Religió catòlica
El 2009 es va celebrar el 600 aniversari de la constitució del monestir de Montserrat en abadia
© Fototeca.cat
El panorama catòlic de l'any 2009 va estar marcat per l'accent social que l'encíclica Caritas in veritate del papa Benet XVI va inspirar als creients. Amb el text papal, publicat al mes de juliol, l'Església recupera el pols moral basat en allò que ha de presentar-se al món en moments delicats. Uns temps en què la crisi va més enllà del que són finances i economia, i s'instal·la en la consciència moral de la humanitat.
La tercera encíclica de Joseph Ratzinger com a papa recorda especialment la de Pau VI, Populorum progressio del març del 1967, que fou dedicada a la cooperació dels pobles i als països que aleshores estaven en via de desenvolupament. El document, de gairebé dos anys de redacció, aborda temes socials, econòmics i polítics, i ofereix solucions als problemes derivats dels aspectes negatius de la globalització.
El sant pare va realitzar diversos viatges pastorals, alguns marcats pel seu simbolisme, com ara el de Terra Santa, on es va desplaçar com a pelegrí de la pau i com a missatger del diàleg reforçant la col·laboració interreligiosa.
Benet XVI va trobar una decidida disponibilitat envers el diàleg interreligiós i la col·laboració entre les religions, que va definir, quan va fer balanç del viatge, com un clima ecumènic molt estimulant. Malgrat les dificultats, la visita va estar marcada pel desig profund de pau de totes les parts.
En el viatge pastoral a l'Àfrica, el sant pare va deixar-hi un missatge d'alè i esperança, i també va fer diverses crides a la pau i la justícia. Un viatge farcit d'èxits, com la resposta religiosa que va trobar en els africans, la reivindicació que va fer de la dona en la societat davant els dirigents dels països i la trobada amb els bisbes del continent. Aquests fets no van quedar ombrejats malgrat la polèmica suscitada per alguns mitjans de comunicació arran de les declaracions del papa, en les quals va sostenir que el preservatiu no solucionarà el problema de la sida en el continent negre si no se solucionen primer les conductes sexuals de risc i es canvia la mirada sobre la sexualitat.
En aquest primer viatge de Joseph Ratzinger com a papa a l'Àfrica, el pontífex, en la reivindicació de la figura de la dona, va denunciar la discriminació i la pràctica de la violència i de l'assetjament sexual, que són causa d'humiliacions i traumes. Dirigint-se als ciutadans d'Angola, el papa els va exhortar a valorar el propi territori i la pròpia nació, i va reivindicar la raó i la fe per sobre de les tendències naturals.
La visita del bisbe de Roma a la República Txeca, convidat pel president Václav Klaus, es va desenvolupar durant tres dies sota el lema "L'amor de Crist és la nostra força", i va servir per a reivindicar la minoria cristiana existent i per a consolidar l'esperit evangèlic en un país que l'ateisme assoleix percentatges força alts.
Mèxic va acollir la VI Trobada Mundial de les Famílies sota el lema "La família, formadora en els valors humans i cristians", en la qual van participar especialistes i famílies dels cinc continents, a més dels líders dels moviments familiars catòlics més representatius, com ara el Moviment Familiar Cristià, la Comunitat de San Egidi, Couples for Christ o la Renovació Carismàtica, entre d'altres.
Les diverses diòcesis espanyoles van acollir la Festa de la Sagrada Família, que va congregar milers de persones per tal de vetllar per la família cristiana. A Barcelona, van ser destacades les paraules del cardenal arquebisbe, Lluís Martínez Sistach, que va assegurar que les famílies han de fer front a molts reptes i desafiaments. També va advertir que el nombre d'avortaments anuals a Espanya podria duplicar-se amb la nova llei que impulsa el Govern.
En aquest sentit, la Conferència Epis-copal Espanyola (CEE) va llançar una campanya polèmica per reivindicar el dret de tothom a néixer, contrastant la situació d'indefensió en què es troba la vida humana enfront dels animals en via d'extinció. Nombrosos sectors de l'Església catòlica es van mobilitzar durant el 2009 contra la llei d'avortament, i totes les diòcesis de l'Estat espanyol van assitir a la manifestació del 17 d'octubre, que va congregar a Madrid més d'un milió de persones a favor de la vida i en contra de l'avortament.
