Rosalía va guanyar dos premis Grammy llatins per Malamente
© Arx. Joan Margarit / Berta Tiana Fotografia
L’etern debat sobre on comencen i on acaben la cultura catalana i la cultura espanyola que es produeixen a Catalunya es va tornar a produir aquest 2018 arran de l’èxit internacional de Rosalia Vila, coneguda artísticament com a Rosalía, guanyadora de dos premis Grammy llatins el 16 de novembre. Si bé la polèmica no va arribar als nivells del 2007, quan la cultura catalana va ser la convidada d’honor a la Fira del Llibre de Frankfurt, sí que va haver-hi un cert debat sobre si el seu estil flamenc s’havia de considerar cultura catalana o espanyola. En qualsevol cas, la jove cantant de Sant Esteve Sesrovires (Baix Llobregat) va emportar-se el guardó a la millor fusió / millor interpretació urbana i el de la millor cançó alternativa per Malamente i va ser l’artista de l’Estat espanyol amb més Grammy llatins per un únic treball. Al rànquing dels 28 millors àlbums de l’any publicat per The New York Times, El mal querer de Rosalía hi figurava en sisena posició.
Bo i assumint Rosalía com un dels èxits del 2018 en la projecció exterior de la cultura catalana, l’any també va destacar per un altre fet musical de gran rellevància, com va ser el decés, el 6 d'octubre, de la diva d’òpera Montserrat Caballé. El seu traspàs va ser notícia arreu del món i se'n va destacar tant la trajectòria com el duet que va formar amb Freddie Mercury amb motiu dels Jocs Olímpics de Barcelona el 1992.
D’altra banda, la projecció global de la cultura catalana també va tenir com a puntals el fet que, al març, el Festival Internacional de Cine a Guadalajara (Mèxic) va atorgar a Catalunya el paper de convidat d’honor, mentre que el folklore català va ser el protagonista de l’Smithsonian Folklife Festival de Washington (EUA). Tant l’un com l’altre són considerats els certàmens de referència en els àmbits respectius, tant pel que fa al cinema llatinoamericà, com al patrimoni cultural i immaterial.
Francisco Vargas i Manuel Forcano durant la roda de premsa de presentació del programa de cinema català al Festival Internacional de Cinema de Guadalajara (Mèxic)
© Institut Ramon Llull
Guadalajara va tractar el cinema català amb tots els honors en la seva 33a edició. Va projectar la pel·lícula Tierra firme, de Carlos Marqués-Marcet, en l’obertura del festival, i va comptar amb la presència d’una seixantena de directors del país. A més, en diverses seccions oficials es van projectar i van competir les obres Viure i altres ficcions (de Jo Sol), Casa de ningú (d’Ingrid Guardiola), Desde que bailas (de Beatriz Osorno i Álvaro Torrelli) i els curtmetratges Les bones nenes (de Clara Roquet), Caronte (de Luis Tinoco) i L'escarabat al final del carrer (de Joan Vives). Paral·lelament, el festival va acollir la Mostra de Cinema Català, amb una trentena de les millors produccions catalanes dels últims temps (Estiu 1993, La mort de Lluís XIV, Tadeu Jones 2, Alcaldessa, La Chana, etc.); d’altra banda, el Festival de Sitges també va presentar una tria de pel·lícules catalanes de terror al festival mexicà (Tras el cristal, Black Hollow Cage, etc.). A més, el director Ventura Pons va rebre el premi Mayahuel al cinema iberoamericà per la seva trajectòria artística. Quant al palmarès, Jo Sol va guanyar el premi especial del jurat, Joan Vives el premi al millor curtmetratge iberoamericà i Clara Roquet va rebre una menció especial del jurat del mateix guardó pel seu curt.
Cinematogràficament, qui sí que va aconseguir un gran èxit el 2018 va ser el director Juan Antonio Bayona, ja que va ser escollit per Steven Spielberg per dirigir Jurassic World: Fallen Kingdom. Estrenada al juny als EUA, va esdevenir la tercera pel·lícula més taquillera de l’any (va recaptar més de 1.000 milions de dòlars arreu del món) i la dotzena més taquillera de tots els temps.
Encara en l’àmbit cinematogràfic, al febrer, la 68a edició de la Berlinale va programar cinc films catalans. Isabel Coixet hi va estrenar internacionalment The Bookshop. En un altre pla, Jaume Collet-Serra va signar el 2018 la direcció de The Commuter, la seva quarta col·laboració amb Liam Neeson.
