A diferència d’altres estats europeus, la situació política i econòmica de Portugal va ser optimista, i fins i tot exemplar: va abandonar la tutela de Brussel·les el 2017 i les exportacions van créixer un 3% aquest 2018. En aquest context, el ministre de Finances, Mário Centeno, el 13 de gener, va assumir el càrrec de president de l’Eurogrup, en substitució del polèmic Jeroen Dijsselbloem, d’Holanda.
El mes de setembre van ser arrestats 7 militars, membres de la Guàrdia Nacional Republicana i de la Policia Militar, pel robatori, l’octubre del 2017, d’un important carregament d’armes. Aquest fet va deixar tocat el ministre de Defensa, que va dimitir, i el primer ministre António Costa va aprofitar-ho per a fer una breu remodelació del Govern.
A diferència d’altres estats europeus, Portugal no va tenir la immigració com un dels principals problemes polítics, ben al contrari, va afrontar el repte de l’emigració, amb 2,7 milions de portuguesos, un 20% del total, que resideixen fora del país (Regne Unit, França, Suïssa i Alemanya, principalment).