La polèmica catòlica del 2009 es va centrar en les converses entre el Vaticà i els lefebvristes, i també en la suspensió de la pena d'excomunió que pesava sobre el bisbe Richard Williamson i sobre tres bisbes més consagrats pels seguidors de Marcel Lefebvre sense el consentiment de la Santa Seu. Amb aquest gest, Roma va fer un pas cap a la reconciliació definitiva, tot i que falta solucionar encara els temes doctrinals de fons, com l'assumpció per part dels lefrebvristes de la integritat del concili II del Vaticà.
Aquest any va tenir lloc la II Assemblea Especial del sínode dels bisbes per a l'Àfrica, en la qual es van presentar cinquanta-quatre proposicions definitives que evitaren la politització i la manca de realisme i seguien l'argument del sínode: reconciliació, justícia i pau.
A Espanya, el nunci apostòlic, Manuel Monteiro de Castro, es va acomiadar després de nou anys de tasca, al llarg dels quals ha estat la veu del papa a Espanya i s'han nomenat 17 bisbes al territori. Ara, el bisbe italià passa a ocupar el secretariat de la Congregació per als Bisbes, i el seu lloc l'ocupa el diplomàtic Renzo Fratini.
Aquest any es va celebrar el 600 aniversari de la constitució del monestir de Montserrat en abadia, després de la seva fundació per l'abat Oliba. El santuari és un referent religiós a Catalunya, però també cultural –l'editorial i l'escolania– i de reconeixement a la llengua catalana. L'activitat editorial montserratina, que es porta a cap des de fa segles, es desenvolupa en la actualitat a través de les Publicacions de l'Abadia de Montserrat, que ha contribuït a aquest bagatge cultural a través de publicacions com la revista Serra d'Or, que aquest any va celebrar els cinquanta anys de vida. Aquesta condició pluridimensional de Montserrat és fruit de la idiosincràsia dels monestirs benedictins, tradicionalment arrelats al seu context geogràfic, social i eclesial.
Madrid va ser elegida pròxima seu de les Jornades Mundials de la Joventut, que tindran lloc a l'agost del 2011. En una cerimònia de relleu, els joves de la ciutat australiana de Sydney –anterior localitat que va allotjar les Jornades– van lliurar a la delegació madrilenya la creu, icona d'aquest esdeveniment, a la plaça de Sant Pere del Vaticà en presència de Benet XVI.
Aquest 2009 va ser l'Any Sacerdotal aprofitant el 150è aniversari del naixement de sant Joan Maria Vianney. Respecte a aquest fet, Benet XVI va citar, en la clausura de l'Any Paulí i el començament de l'Any Sacerdotal, a l'apòstol Pau per tal de reivindicar la necessitat d'homes nous que tinguin una fe a l'altura de les necessitats actuals. El sant pare va constatar l'allunyament del món de les coses sagrades i l'apropament a la funcionalitat com a tret generalitzat de la societat. En aquest sentit, va constatar que el sacerdoci pot ser la clau per a revifar el sentit espiritual de la societat però també va advertir el perill que la forma de vida sacerdotal perdi el seu valor natural i eclesial. L'Església espera viure aquest aspecte amb intensitat tot tractant d'explicar al món què és i per a què serveix el sacerdoci. El mateix papa va explicar que el sacerdot dedica la seva vida al servei dels homes, i va anunciar una troballa històrica per a l'Església catòlica: al Vaticà s'hi han descobert unes restes mortals que pertanyen, de forma "unànime i incontestada", a l'apòstol Pau.
En l'apartat de canonitzacions, el monjo de la Trapa Rafael Arnáiz i el dominic Francesc Coll van ser canonitzats per la seva tasca evangelitzadora a través de la paraula predicada, el primer, i l'escrita, el segon.
Quant a defuncions, va destacar la pèrdua de Joan Martí i Alanis, bisbe d'Urgell, i copríncep d'Andorra durant trenta-dos anys, un referent ètic per a nombroses generacions que va adaptar les novetats que requerien els temps a la diòcesi d'Urgell i a les institucions del Principat d'Andorra. També va desaparèixer el prelat Josep Maria Guix, distingit pels seus vint anys com a bisbe de Vic. Els seus esforços es van caracteritzar per la difusió i l'estudi de la doctrina social de l'Església.