El London Spanish Film Festival va projectar sis films catalans dins la desena “Catalan Window”, al setembre; a més, la Filmoteca de Catalunya va presentar al MoMA de Nova York (EUA) el cicle “Catalan Cinema's Radical Years, 1968-1978”, entre l’octubre i el novembre. Igualment, el festival BFI London Film Festival va programar quatre films catalans, a l’octubre; set produccions catalanes van participar a la 17a edició del Festival Cinehorizontes de Marsella, al novembre; i Isaki Lacuesta va inaugurar l’exposició i el cicle audiovisual “Cineastes en correspondència” al Centre Pompidou de París (França), al novembre, conjuntament amb la japonesa Naomi Kawase.
Cercavila de bèsties durant l’Smithsonian Folklife Festival celebrat a Washington
© Jennifer Barry / Ralph Rinzler Folklife Archives
Catalunya va desembarcar al National Mall de Washington entre el juny i el juliol com a convidada a l’Smithsonian Folklife Festival, sota el lema “Tradition and Creativity from the Mediterranean”. Castellers, capgrossos, diables, grallers, catifaires, rumbers, etc., van ser els protagonistes de l’esdeveniment, alhora que l’associació Adifolk va aprofitar l’avinentesa per organitzar el 31è Aplec Internacional de la Sardana també a Washington. Malgrat tot, l’esdeveniment no va acabar d’assolir un gran impacte ni en la premsa americana ni en la catalana. Per contra, els focus es van centrar en el xoc polític entre l’ambaixador espanyol, Pedro Morenés, i el president català, Quim Torra, durant un dels actes de l’esdeveniment.
Per Sant Jordi, l’Institut Ramon Llull (IRL) va programar una trentena d’activitats en una desena de països, entre els quals cal esmentar els EUA, el Regne Unit, Cuba o Alemanya.
Emmarcat en els actes previs a l’Smithsonian Folklife Festival, l’IRL també va organitzar, a l’abril, un concert de música antiga de Jordi Savall, Hespèrion XXI i La Capella Reial de Catalunya a la St. Mark’s Episcopal Church de Washington, vinculat amb El Llibre Vermell de Montserrat. Aquesta va ser una més de les parades en la gira internacional que Savall realitza cada any, i que aquest 2018 el va portar també a Dublín (Irlanda), Birmingham (Regne Unit), París, Versalles i Reims (França), entre d’altres.
També Txarango, La Pegatina, Ebri Knight, Che Sudaka, Mourn, La Cafetera Roja, Joana Serrat, Pau Alabajos, Xavi Sarrià, Antonia Santiago Amador LaChana, etc., van protagonitzar concerts arreu, majoritàriament a Europa, els EUA i Amèrica Llatina.
De fet, és destacable que, segons l'Institut Català de les Empreses Culturals (ICEC), durant els mesos de juliol i agost els artistes catalans dels sectors de les arts en viu (música, arts de carrer, teatre, dansa i circ) van oferir més de 665 actuacions arreu del món. Tot un símptoma de l’obertura i la projecció dels artistes catalans. Entre les companyies que van actuar internacionalment hi va haver, per exemple, La Fura dels Baus a Colònia (Alemanya), Pep Bou a França, Mal Pelo al Canadà, el Centre de Titelles de Lleida a Dinamarca i Suècia, Circ Pànic per Holanda i França, etc.
I si s’entén la cultura com un motiu d’atracció turística, cal ressaltar que l’anunci The Route of Fate, de l'Agència Catalana de Turisme, va ser guardonat al novembre amb el premi a la millor pel·lícula turística del món, amb la versió en anglès de Qualsevol nit pot sortir el sol, de Jaume Sisa, com a banda musical, i amb imatges de les falles del Pirineu, la gastronomia, Montserrat, etc. El Comitè Internacional del Festival de Films Turístic de Viena (Àustria) li va concedir el guardó en una competició en què es presentaven fins a 3.000 anuncis d'un centenar de països.
En l’àmbit escrit, la literatura viatja pel món en forma de traducció. L’IRL va subvencionar durant el 2018 un total de 87 traduccions a altres llengües, mentre que el 2017 n’havien estat 78; 87 el 2016; 87 el 2015; 77 el 2014; 85 el 2013; 97 el 2012; 93 el 2011, i 105 el 2010.
