La cultura catalana va tenir una destacada presència dins del setè art —entès en el seu sentit més ampli— durant el 2015. La coincidència del rodatge de la sèrie Joc de Trons a Girona, entre els mesos de maig i setembre, així com l'estrena de la pel·lícula Ocho apellidos catalanes, al novembre, van contribuir en bona mesura a la projecció exterior del fet català, encara que fos en la seva versió més arquitectònica, en la sèrie, o estereotipada, en la pel·lícula. L'estrena de l'obra pòstuma de Bigas Luna Segon origen també hauria d'haver contribuït a aquesta embranzida, per bé que el poc èxit de crítica i taquilla la va situar en un pla força distant.
La cadena nord-americana HBO va decidir enregistrar algunes parts de la sèrie de culte Joc de trons a la capital del Gironès, convertint-la en l'escenari d'un dels set regnes de la trama. Durant dues setmanes de setembre, el Barri Vell es va transformar en un gran plató amb gairebé 800 extres i protagonistes. L'Ajuntament va calcular que haurien necessitat més de 3,6 milions d'euros per a poder pagar una campanya internacional amb l'impacte publicitari que va tenir el rodatge. Segons un estudi que va dur a terme, el rodatge va generar un total de 10.443 publicacions —tant en xarxes socials com en premsa i blogs— que parlaven de la sèrie i de Girona entre l'1 de maig i el 13 de setembre, especialment focalitzades a França, Anglaterra, els Estats Units, l'Estat espanyol i Alemanya.
Després d'aquest èxit, al novembre, la part més caricaturitzada de la cultura catalana també va marcar una fita a l'Estat espanyol amb la pel·lícula d'Emilio Martínez Lázaro Ocho apellidos catalanes, atès que va ser la millor estrena espanyola de l'any —ja que va aconseguir 7,6 milions a taquilla en el primer cap de setmana a les sales— i la novena pel·lícula més taquillera d'aquells dies a escala mundial. La pel·lícula recull tot un seguit de tòpics catalans —sardanes, castellers, calçots, cava, gasiveria…— en clau d'humor que, a escala espanyola, van contribuir a difondre diversos dels principals ítems de la cultura popular del país. A més, el poble de Monells (Baix Empordà) va notar un impacte considerable de turistes provinents d'arreu de la península, que estaven interessats a conèixer de primera mà els indrets on s'havia rodat el film.
A aquest duet d'èxits semblava que s'hi havia de sumar l'adaptació de la novel·la de Manuel de Pedrolo Mecanoscrit del segon origen, però el film no va acabar d'arrencar. La idea inicial de Segon origen va correspondre a Bigas Luna, però la seva mort sobtada el 2013 havia deixat el projecte a mitges. Finalment, Carles Porta el va reprendre, i el resultat final no va acabar de convèncer la crítica. Per bé que pràcticament tothom va reconèixer que els efectes especials eren espectaculars —amb edificis i escenaris en runes com ara el Camp Nou, les torres de la Caixa, la plaça de Catalunya...—, el conjunt de la coproducció catalanobritànica va tenir dificultats per a promocionar-se, tant a Catalunya com a l'Estat espanyol i al Regne Unit.
Encara en l'àmbit cinematogràfic, el 2015 es va estrenar l'última pel·lícula de la directora Isabel Coixet, Ningú no vol la nit. Si bé en el film no hi ha cap referent català, sí que va mantenir la figura de Coixet a primera fila, i aquest any va ser la primera cineasta catalana que ha inaugurat la Berlinale, un dels festivals més importants del circuit cinematogràfic.
La mostra La singularitat es va poder veure dins dels Eventi Collaterali en la Biennal d’Arts Visuals de Venècia
© Institut Ramon Llull / Mahala Nuuk
I, sortint de la gran pantalla, per bé que mantenint-hi una vinculació d'allò més intensa, el cineasta Albert Serra va ser el protagonista de l'exposició que l'Institut Ramon Llull (IRL) va presentar a la 56a Biennal d'Arts Visuals de Venècia (Itàlia), comissariada per Chus Martínez. Sota el títol de La singularitat, es va poder veure dins dels Eventi Collaterali i va aconseguir ser el projecte amb més ressò internacional dels quatre que l'IRL havia presentat fins el moment al certamen. De fet, va rebre crítiques excel·lents de diversos mitjans especialitzats, i Art Forum James Quandt va seleccionar el treball de Serra com una de les deu millors obres de l'any.
Durant l'any, doncs, el setè art va agafar el relleu a l'actualitat política com a principal projector de la cultura catalana a l'exterior. Durant els anys 2012, 2013 i 2014, bona part dels mitjans internacionals havien girat la vista cap a Catalunya per informar del procés independentista, i sovint ho havien fet servint-se d'imatges castelleres, sardanístiques, gastronòmiques, etc. Al llarg d'aquest any, si bé hi va haver un bon seguiment mediàtic tant de la nova manifestació multitudinària per la Diada de Catalunya com de les eleccions al Parlament el 27 de setembre, el gran nombre de notícies que van aparèixer a la premsa internacional ja es van centrar més en el fet polític en si mateix, i la cultura popular com a recurs informatiu va quedar més en segon terme.
