L’actual primer ministre del país, António Costa, en el poder des del novembre del 2015, al capdavant d’un govern d’esquerres compost pel Partit Socialista, el Bloc d’Esquerra (BE) i la Coalició Democràtica Unitària (CDU), formada pel Partit Comunista (PCP) i el Partit Ecologista Els Verds (PEV), va ser molt ben valorat pels seus socis europeus per la bona situació econòmica del país, amb un dèficit pressupostari dels més baixos dels darrers trenta anys, un creixement previst de més del 2% i una taxa d’atur que es va situar en el 8,5%, per sota de la mitjana de la UE. El 2016 aquesta recuperació de l’economia portuguesa ja va ser batejada per la premsa com la política de la gerigonça.
Ni tan sols els terribles incendis que van causar 62 morts el mes de juny i 36 morts el mes d’octubre, i que van demostrar que encara hi ha molta feina a fer quant a les infraestructures i al desenvolupament local, no van fer decaure el suport a Costa. Així ho van confirmar les eleccions locals celebrades el mes d’octubre, en les quals el partit va obtenir el 38,7% dels vots, davant el 31,4% de l’opositor PSD, liderat per l’ex-primer ministre Pedro Passos Coelho, el qual, arran dels resultats, va decidir dimitir.
Altres polítics portuguesos també van ser protagonistes de l’actualitat internacional. El ministre de Finances, Mário Centeno, un home impulsat per Costa, va ser elegit nou president de l’Eurogrup, càrrec que ocuparà a partir del 13 de gener de 2018. D’altra banda, l’1 de gener l’antic primer ministre socialista (1995-2002) António Guterres, va iniciar el seu mandat com a secretari general de l’ONU. Finalment, va morir Mário Soares, primer ministre (1976-78 i 1983-85), president de la república (1986-96) i un referent del socialisme europeu que va aconseguir l’ingrés de Portugal a la llavors Comunitat Econòmica Europea.