Si l’any 2013 va acabar amb fortes protestes per retallades a la despesa pública i als sous dels funcionaris, aquesta tònica es va reproduir al llarg d’un any marcat per la sortida del programa de rescat de la troica, al maig, amb l’objectiu de finançar-se autònomament a través dels mercats financers. Després de tres anys d’intervenció i tutela del Banc Central europeu (BCE), el Fons Monetari Europeu (FMI) i la Unió Europea (UE), la reducció del dèficit i l’accés de nou als mercats del deute van quedar tenyits per una factura de creixement negatiu persistent des de l’entrada al programa, taxes d’atur per sobre del 15%, una davallada salarial i constant dels índexs de preus al consum, així com un endeutament públic entorn del 129% del PIB –gairebé 40 punts per sobre de l’inici del rescat.
Malgrat l’estreta vigilància de la troica de les finances del país, el Banco Espírito Santo va fer fallida després d’uns quants anys de mala gestió i d’irregularitats –sota investigació de les autoritats a Luxemburg, Suïssa i els Estats Units–. Al juliol, en va ser destituïda la família fundadora i, a l’agost, fou intervingut per l’Estat i refundat com a Novo Banco, amb fons del rescat de la troica per valor de quatre mil milions amb l’objectiu de sanejar-lo i revendre’l.
D’altra banda, les polítiques d’austeritat i l’objectiu de reducció del dèficit –desviat del 4% fixat al 5% real el 2013– van comportar retallades afegides i la continuïtat en les protestes. Primer va ser una nova retallada del 3,5% a les pensions més baixes, més tard, el tancament de 300 escoles com a contrapartida exigida en el rescat, i finalment, a l’octubre, l’exigència europea d’una nova reducció de la despesa per valor de 500 milions d’euros per a acostar el dèficit als objectius fixats per Brussel·les (el 2,5% per al 2014). Això no obstant, com va succeir en anys anteriors, els plans d’ajustament estructural de govern i la troica van topar també parcialment amb la resistència del Tribunal Constitucional, el qual a l’agost va advertir a l’executiu de la inconstitucionalitat d’establir una taxa als pensionistes per a estalviar despesa i la limitació temporal de les retallades salarials als empleats públics fins el 2015 –no fins el 2018, com pretenien el Govern i la troica–. Paral·lelament, al setembre, el partit socialista (PS) va celebrar el seu procés de primàries, amb l’horitzó fixat en les properes eleccions del 2015 i les expectatives dipositades en un cicle polític favorable marcat per la victòria en les municipals de l’any anterior i el gran descontentament popular arran de les contínues retallades. Precisament un alcalde –en aquest cas de Lisboa–, António Costa, va imposar-se amb gran claredat (69,4%) al secretari general del partit, António José Seguro. Al novembre, l’exprimer ministre José Socrates va ser detingut sota l’acusació de frau fiscal i blanqueig de capitals després del seu mandat (2005-11).