Contra pronòstic i malgrat el triomf de la coalició de centredreta i després d’unes eleccions no concloents a la tardor del 2015, el socialista António Costa va signar un acord amb el Bloc d’Esquerra i el Partit Comunista portuguès per formar un govern d’esquerra. Fruit d’aquest pacte, va prometre desfer les retallades en les pensions i en els salaris del sector públic, trencant així amb la doctrina d’austeritat de la troica que ha marcat el desenvolupament de la vida política, social i econòmica del país els darrers anys.
El país va millorar la seva competitivitat, la xarxa d’infraestructures va respondre a les necessitats econòmiques, conjuntament amb la captació d’inversors internacionals i un renovat potencial en els sectors industrials, turístic i d’innovació. El creixement econòmic va ser del 0,9% del PIB, amb el suport de la demanda interna i la reestructuració del deute. Aquest creixement econòmic més baix va suposar una reducció de la recaptació fiscal. El repunt de la inversió va estar relacionat amb un augment de la formació de capital en equips de transport i construcció, si bé el pes del deute del sector empresarial va continuar sent molt elevat (prop del 140% del PIB).
Davant d’això, i malgrat canviar el rumb marcat per la troica, la Unió Europea va decidir no congelar els fons estructurals i d’inversió perquè malgrat l’augment de la despesa pública, el Govern portuguès va poder contenir el dèficit, va reduir la taxa d’atur (11,1%) i va anticipar el pagament de 2.068 milions d’euros a l’FMI, l’11% dels préstecs donats en el rescat del país el 2011.
Per contra, entre les principals dificultats de la política econòmica heretada pel Govern de Costa va continuar pesant el dèficit fiscal i el deute públic (130,3%), així com el del sector privat, amb un sistema bancari feble i pressions a la baixa sobre els preus i el consum. La indústria tèxtil va patir l’impacte de la forta competència de les importacions asiàtiques i nord-americanes, i al seu torn, les exportacions es van ressentir fruit de la feblesa de la demanda en la zona euro.