Les eleccions generals celebrades al principi d'octubre van propiciar un canvi polític històric a Portugal. Malgrat que les previsions demoscòpiques atorgaven una victòria del Partit Socialista i un càstig a les polítiques d'austeritat del Govern de centredreta, el PSD de Passos Coelho va aconseguir imposar-se a les eleccions amb un 38% i un avantatge de sis punts sobre el socialista António Costa. Però la irrupció amb força del Bloc d'Esquerra i Verds per davant del Partit Comunista, que va igualar els resultats anteriors, van donar una correlació de forces amb majoria d'esquerres que va possibilitar un nou executiu encapçalat per António Costa.
Tot i les pressions dels grans sectors empresarials del país i els recels de la troica per una nova majoria d'esquerra forjada electoralment en oposició a l'austeritat, António Costa va descartar la formació d'un govern de gran coalició amb el centredreta de Passos Coelho. El president, Aníbal Cavaco Silva, va encarregar al cap de l'executiu sortint la formació de govern com a primera força tot i la minoria parlamentària. Passos Coelho va prendre possessió del càrrec al final d'octubre i va conformar un executiu que, malgrat el suport públic de les autoritats comunitàries a la seva política econòmica, va caure només onze dies després en no superar una moció de censura al principi de novembre. Tot i els recels inicials del president Cavaco Silva per a encarregar la formació d'un govern d'esquerra a António Costa que pogués representar un gir substancial al rumb polític del país, la majoria parlamentària va deixar palesa la seva determinació imposant durant aquest període d'interinatge les seves iniciatives legislatives --entre les quals hi havia la revocació de les restriccions a l'avortament, així com l'adopció de parelles homosexuals-- i, al final de novembre, Cavaco va accedir a un nou executiu encapçalat per Costa davant la impossibilitat de convocar noves eleccions. El nou executiu socialista conformat al principi de desembre amb el suport del Bloc d'Esquerra i el Partit Comunista va topar al cap de pocs dies amb el retorn d'una moció de censura conservadora, però que en aquest cas el nou executiu sí que la va superar, i va anunciar l'anul·lació de l'acomiadament d'un miler de funcionaris de la Seguretat Social; a més, en poques setmanes va fer efectiva l'aprovació d'una pujada de les pensions, els subsidis i el salari mínim.
En matèria econòmica, les xifres de l'atur van patir una lleugera disminució per situar-se globalment entorn del 12% --no així la taxa de desocupació juvenil, que ha arribat al 30%--, especialment a causa de l'emigració i l'estimació de la sortida de més de 80.000 persones del país per raons econòmiques. Les previsions de l'OCDE van assenyalar una lleugera rectificació a l'alça d'un creixement moderat per sota del 2%, un lleuger descens del deute públic del 127% i un també lleuger ascens del dèficit públic, però per sota del 3%. També en clau econòmica i fiscal, van continuar els escàndols de corrupció i frau fiscal arran de l'esfondrament d'un dels principals grups empresarials i financers del país, el de la família Espírito Santo. Les autoritats judicials van embargar els béns i el patrimoni davant l'aparició de noves irregularitats i noves causes per delictes de blanqueig de capitals a la família propietària, i també van ser imputats diversos directius de l'entitat financera per la seva participació en la trama i la responsabilitat en la fallida del grup.