Cristianisme i ecumenisme
Kirill és el nou patriarca de Moscou i de totes les Rússies. El 27 de gener l'Església ortodoxa va escollir a qui s'erigeix com a 16è patriarca. La seva postura ferma però dialogant ha obert una nova etapa de relacions amb l'Església cristiana. La seva obertura a la causa ecumènica i a Occident es va evidenciar quan va impulsar la reevangelització russa després de la caiguda del comunisme, que l'havia relegat del primer pla eclesial.
Kirill es va mostrar conciliador el 2006 quan era president del Departament sinodal de relacions externes del Patriarcat de Moscou. Aleshores va manifestar la necessitat que catòlics i ortodoxos fossin capaços de presentar la tradició cristiana de manera oberta i positiva. Més tard, ja com a patriarca de Moscou, va explicar que l'Església, encara que fos tradicionalment conservadora, hauria de poder conjugar eslavòfils i occidentalistes sense pretensions polítiques i amb l'única intenció d'anunciar la fe en Déu. En aquest sentit, Benet XVI va aplaudir l'elecció de Kirill per la seva tendència ecumènica i per la cerca de la plena comunió entre catòlics i ortodoxos. L'Assemblea de la Conferència d'Esglésies Europees (KEK) va celebrar el cinquantè aniversari d'existència de l'organisme a Lió. Fundada el 1959, la KEK congrega 126 Esglésies de tradició ortodoxa, protestant i veterocatòlica i aglutina 43 organitzacions associades provinents de tots els països del continent.
Entre els participants més destacats, hi havia Bartomeu I, patriarca ecumènic i una figura reconeguda de l'ortodòxia mundial. El cardenal Philippe Barbarin, arquebisbe de Lió, va tenir un paper destacat com a amfitrió. En aquest sentit, va ser rellevant el fet que el cardenal arquebisbe de París, André Vingt-Trois, rebés el patriarca Daniel, primat de l'Església ortodoxa romanesa, que va aprofitar aquesta celebració per a fer la seva primera visita pastoral a França.
Malgrat que el papa Benet XVI té l'ecumenisme com un dels eixos del seu pontificat, la realitat és que Espanya està passant un dels seus pitjors moments en aquest assumpte. Iniciatives, capdavanteres en el seu moment, que no fa pas gaire buscaven aquest anhel d'unitat de les esglésies, cauen en l'ostracisme. Un exemple fou la celebració de la Pasqua ortodoxa, a la qual algunes diòcesis –fidels i bisbes– van sumar les seves celebracions litúrgiques, però significant una minoria en el territori. Col·loquis entre representants ortodoxos i catòlics, i trobades de caire ecumènic són iniciatives que ja no es donen amb assiduïtat.
Un nou obstacle que va trobar l'ecumenisme va ser el que va protagonitzar el Sínode General de l'Església d'Anglaterra, a Londres, per l'allunyament que va significar del concili II del Vaticà, i on es va aprovar l'ordenació de dones bisbes. Fins ara, a l'Església anglicana, les dones només podien accedir al sacerdoci –el 1994 s'efectuà la primera ordenació–. En l'actualitat exerceixen 400 dones de sacerdot amb l'oposició d'un ampli sector anglicà. La trobada va servir per a posar en relleu el consens insuficient que la Comunió Anglicana manté sobre aquest assumpte. La manca d'acord s'accentua més si es tracta del tema de l'ordenació de bisbes homosexu-als, sobretot arran de l'acceptació de l'Església episcopaliana dels Estats Units –oposada a la moratòria del 2007–, que els homosexuals puguin accedir a tots els ministeris ordenats. Tot plegat posa de manifest un marc de difícil reconciliació entre catòlics i anglicans.
El Vaticà va anunciar l'entrada al si de l'Església catòlica de nombrosos anglicans, descontents de la manera de procedir de la seva Església –que segueix avançant cap a l'obertura del sacerdoci i l'episcopat a les dones i als homosexuals, així com la benedicció de les unions entre persones del mateix sexe–. La Constitució Apostòlica que reglamentarà l'entrada d'anglicans en l'Església catòlica crearà Ordinariats diocesans amb el propòsit d'acollir aquests fidels sense que hagin de renunciar a la seva forma històrica de tradició espiritual i litúrgica. Aquests anglicans són en la seva majoria anglocatòlics de l'anomenada "ala alta" que forma part de l'ordenament eclesiàstic de l'anglicanisme junt amb "l'ala baixa" o evangèlica.
