Religió catòlica
L'Església catòlica va continuar desenvolupant l'anomenada Nova Evangelització a fi d'atraure al catolicisme persones que, malgrat haver estat batejades, s'han allunyat de l'Església
© Fototeca.cat / Adrien Roussel / Fototlia.com
L'11 d'octubre, el papa Benet XVI va inaugurar formalment l'Any de la Fe, que durarà fins el 24 de novembre de 2013. L'Església catòlica va plantejar aquest esdeveniment com un temps per a enfortir la fe i anunciar-la, reformar l'amistat amb Déu i renovar l'impuls missioner de l'Església. Precisament, l'Església, conscient de la forta secularització dels països del primer món de tradició catòlica, està desenvolupant l'anomenada Nova Evangelització, que consisteix a atraure una altra vegada al catolicisme persones que, malgrat haver estat batejades, s'han allunyat de l'Església i viuen sense cap referència a la vida cristiana. La Nova Evangelització també va tenir al sínode dels bisbes celebrat al mes de novembre un impuls destacat perquè es va dedicar precisament a aquesta iniciativa personal del papa, que l'any 2012 va complir vuitanta-cinc anys i set com a vicari de Crist.
Una altra celebració rellevant va ser la commemoració del 50è aniversari del començament del concili II del Vaticà (1962-65), un concili que ha estat com una brúixola perquè l'Església impulsés el catolicisme envers el tercer mil·lenni. És per això que la Santa Seu va voler destacar el contingut dels documents que van emmarcar aquell gran esdeveniment eclesial i que segueixen gaudint d'una validesa absoluta, i ha demanat una relectura profunda dels documents (quatre constitucions, tres declaracions i nou decrets) que es van derivar de la feina feta per quasi tres mil bisbes de tot el món reunits (Joseph Ratzinger hi era), perquè després del Vaticà II es va desencadenar una tendència a la utopia anàrquica entre alguns membres de l'Església, convençuts que tot seria nou, i per això es van cometre molts abusos a la litúrgia.
Enguany també es va commemorar les dues dècades des de la publicació del catecisme de l'Església catòlica, un dels fruits més significatius del concili. Va ser en el sínode extraordinari de bisbes del 1985, convocat per a commemorar els 20 anys de la clausura del concili, on es va demanar la seva elaboració a Joan Pau II.
L'any 2012, el papa va fer dos viatges pastorals fora d'Itàlia, plens de significat. El primer el va dur a visitar Mèxic i Cuba durant el mes de març. Va ser un viatge sentit i proper, en comunió amb un dels pilars actuals de l'Església al món: l'Amèrica Llatina. El pontífex va tenir molt en compte la commemoració del bicentenari de la independència dels països llatinoamericans, per la qual cosa va convocar tots els presidents de les conferències episcopals de l'Església del continent, que avui inclou els d'Amèrica del Nord. A Mèxic, el sant pare va animar a revitalitzar la fe catòlica en aquest país i a implementar una Nova Evangelització molt necessària; a Cuba el papa va demanar a la societat que lluités amb "les armes de la pau, el perdó i la comprensió", per a construir una societat oberta i renovada. El segon va ser un viatge no previst de tres dies al Líban al setembre, per promoure la reconciliació a l'Orient Mitjà en un clima de gran tensió, sobretot arran d'atacs perpetrats contra ambaixades dels Estats Units, que es van produir en contra d'una pel·lícula sobre el profeta Mahoma considerada blasfema pels musulmans. A això calia sumar una Síria en guerra civil; una transició egípcia plena d'ensopegades; un conflicte entre Israel i Palestina que sembla que no acabi mai, i el mateix Líban, que trontolla. Benet XVI va demanar la pau en el respecte de les diferències en el que va ser el seu viatge número 24 com a papa.
L'escàndol de les filtracions de documents reservats del papa i de la Santa Seu, conegut com Vatileaks, es va desencadenar al principi d'aquest any. Tot va començar quan una televisió italiana va treure a la llum unes cartes que el nunci als Estats Units, l'arquebisbe Carlo Maria Viganò, va enviar a Benet XVI i en les quals denunciava la corrupció, la prevaricació i la mala gestió a l'administració vaticana. Un cop feta la investigació, la policia vaticana va assenyalar el majordom personal de Benet XVI, Paolo Gabriele, i el treballador informàtic del Vaticà Claudio Sciarpelletti com a presumptes autor i còmplice de robatori. Finalment, la Cort del Vaticà va decidir condemnar Gabriele a un any i sis mesos de presó per robatori agreujat de documents top secret del Vaticà, i Sciarpelletti a dos mesos de presó per actuar com a còmplice.