Triomfen Pla, Rodoreda i Sánchez Piñol
El camp literari també va ser un dels àmbits en què la cultura catalana va aconseguir projectar-se amb intensitat durant el 2015. L'any va començar amb una gira promocional pels Estats Units d'Amèrica de la traducció a l'anglès d'El quadern gris,de Josep Pla, a càrrec de Peter Bush, publicada sota el títol The Gray Notebook per The New York Review of Books, una de les editorials amb més prestigi del panorama nord-americà. La traducció, a més, ja havia rebut grans elogis de la crítica especialitzada. D'altra banda, al novembre, l'obra Quanta, quanta guerra, de Mercè Rodoreda, va arribar als Estats Units de la mà d'Open Letter Books, i va aconseguir grans elogis de diverses publicacions literàries, com Publisher's Weekly o The Paris Review, entre d'altres. La traducció a l'anglès de l'obra de Josep Maria de Sagarra Vida privada també va ser molt ben rebuda.
De fet, la traducció al català va centrar la 130a convenció de la Modern Languages Association of America, que va tenir lloc a Vancouver (Canadà), al gener, amb la presència de les traductores al català Mary Ann Newman i Mara Faye Lethem, que van participar en dues taules rodones. Al març, la Universitat de Cork (Irlanda) va organitzar una sessió dedicada a la literatura catalana, que va girar a l'entorn de les figures de Quim Monzó i Manuel de Pedrolo. A l'octubre, l'International Festival of Authors (IFOA) de Toronto (Canadà) va programar tot un espai dedicat a la literatura catalana en què van participar Anna Aguilar-Amat, Flavia Company, Marc Pastor, Jordi Puntí, Toni Sala, Martí Sales, Francesc Serés i Teresa Solana. I, al novembre, el certamen New Literature from Europe Festival de Nova York (EUA) va convidar Jordi Puntí.
Paral·lelament als èxits anglòfons, al febrer la novel·la La pell freda, d'Albert Sán-chez Piñol, va ser un dels llibres escollits per la prestigiosa revista russa Afisha entre els cent millors del segle XXI. En aquest rànquing també hi va tenir un lloc l'obra L'ombra del vent, de Carlos Ruiz Zafón, escrita originalment en castellà.
Encara en l'univers de les llengües eslaves, el Llibre de l'orde de cavalleria, de Ramon Llull, al gener va ser nominat millor traducció a la llengua sèrbia del 2014. I és que al novembre d'aquest 2015 va començar l'Any Llull amb motiu del setè centenari de la seva mort. Per bé que els promotors d'aquesta commemoració van ser rebuts en audiència pel papa Francesc al febrer i que el 27 de novembre, festivitat del beat, es va donar l'any per iniciat, es preveu que serà durant el 2016 quan aconseguirà més ressò mundial.
En llengua alemanya, Sánchez Piñol va promocionar per Alemanya i Suïssa la traducció de Victus, al març. Així mateix, Blanca Busquets va publicar al maig la traducció en la llengua de Goethe de La casa del silenci, mentre que, al setembre, el clàssic de Joan Sales Incerta glòria va arribar a les llibreries germàniques de la mà de l'editorial Hanser i va ser traduïda per Kirsten Brandt. D'altra banda, la 30a edició de la fira literària Comédie du Livre de Montpeller (França) va convidar Miquel de Palol, Sergi Pàmies i Pau Miró, al maig.
Menció a part mereix el fet que, a l'abril, Bucarest va acollir el primer col·loqui a Romania dedicat exclusivament a la llengua i la cultura catalanes, titulat "Llengües i cultures en contacte: el català i l'Europa actual — Diàlegs culturals mitjançant traduccions literàries". Entre els anys 2003 i 2014, el romanès va ser la novena llengua amb més percentatge de traduccions de la literatura catalana amb un total de 33, per davant de llengües com el grec, el rus, el xinès o el suec.
Art i música
El triumvirat format per Salvador Dalí, Joan Miró i Antoni Tàpies acostuma a ser un clàssic en la projecció exterior de la cultura catalana. I el 2015 no podia ser menys. Una retrospectiva del geni de Figueres va triomfar al Brasil, amb 1,5 milions de visitants entre l'octubre i el gener, i va esdevenir l'exposició més visitada del pintor català al Brasil, a més de superar els registres aconseguits pel Centre Pompidou de París i el Museu Reina Sofia de Madrid. Instal·lada a l'Institut Ohtake de São Paulo, va ser l'antologia daliniana més gran que havia trepitjat mai l'Amèrica Llatina.