El primat de la Comunió Anglicana Tradicional, i membre de "l'ala alta", l'arquebisbe John Hepworth (Balckwood, Austràlia del Sud), va anunciar la permissió a anglicans d'entrar en plena comunió amb l'Església catòlica preservant elements de la tradició espiritual i litúrgica anglicana. Entre vint i trenta bisbes anglicans –a banda de nombrosos fidels-han formulat aquesta petició. Monsenyor Hepworth, que també governa la diòcesi de l'Església Catòlica Anglicana a Austràlia, va afirmar que la Comunió Tradicional Anglicana estava profundament commoguda per la generositat del sant pare Benet XVI.
Islam
Aquest va ser un any significatiu per a la comunitat musulmana espanyola, atès que feia quatre-cents anys de l'expulsió dels moriscos del Regne de València. L'any 1609 va ser el preludi del que s'esdevindria a la resta dels regnes que formaven la monarquia hispànica. En aquest context, dos congressos van abordar aquest fet històric: el Congrés Internacional "L'islam proper: els moriscos valencians" i "Els moriscos. L'expulsió i després", el primer a València i el segon, a la Biblioteca Nacional de Madrid.
L'expulsió de 300.000 moriscos, aproximadament, va significar la culminació de la pressió que es va exercir sobre els valencians musulmans sota el regne cristià creat per Jaume I, que van viure la tensió entre l'afecció a la seva terra i el sentiment cap a la seva fe, en un món com el del final de l'edat mitjana i començaments de la moderna. La comunitat musulmana va valorar aquest aniversari com una oportunitat per a reflexionar sobre una etapa fonamental de la història, i alhora per a recuperar la memòria històrica que reconegui la contribució cultural i científica aportada per l'islam al llarg del seu periple de més de deu segles de trajectòria a les nostres terres.
D'altra banda, els musulmans de l'Es-tat espanyol van celebrar que Ceuta i Melilla, que concentren la major part de fidels de l'islam de tot el país, hagin declarat com un dia festiu al calendari laboral la jornada que se celebra la Pasqua musulmana. La decisió suposa un reconeixement a la pluralitat religiosa espanyola i enforteix el desenvolupament del dret a la llibertat religiosa.
Budisme
En el Congrés d'Estats Units, el dalai-lama va rebre el premi de Drets Humans Tom Lantos, atorgat per primera vegada el 2009, en reconeixement a la tasca per la defensa dels drets humans al món. El premi Nobel de la pau, de 74 anys, va ser rebut per la presidenta de la Cambra de representants, Nancy Pelosi, i per un grup de congressistes que van destacar el seu missatge pacífic en pro de la democràcia i dels drets humans.
El Tibet va viure un any tens. El 10 de març es va complir el cinquantè aniversari de l'aixafament per la policia xinesa de la revolta independentista del país ocupat i del consegüent exili del dalai-lama. La violència es va desencadenar a partir d'un episodi que va protagonitzar un monjo budista que va enarborar la bandera del Tibet i va ser arrestat. Més d'un miler de monjos i nombrosos tibetans van assaltar les dependències policials en senyal de protesta. La resposta de les forces policials xineses va ser contundent i es va saldar amb un centenar de monjos detinguts i l'aplicació de l'operació "colpejar fort", que va impulsar Pequín i que va significar onze dies d'interrogatoris i batudes contra 6.000 sospitosos, 81 dels quals van acabar a la presó.
En un missatge contundent a Pequín, el dalai-lama va afirmar que el Tibet està vivint un dels pitjors moments des que la Xina va ocupar el país per la força. Ara que fa cinquanta anys de la primera revolta fallida contra l'ocupació xinesa d'aquesta regió, el dalai-lama, des del seu exili de Dharamsala (Índia), va dir que creu que la repressió continuarà. El líder espiritual budista va descreure els arguments de les autoritats xineses i va considerar que l'objectiu d'aquestes és destruir les arrels tibetanes. Per això, va explicar que calia preparar-se per al pitjor.