Després del cas Vatileaks, que va revelar la necessitat del Vaticà de millorar la relació amb els mitjans de comunicació, la Santa Seu va incorporar al mes de juny el periodista nord-americà membre de l'Opus Dei i excorresponsal a Roma de la cadena nord-americana Fox News Greg Burke com a nou assessor de comunicació. Tindrà com a finalitat contribuir a integrar l'atenció a les qüestions de comunicació a la feina de la Secretaria d'Estat i vetllar per la relació amb el servei de la Sala de Premsa i d'altres institucions de comunicació de la Santa Seu. El portaveu continuarà essent, però, el pare Federico Lombardi.
En el capítol de publicacions va destacar el tercer volum de la trilogia que, des del 2007, escriu el papa i que explica la història de la infància de la vida de Jesucrist, des de l'Anunciació-Encarnació fins al seu baptisme, abans de l'inici de la seva vida pública: La infància de Jesús. Els altres dos volums són primer Jesús de Natzaret. Del baptisme en el Jordà fins a la Transfiguració i després Jesús de Natzaret. De l'entrada a Jerusalem fins a la Resurrecció. També l'any 2012, el successor de Pere va fer públic el seu 15è motu proprio (format que els papes utilitzen per a respondre a una qüestió d'actualitat per la seva iniciativa i autoritat), Intima ecclesiae natura, sobre el servei de la caritat a l'Església catòlica. Aquest text completa un camí de dos anys de feina, que es va iniciar després que el papa, en la seva primera encíclica, Deus caritas est, observés que a la disciplina del Codi de dret canònic vigent hi mancava una menció adequada del compromís que els bisbes assumeixen quant a la caritat.
L'any 2012 també va destacar la publicació d'El Kerigma, el primer llibre de Kiko Argüello, iniciador del Camí Neocatecumenal, en el qual explica el seu pas a la fe a les barraques amb els pobres. El llibre recull el testimoni d'aquest lleonès Premi Nacional Extraordinari de pintura l'any 1959, que, després d'una profunda crisi existencial, veu com es produeix en ell una forta conversió que el duu a dedicar tota la seva vida a Crist i a l'Església. Convençut que Crist és present en el patiment dels desheretats, l'any 1964 marxa a viure entre els més pobres a les barraques del barri de Palomeras Altas, a la perifèria de Madrid. Més tard, Kiko Argüello coneix Carmen Hernández i, arrossegats per l'entorn de la pobresa, es veuen forçats a trobar una forma de predicació, una síntesi kerigmàtico-catequètica que doni lloc a la formació d'una petita comunitat cristiana. Així neix la primera comunitat d'un nou camí d'iniciació cristiana per a adults que descobreix i recupera la riquesa del baptisme. Un moviment present ja en 101 nacions dels cinc continents i que ha tocat milions de persones.
La Conferència Episcopal Espanyola es va ratificar en la seva contrarietat a l'aprovació de la llei que permet el matrimoni homosexual
© Conferència Episcopal Española
A Espanya, els bisbes espanyols es van manifestar contraris a la sentència del Tribunal Constitucional, que va considerar constitucional la Llei del matrimoni homosexual impulsada pel Govern anterior del PSOE i que el Partit Popular va recórrer a l'alt tribunal. La Conferència Episcopal Espanyola va considerar que era urgent modificar la llei per tal que fossin "reconeguts i protegits els drets de tothom" pel que fa al matrimoni i a la família. A més, van considerar la norma "greument injusta" perquè, segons els prelats, no reconeix ni protegeix la realitat del matrimoni en la seva especificitat.
Quant als nomenaments, Benet XVI va designar 22 nous cardenals al consistori ordinari celebrat el 18 de febrer, entre els quals hi ha l'aragonès Santos Abril Castelló. Els membres del Col·legi Cardenalici actual provenen de 71 països i la seva distribució geogràfica és aquesta: Europa en té 119; l'Amèrica del Nord (Estats Units i Canadà), 21; l'Amèrica Llatina, 32; Àfrica, 17; Àsia, 20, i Oceania, 4.