A Miami es van exposar més de 50 pintures i escultures d’Antoni Tàpies en una retrospectiva dedicada a aquest artista
© PAMM / Oriol Tarridas
A més a més, altres obres de Dalí també van coprotagonitzar l'exposició "Goya & Dalí: Los Caprichos", a Xicago (EUA), entre principi d'any i fins al juny. També als Estats Units, per bé que a Miami, més de 50 pintures i escultures d'Antoni Tàpies van ser motiu d'una gran exposició entre el febrer i el maig, mentre que part de l'obra de Joan Miró se'n va anar cap a Hamburg (Alemanya), entre el gener i el maig.
A l'octubre, el Museum of Modern Art (MoMA) de Nova York va inaugurar la retrospectiva més important dedicada a l'artista catalanouruguaià Joaquim Torres-García als Estats Units dels darrers 45 anys, amb més de 190 obres. Entre d'altres, hi havia un dels quatre grans murals que va realitzar per al Saló de Sant Jordi del Palau de la Generalitat, titulat Lo temporal no és més que símbol, que es va desmuntar i traslladar expressament per a l'ocasió.
Encara en l'alta cultura, per bé que en l'àmbit de la música, el musicòleg, intèrpret i director Jordi Savall va protagonitzar una gira internacional per 23 països, oferint-hi un total de 102 concerts. A més, al juliol va ser distingit amb la tercera edició del premi europeu Helena Vaz da Silva a Portugal per la seva "contribució a la celebració de la història multicultural d'Europa a través del seu ric patrimoni musical".
Els Pirineus, patrimonials
En un pla diametralment oposat, el de la cultura popular, les falles dels Pirineus catalans, andorrans, franjolins, aragonesos i occitans van ser declarades l'1 de desembre Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat per la UNESCO. Agrupades en la candidatura Festes del Foc del Solstici d'Estiu als Pirineus (falles, haros i brandons), 17 pobles catalans i 3 d'andorrans van veure reconegudes les seves festes amb foc al voltant dels solsticis d'estiu i d'hivern.
A banda d'aquesta designació, el fet casteller va continuar mostrant-se com una punta de llança de la projecció exterior de la cultura popular del país. Els castellers de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) van visitar la Universitat de Rennes el 2 de febrer, i els de la Vila de Gràcia van visitar Mont-real (Quebec) al juliol. Al novembre, els Castellers de Vilafranca van aixecar els seus castells a les ciutats de Xangai i Hangzhou, coincidint amb la Barcelona Catalonia Culture Week, i van comptar amb la complicitat del Casal Català de Xangai.
Un any més, es va celebrar l'Aplec Internacional de la Sardana i Mostra de Grups Folk-lòrics, enguany a la ciutat italiana de Torí.
D'altres
En l'escena pop-rock, multitud de grups catalans van entendre que el seu mercat és el món, i van organitzar tot de gires fora de les fronteres del Principat. Bongo Botrako, per exemple, se'n va anar de gira pels Paï-sos Baixos i Alemanya al febrer-març; Els Amics de les Arts van fer la gira "Amics UK & Ireland Tour 2015"; la Troba Kung-Fú se'n va anar a tocar a Itàlia, Sèrbia, França, Holanda i Txèquia, entre altres indrets; Oques Grasses, a Londres i Nova York; Mishima, a Berlín, i Txarango, possiblement el grup amb més tirada actualment, va actuar a Mèxic, la Xina, el Japó, Luxemburg, Àustria, França, Portugal, Palestina i Itàlia, entre d'altres.
Calixto Bieito va tenir una notable activitat a Alemanya al llarg del 2015 dirigint obres com aquesta versió de Gianni Schicchi, de Puccini, per la Komische Oper de Berlín
© Komische Oper de Berlín / Monika Ritterhaus
Dalt de l'escenari, el dramaturg català Calixto Bieito va tenir una notable activitat a Alemanya al llarg de l'any, dirigint obres al Teatre Nacional de Mannheim, a l'Òpera de Stuttgart i a la Komische Oper de Berlín. Al maig també va dirigir l'òpera del jove compositor català Hèctor Parra, Wilde, al festival de música Schwetzinger SWR Festspiele. Paral·lelament, la companyia Cor de Teatre va representar a França tot de funcions de la seva obra Operetta.
A l'octubre, la segona edició del Festival Européen de Cirques de Tolosa de Llenguadoc (França) va acollir un espai especialment dedicat al circ català, amb actuacions d'Animal Religion, Joan Català i Escarlata Circus.
Pel que fa a la gastronomia, de nou va tenir un destacat ressò internacional durant l'Exposició Universal de Milà, al maig, amb l'exposició "Barcelona, capital of Catalonia. Real Food for Real People", i especialment quan, al juny, el restaurant el Celler de Can Roca va recuperar el títol de millor restaurant del món.
En l'àmbit merament institucional, però que apunta cap a una possible millora de la projecció internacional de la cultura catalana al llarg del 2016, al novembre el Govern de les Illes Balears va reincorporar-se a l'Institut Ramon Llull, després que el Govern del popular Josep Ramon Bauzà decidís sortir-ne l'anterior legislatura.