Amb el país al llindar del col·lapse, i el capital internacional pressionant el deute públic portuguès fins a extenuar el país amb retornaments impossibles, al gener es van celebrar eleccions a la presidència de la República. En els comicis va ser reelegit en primera volta el conservador Cavaco Silva, fet que prolongava la difícil cohabitació amb el primer ministre socialista José Sócrates. Tanmateix, els esforços del primer ministre es van dirigir a evitar les tràgiques conseqüències del rescat internacional al país. Així, l’11 de març, Sócrates va acceptar de Brussel·les un pla d’austeritat dissenyat per la Unió Europea i el BCE que tenia com a requisit ineludible continuar amb la devolució dels venciments del deute, seguir pagant els seus tenidors i evitar el rescat financer. No obstant això, el rebuig parlamentari al programa d’ajustos va provocar la dimissió de Sócrates i la convocatòria d’eleccions anticipades per al 5 de juny. Mentrestant, davant l’agreujament de la situació financera, al principi d’abril Sócrates va demanar l’auxili del rescat financer, que un mes més tard va ser xifrat en 78.000 milions d’euros i que va suposar, de facto , una contracció automàtica del PIB en un 2% anual. Les mesures imposades van suposar una dràstica retallada de prestacions socials, pujada d’impostos i noves reformes per la regulació del mercat laboral, tot això en un país que al principi de juny tenia ja un 20% de la població vivint sota el llindar de la pobresa.
El 5 de juny, els conservadors del Partit Socialdemòcrata de Pedro Passos Coelho van aconseguir la victòria amb el 38,7% dels vots, 9,6 punts per sobre de les darreres eleccions, que van conformar govern amb el dretà Centre Democràtic Social (11,7%), mentre que els socialistes van obtenir els pitjors resultats dels darrers vint anys (28%). Ben aviat, Passos Coelho va anunciar un nou impost equivalent al 50% de la paga extraordinària sobre tots els salaris superiors als 495 euros i un sever programa de privatitzacions d’empreses i reforma del sector empresarial de l’Estat. Al principi de setembre, però, el país va tornar a tenir problemes per col·locar el seu deute en els mercats, i el Govern va reaccionar amb més mesures d’ajust, com ara la supressió de les pagues extres a funcionaris i pensionistes, la possibilitat de les empreses d’allargar mitja hora la jornada laboral o l’eliminació de jornades festives. Com a reacció a les mesures, els sindicats van anunciar la convocatòria d’una vaga general per al 24 de novembre, que va aconseguir paralitzar els transports i va afectar la majoria de serveis públics.