L'any no podia començar pitjor per a les perspectives econòmiques del país: el 13 de gener Standard and Poor's va ser l'última agència a rebaixar la qualificació del deute portuguès a la categoria de bons brossa, fet que va generar rumors sobre la necessitat d'un pacte de reestructuració del deute anàleg al que s'estava preparant amb Grècia. El 22 de març els sindicats van convocar una vaga general per protestar contra la caiguda generalitzada dels salaris i l'augment exponencial de l'atur, que ja assolia una taxa del 14%. En un context en què les previsions de creixement eren cada vegada més negatives es preveia una contracció del 3,3% del PIB per al 2012, l'aprovació pel Parlament, el 13 d'abril, del pacte d'estabilitat va anar acompanyada d'una iniciativa socialista que instava el Govern a negociar amb les autoritats europees un protocol afegit al tractat per implementar polítiques de creixement i creació d'ocupació. I és que les receptes de la troica semblava que no funcionaven, especialment quan a l'agost es va donar a conèixer que la pujada de l'IVA no tan sols no havia incrementat els ingressos fiscals sinó que els havia reduït en haver provocat una violenta contracció del consum; un dels sectors més afectats va ser el de la venda d'automòbils, que va registrar una caiguda del 43% els primers set mesos del 2012. Aquesta dada, que va implicar que Portugal no podria assolir l'objectiu de dèficit marcat per al 2012, va obligar el Govern a decretar noves retallades si volia continuar rebent els subsegüents trams del rescat econòmic.
El 24 de setembre, el primer ministre Passos Coelho va cedir a les pressions d'empresaris i sindicats i va fer marxa enrere en el pla d'ajustos que havia de finançar una rebaixa del 5,7% en la quota empresarial a la Seguretat Social mitjançant un increment en les contribucions dels treballadors de l'11% al 18%, la qual cosa suposava que perdien l'equivalent a un mes de salari anual. Les massives protestes socials que van secundar la decisió i l'oposició de la patronal, que va considerar que podria enfonsar encara més el consum intern, van portar Passos Coelho a buscar mesures alternatives: una reducció de 44.000 funcionaris, augmentar la càrrega impositiva sobre les rendes del treball i el capital i rebaixar la indemnització per acomiadament de vint a dotze dies per any eren part de les mesures que semblava que acceptaria la troica per continuar finançant els comptes del país.