura nacional sota la competència del Ministeri del Tresor, que serà qui designarà els respectius consells de direcció.
Amb relació a la nova legislació de caràcter econòmic van destacar dues lleis que han implicat més control de les grans empreses estatals i la creació d’un impost especial als bancs.
L’avortament també va ser objecte de controvèrsia política i social. Al mes d’octubre, el Parlament polonès va rebutjar una proposta de llei per a la prohibició total de l’avortament, que preveia penes de presó per a les dones i per al metge que participés en el procés. Inicialment aquesta llei tenia el suport del PiS, però després de setmanes de protestes al carrer a càrrec d’entitats socials del país van decidir retirar-lo. L’actual legislació polonesa ja és una de les més restrictives de tot Europa, i només permet la interrupció de l’embaràs en molt pocs supòsits (violació, incest, malformacions del fetus o un perill directe per a la salut de la mare).
Al mes d’octubre es va procedir a l’exhumació de les restes de les víctimes de l’accident d’avió de Smolensk, Rússia, el 2010, en què va morir el llavors president del país, Lech Kaczyński, i 95 persones més. Al final del 2015 es va reobrir la investigació a petició del líder del PiS i antic primer ministre, Jarosław Kacyńzski.