La crisi no es va manifestar només en els balanços macroeconòmics de Portugal sinó també en la jurisdicció penal, que va haver d'iniciar centenars d'investigacions per pràctiques il·legals de les principals entitats financeres del país. Frau, blanqueig de diners a paradisos fiscals, evasió fiscal o falsificació de documents eren algunes de les imputacions als principals directius del Banco Português de Negócios o el Banco Privado Português --el primer va ser nacionalitzat al novembre del 2008 mentre que el segon va declarar, al maig, la suspensió de pagaments.
Aprofitant la davallada dels socialistes, partit de Govern, en les europees --van perdre 18 punts respecte als anteriors comicis--, els partits conservadors van presentar el mateix mes de juny una moció de censura, que finalment no va prosperar per les abstencions del Partit Comunista i el Bloc d'Esquerres. Quedaven tres mesos per a les eleccions generals, i la candidata conservadora, Manuela Ferreira Leite, estava cada cop més ben situada per a guanyar les eleccions. No obstant això, a mitja campanya es va destapar un cas de manipulació informativa que implicava el conservador Partit Socialdemòcrata de Ferreira i del president Cavaco Silva en la propagació d'acusacions falses contra el primer ministre, José Sócrates. Finalment, el 27 de setembre Sócrates va aconseguir el 36,6% dels vots --96 escons--, enfront el 29,1% --78 escons-- dels socialdemòcrates. Per la seva banda, van pujar el dretà Partit Popular --10,5% dels vots-- i el Bloc d'Esquerres --9,9%--, mentre que el Partit Comunista es va quedar amb el 7,9% dels vots i 15 escons. Sócrates, que aviat es va decantar per un Govern en minoria, va tenir un últim mal de cap quan al principi de novembre va esclatar un escàndol de proporcions desconegudes que implicava algunes empreses públiques i directius vinculats al PS en casos de corrupció i tràfic d'influències.