Amb una economia en recessió, un atur creixent fins el 17%, un augment d’impostos i una reducció de la despesa de més de 4.000 milions d’euros des del 2011, Portugal va sol·licitar al principi d’any la flexibilització dels objectius de dèficit i del rescat financer davant els efectes negatius de l’estricta austeritat. La troica –BCE, FMI i CE– va exigir, però, més ajustaments per continuar autoritzant els trams d’ajuda financera pendents, tot i les tensions socials i polítiques internes. En aquest sentit, el primer ministre conservador, Passos Coelho, el 3 d’abril va aconseguir superar una moció de censura de l’oposició socialista per 137 vots contra 97. Tanmateix, una sentència del Tribunal Constitucional, al cap de dos dies, va anul·lar la suspensió de les pagues extres als funcionaris i pensionistes, i les retallades en els subsidis d’atur previstes en els pressupostos per al 2013. Aquesta sentència va deixar en entredit el Govern i la troica, però l’austeritat i les retallades van continuar. Primer amb una reducció de la despesa de 800 milions d’euros per reduir el dèficit al 5,5% el 2013. Després, una altra reducció més de 4.700 milions prevista per al 2014 sota els auspicis de l’FMI i l’anunci d’acomiadament de 30.000 funcionaris –que va ser rebutjat de nou pel Tribunal Constitucional al mes d’agost–, l’ampliació de l’horari de la funció pública de trenta-cinc a quaranta hores, el retard de l’edat de jubilació als seixanta-sis anys i una reducció de 1.300 milions en prestacions de la Seguretat Social.
En aquesta situació es van succeir protestes arreu del país, però van ser especialment massives la manifestació del 25 d’abril i la vaga general del 27 de juny. En aquest context de crispació social, la inestabilitat política es va agreujar el 2 de juliol amb la dimissió del ministre d’Economia, Vítor Gaspar. La dimissió va provocar una crisi de govern entre la coalició de centredreta i no es va saldar fins que, passats vint dies, es va reforçar la presència dels socis conservadors del CDS-PP en l’executiu de Passos Coelho (PSD). Coincidint amb aquesta crisi, els tipus d’interès a deu anys del deute portuguès van tornar a créixer a uns nivells rècords (7,5%).
Aquesta inestabilitat política i les fortes retallades van passar una clara factura electoral als conservadors en els comicis locals del 29 de setembre. El Partit Socialista (PS) es va imposar clarament amb un 36% dels vots i va guanyar 149 alcaldies de les 308 en disputa, seguit pel PSD amb 106 alcaldies i un notable ascens del Partit Comunista (11%) i dels independents (7%). Especialment dolorosa per al PSD va ser la pèrdua de vots a ciutats com Porto –a mans d’independents– i als seus feus de Madeira, davant el PS.