A banda de les traduccions subvencionades, el nombre global d’obres catalanes traduïdes acostuma a superar cada any el centenar. L’últim any tancat, el 2017, van ser-ne 149; el 2016, 195. Les previsions de l’IRL per al 2018 van ser d’unes 150 traduccions totals en tancar l’any. Entre d’altres, es van exportar Incerta glòria, de Joan Sales, que es va traduir al francès i a l’italià; Algú com tu, de Xavier Bosch, a l’alemany; La mort i la primavera, de Mercè Rodoreda, Josafat, de Prudenci Bertrana, i Mecanoscrit del segon origen, de Manuel de Pedrolo, a l’anglès. Una de les novetats de l’any va ser l’entrada de la literatura catalana al món àrab, amb la traducció a Egipte de L’aniversari, d’Imma Monsó, i La pell de la frontera, de Francesc Serés.
Paral·lelament, Jaume Cabré va guanyar el premi internacional de literatura Kulturhuset Stadsteaterns International Literary Prize de Suècia i el premi de literatura d’Atenes (Grècia) per Jo confesso. Així mateix, la literatura catalana va ser la convidada d’honor al Festival Internacional de la Literatura (FIL) de Mont-real (Canadà), al setembre, amb la presència de Xavier Bosch, Ramon Erra, Lluís Llach, Imma Monsó i la ballarina Sol Picó, entre d’altres.
En l’àmbit de les arts plàstiques, Salvador Dalí i Marcel Duchamp es van donar la mà en una exposició al Dalí Museum de Florida (EUA) entre el febrer i el maig; la Tate Modern de Londres va acollir l'exposició “Picasso 1932- Love, Fame, Tragedy”, entre el març i el setembre; l’obra de Joan Miró va protagonitzar una retrospectiva al Grand Palais de París, a partir de l’octubre; i Jaume Plensa va exposar diverses de les seves obres a Noruega, Suècia i França.
Aquest any 2018 també van tenir lloc activitats a les universitats Adam Mickiewicz de Poznań (Polònia); l’Estatal de Sant Petersburg (Rússia); la Sorbona de París; les de Cambridge, Liverpool i Bristol (Regne Unit); les de Richmond i Georgetown (EUA); la de Szeged (Hongria); les de Milà i Nàpols Federico II (Itàlia), etc. El 2018 també va ser l’any en què la Universitat Autònoma de Madrid va posar en marxa la docència d’estudis catalans amb reconeixement curricular dins els seus plans d’estudi amb el suport de l’IRL i va ser la vuitena acadèmia de l’Estat espanyol situada fora de l’àmbit lingüístic català. Arreu del món hi ha més de 150 universitats d’una trentena de països que conformen la Xarxa Universitària d’Estudis Catalans a l’Exterior.
Així mateix, encara en l’àmbit acadèmic, cal ressaltar el fet que la Latin American Studies Association (LASA) va traslladar per primer cop en la seva història el seu congrés anual fora del continent americà, i que va escollir Barcelona com a seu. Al maig, centenars d’acadèmics d’arreu del món van aplegar-se a la capital catalana per debatre sobre els reptes del món iberoamericà.
I a la frontera entre l’acadèmia i la cultura de masses, a la Universitat de Milà, el FC Barcelona i l’IRL van aprofitar un partit de la Lliga de Campions contra l’Inter per a organitzar-hi una jornada cultural sota el títol “Barça: Sport, valori e identità”; d’altra banda, a la de Liverpool, l’entrenador Pep Guardiola va pronunciar-hi una conferència sobre els vincles entre la cultura catalana, la política i l’esport, al novembre.
Finalment, cal mencionar que la política local de diferents llocs del món va continuar sent una via d’internacionalització de la cultura catalana arreu. Al març, l’All-Party Parliamentary Group on Catalonia, un grup de discussió sobre Catalunya i el procés independentista format per diferents diputats del Parlament del Regne Unit, va organitzar una conferència al Palau Westminster sobre el clima intel·lectual a l’Estat espanyol pel que fa la qüestió catalana, a càrrec del professor de la Universitat de Cambridge, Dominic Keown. Així mateix, al desembre es va commemorar a Brussel·les la manifestació de l’any anterior en suport als polítics exiliats amb el concert “12 hores de música per la llibertat”, amb l’exiliat Valtònyc, Els Catarres, Gerard Quintana i Josep Thió, El Petit de Cal Eril o Miquel Abras, entre d’altres.