L'arquitecte català Antoni Gaudí (Reus, 1852 Barcelona, 1926) s'apropa als altars. La biografia documentada de l'arquitecte va ser lliurada el 4 de juliol a la Congregació per a les Causes dels Sants, conjuntament amb el llibre documental traduït a diversos idiomes sobre el procés de beatificació de l'arquitecte, titulat Hacia la beatificación de Antoni Gaudí, i un enorme volum il·lustrat amb fotografies sobre el temple de Barcelona de la Sagrada Família. Els temps necessaris per a arribar a decret papal podrien arribar a ser entre dos i tres anys, la qual cosa declararia la venerabilitat de Gaudí. Paral·lelament, l'anomenat "arquitecte de Déu" haurà de demostrar la seva intercessió davant de l'Altíssim amb l'obtenció d'un miracle, que haurà de ser considerat inexplicable per una comissió mèdica i científica, de manera que es pugui passar a la fase de beatificació.
El sant castellà Joan d'Àvila va ser declarat el 7 d'octubre doctor de l'Església universal gràcies a la santedat de la seva vida i a la profunditat de la seva doctrina. Joan d'Àvila va afrontar al segle XVI l'encàrrec missional d'evangelitzar el poble d'Andalusia, i va participar en la forja de la renovació cultural i religiosa de l'Església i la societat a la flor de la modernitat. El sant va ser declarat doctor conjuntament amb la benedictina alemanya santa Hildegarda de Bingen. Sant Joan d'Àvila es converteix així en el quart espanyol que és declarat doctor, juntament amb sant Isidor de Sevilla, sant Joan de la Creu i santa Teresa de Jesús. A més, constitueix el trenta-quatrè doctorat de la història de l'Església universal.
Cristianisme i ecumenisme
Durant quasi nou mesos de gran turbulència social i política a Egipte, els deu milions de cristians coptes ortodoxos la comunitat cristiana més antiga del món van romandre sense patriarca a causa de la mort de Xenuda III, el mes de març, després d'un regnat de quaranta-dos anys. Finalment, el 4 de novembre es va escollir el patriarca número 118 d'Alexandria i patriarca de la Seu de Sant Marc d'aquesta església, una de les més importants. La persona designada va ser el bisbe auxiliar de la diòcesi de Beheira, de 60 anys, Abna Tauadros, amb el nom de Teodor II, escollit a l'atzar per la mà innocent d'un infant. Ara haurà d'assenyalar el destí de més de deu milions d'egipcis en un moment complicat per als cristians en ple auge de l'islam polític al país. De fet, durant el mes d'abril l'Església copta va decidir retirar-se de l'Assemblea Constituent d'Egipte, encarregada de redactar la nova Carta Magna, tot argumentant que l'excessiva presència dels islamistes feia que la seva participació no tingués sentit.
L'Església ortodoxa de Bulgària també va perdre el mes de novembre la seva màxima autoritat, el patriarca Màxim, de 98 anys, que des del 1971 va guiar els fidels a través del règim comunista, primer, i de la democràcia, després. L'any 1989, amb el final del règim comunista, un grup de clergues es va escindir del Sant Sínode, posant en dubte la legitimitat de Màxim per seguir en el càrrec pel fet d'haver estat nomenat pel dictador Todor Jívkov. Tanmateix, deu anys després, sota el lideratge de Màxim, l'Església ortodoxa búlgara es va unificar de nou.
Al novembre es va celebrar el sínode de l'Església Evangèlica d'Alemanya, que es prepara per a la commemoració dels cinc segles de la reforma protestant del segle XVI, que es preveu que se celebri l'any 2017. En aquest sentit, al sínode va proclamar que es pretén que el cinquè centenari estigui guiat per l'esperit ecumènic entre catòlics i protestants.
L'intens debat entre el sector conservador i el reformista que s'ha produït a l'Església d'Anglaterra els darrers anys es va saldar el mes de novembre amb el rebuig de l'ordenació de dones bisbe. Aquesta nova situació va obrir un període de divisió en el si de la comunitat anglicana. El sínode general, reunit a Londres, no va aconseguir aprovar, per sis vots de diferència, una proposta de fa quasi 20 anys de permetre la incorporació de les dones al sacerdoci. Malgrat que la proposta va tenir el suport majoritari del sínode, no va aconseguir els dos terços necessaris a la cambra dels laics, en què 74 persones van votar en contra, i 132, a favor. Malgrat això, entre els bisbes els sufragis favorables van ser 44 i només tres en contra, i entre els clergues hi va haver 148 vots a favor i 45 en contra. No va servir de res, però, el suport explícit tant de l'arquebisbe actual de Canterbury, Rowan Williams, com del seu successor, Justin Welby, que assumirà el càrrec el mes de gener, els quals van defensar obertament l'ordenació de dones bisbe. En la actualitat, un terç dels 11.000 clergues anglicans a Anglaterra són dones, tot i que continuaran sense poder optar als llocs més alts de la jerarquia, de la qual és governadora suprema la reina Elisabet II.
