El mes de desembre es va produir una crisi de govern arran de la dimissió de la primera ministra Beata Zsydło, que va ser reemplaçada per Mateusz Morawiecki, fins aleshores ministre de Finances i Desenvolupament. Aquest canvi en el Govern va rebre el suport del Parlament, en el qual el partit Llei i Justícia té la majoria absoluta des de la seva victòria en les eleccions generals de l’octubre del 2015. Aquesta remodelació governamental es pot entendre com un intent d’apropar posicions amb el president del país, Andrzej Duda, també vinculat a Llei i Justícia, que el mes de juliol es va negar a ratificar part de la reforma del sistema judicial impulsada pel Govern.
Aquesta polèmica reforma que van aprovar el Govern i el Parlament inclou, entre d’altres, canvis en el funcionament del Tribunal Suprem, amb la reducció de l’edat de jubilació, que dels 70 anys passaria als 65; la possibilitat que aquest tribunal pugui anul·lar qualsevol resolució judicial de qualsevol tribunal polonès dels darrers vint anys a través de la presentació d’iniciatives populars, i que el Parlament designi 15 magistrats dels 25 d’aquest òrgan. D’altra banda, els darrers dos anys, el Govern polonès ja havia aprovat diferents reformes del sistema judicial que eliminaven virtualment la possibilitat que el Tribunal Constitucional pogués tenir cap control sobre l’activitat legislativa del Govern. Aquesta reforma també suposarà que el Ministeri de Justícia podrà nomenar jutges de qualsevol tribunal ordinari.
La decisió del Govern polonès va provocar la reacció immediata de les autoritats comunitàries europees. Considerant que la reforma del Tribunal Constitucionals feia perillar la separació de poders i la independència de la justícia i que la politització de la Cort Suprema o el Consell Nacional de Magistratura posava en perill el mateix estat de dret, i davant el temor que aquestes reformes l’erosionessin i, a més, contravinguessin els valors comunitaris, es va obrir un procediment d’infracció contra Polònia que va representar l’activació, per primera vegada, de l’article 7 dels tractats europeus. Tanmateix, l’aprovació final de l’esmentat article requereix la unanimitat de tots els estats membres de la UE, i Hongria ja va manifestar la seva oposició a aquesta activació. La mateixa Comissió de Venècia, un organisme consultiu de Brussel·les, també va advertir que aquestes reformes són una greu amenaça per al sistema judicial polonès.
Paral·lelament, la Comissió Europea va portar Polònia davant la justícia europea per no complir les seves obligacions d’acollida de sol·licitants d’asil durant la crisi de refugiats a Europa.
Tanmateix, enmig d’aquesta confrontació, el canvi de govern va ser vist com un gir d’aproximació vers la Unió Europea, atesa la visió més europeista de Morawiecki respecte de Zsydło.
L’altre projecte de llei que va generar una forta contestació interna és el que afecta el sistema d’elecció dels membres de l’organisme de supervisió dels processos electorals, ja que alguns dels seus membres podran ser nomenats directament pel Parlament, la qual cosa afecta la independència que caracteritza qualsevol tribunal electoral. El nou projecte també introdueix canvis en la formació de les taules electorals i en el sistema de recomptes de vots.