Judaisme
El 18 de setembre, coincidint amb el dia 1 del primer mes jueu (tishri), els jueus del món sencer van celebrar la festa més rellevant del judaisme, anomenada Rosh Hashana –literalment cap de l'any–, en què commemoren l'entrada d'un any nou –el 5770 de l'era jueva.
Mig centenar de jueus ultraortodoxos es van començar a preparar per tal de restaurar el sacerdoci levític. Per fer-ho, un grup de sastres va confeccionar els vestits sacerdotals segons el relat dels llibres sagrats. Aquesta tasca es troba entre les més sagrades del judaisme, i es basa en la Torà que marca amb molta precisió les pautes de la complexa confecció dels vestits. Aquests cinquanta destinataris de les peces sagrades, que reben el nom de kohanim, pertanyen a la casta descendent d'Aaró –summe sacerdot en el relat de la vida de Moisès a la Torà i responsable, juntament amb la seva descendència, dels oficis en el Primer i el Segon Temple, destruïts fa 2.500 i 2.000 anys, respectivament–, i confien a convertir-se en sacerdots del Tercer Temple de Jerusalem, la construcció del qual és un dels anhels més antics del judaisme.
Diàleg interreligiós
Els líders religiosos van reflexionar sobre la crisi en vigílies de les eleccions europees que van tenir lloc al mes de juny. Un mes abans, una vintena de líders cristians, jueus i musulmans es van reunir amb els presidents de la Comissió i el Parlament europeus i van manifestar un esforç comú per buscar solucions efectives i duradores, basades –i en aquest aspecte hi van insistir totes les delegacions religioses– en un nou model econòmic ètic, l'eix del qual sigui la dignitat de la persona.
Aquesta va ser la cinquena reunió anual dels caps de les institucions principals de la Unió Europea (UE) amb els líders religiosos, que s'ha produït des que, l'any 2005, el president de la Comissió, el portuguès José Manuel Durão Barroso, va impulsar la iniciativa convençut del benefici del diàleg amb tots els actors socials. Durão Barroso va constatar que, a mesura que avança la crisi creix, la necessitat de conciliar el govern econòmic amb els valors ètics fonamentals en els quals s'ha basat el projecte europeu durant els darrers cinquanta anys. Així mateix, el president del Parlament Europeu, Hans-Gert Pöttering, es va manifestar de manera similar quan va afirmar que la contribució de religions i Esglésies és vital per a sostenir els valors ètics d'Europa. En aquest sentit, Adrianus van Luyn, president de la Comissió d'Episcopats de la Comunitat Europea (COMECE) va considerar que l'actual crisi econòmica revela una crisi espiritual i una jerarquia falsa dels valors.
El Paraguai va acollir la primera gran cita del Mercosur religiós. A la capital, Asunción, entre l'11 i el 13 de març es va desenvolupar una iniciativa de diàleg interreligiós liderada pel president paraguaià i exbisbe, Fernando Lugo. La trobada es va desenvolupar sota el lema "Dóna-li un rostre a Mercosur", amb la participació de figures rellevants de l'àmbit religiós llatinoamericà, com el teòleg i exsacerdot franciscà Leonardo Boff, el dominic brasiler Frei Betto i el pastor metodista argentí Juan Gattioni, entre d'altres. Boff va explicar que els països del Mercosur són pobles religiosos i místics, la qual cosa, segons el teòleg, ajuda a disminuir els prejudicis i les distàncies. Ell va ser l'encarregat de desenvolupar el tema central de la trobada: Defensa del medi ambient des de la perspectiva de la fe. Es preveuen noves reunions que viatjaran pels diversos països que formen la iniciativa i que lliuraran el material produït als presidents i cancellers del Mercosur a la cimera anual que realitzen.
La ciutat andalusa de Cadis va acollir una trobada interreligiosa entre musulmans i cristians amb motiu de les morts que provoquen les aigües de l'estret de Gibraltar. La Trobada d'Oració Interreligiosa va congregar més de sis-centes persones al costat del conegut far de Trafalgar de la localitat gaditana. Davant d'un exemplar de la Bíblia i un altre de l'Alcorà, cristians i musulmans van mostrar el seu rebuig i la seva pena per les morts que l'emigració clandestina ha causat en una de les tres vies d'entrada més importants que hi ha en el món de la immigració.