El cristianisme segueix essent la religió més perseguida del món. L'Observatori de Llibertat Religiosa va denunciar les morts de cristians en mans del grup terrorista d'inspiració islamista Boko Haram, que l'any 2012 va assassinar més de 1.000 persones. Malgrat que els atacs més atroços contra comunitats cristianes es van concentrar a Nigèria, també n'hi va haver a Kenya, Mali, Pakistan, Índia i, especialment, a Síria, on els cristians, com a minoria religiosa, viuen atemorits sota amenaces de mort. La Santa Seu va denunciar a l'ONU la persecució de cristians al món durant la vintena sessió del Consell per als Drets Humans.
En el terreny de l'ecumenisme, el mes de gener, el papa Benet XVI va afirmar durant la Setmana per la Unitat dels Cristians sota el lema "La importància de l'ecumenisme en la nova evangelització" que la falta d'unitat dels cristians en posa en perill la credibilitat. El pontífex va recordar que el cisma entre els fidels de Crist impedeix un anunci més eficaç de l'Evangeli, i va destacar la necessitat d'arribar a acords en qüestions ètiques. En un acte paral·lel, el bisbe de Roma va recalcar que els estrets llaços entre la tasca de l'evangelització i la superació de les divisions que hi ha encara entre els cristians formen una relació de vasos comunicants. Aquestes van ser les claus del discurs que va dirigir als membres i consultors del Consell Pontifici per a la Promoció de la Unitat dels Cristians amb motiu de l'assemblea plenària dedicada al tema "La importància de l'ecumenisme en la nova evangelització".
Islam
La Comissió Islàmica d'Espanya (CIE) entitat que representa oficialment els musulmans a Espanya que s'estima en dos milions de persones i que va signar l'acord de cooperació amb l'Estat espanyol l'any 1992 va renovar la junta directiva el mes de novembre. El seu nou president és Mounir Benjelloun Andaloussi Azhari, de 42 anys i líder de la Federació Islàmica de la Regió de Múrcia (FIRM). Els seus representants van explicar els acords i les decisions que es van assolir durant l'Assemblea General i van definir el nou rumb i la nova comesa de la CIE, que pretén transcendir possibles fissures i obstacles presentats per les entitats i federacions minoritàries, que s'oposen a aquest gir dels esdeveniments. Benjelloun considera que l'acord de cooperació assolit l'any 1992 entre la CIE i l'Estat espanyol necessita un nou impuls i un nou desenvolupament; per a fer-ho, però, cal trobar els mecanismes de finançament adequats i convergir vers una pràctica real dels drets reconeguts a la comunitat musulmana. Un altre dels canvis en els estatuts és l'adaptació a la realitat actual que propicia l'obertura de l'entitat a un sistema democràtic i de participació per establir la creació d'una comissió permanent, formada per 36 membres en representació de les 1.428 entitats religioses islàmiques que hi ha registrades.
A Alemanya, on viuen 4,1 milions de musulmans, s'estan fent els passos necessaris per a crear un banc que estarà regit per les normes musulmanes. Es tracta d'un intent de gestionar els temes bancaris sense infringir els postulats de l'Alcorà, segons els quals es prohibeix cobrar interessos per deixar diners. La iniciativa, que ja té l'autorització de l'organisme alemany de supervisió financera BaFin, va néixer de la institució financera turca Kuveyt Türk en cooperació amb les companyies Ernst & Young, d'auditoria, i Norton Rose, d'advocats. Aquests bancs ja funcionen a la Gran Bretanya.
L'Orquestra Àrab de Barcelona (OAB), liderada i dirigida per Mohamed Soulimane, va celebrar els seus vuit anys d'història amb un concert commemoratiu. L'OAB ha recorregut al llarg d'aquests anys escenaris de tot el món; ha col·laborat amb artistes tan diversos com Omar Faruk, Lucrecia, Paco Ibáñez i Omar Sosa; i ha aconseguit la residència a l'Auditori de Barcelona. També ha presentat tres discos, i investiga i experimenta, des de les seves arrels àrabs, nous ritmes i arranjaments mediterranis: canta versos de Jacint Verdaguer, escriu lletres en àrab, català, castellà i anglès, i ha creat un espectacle infantil.
Budisme
El Tibet va celebrar el 22 de febrer l'inici del seu any nou o Losar, que dóna la benvinguda al Drac de l'Aigua, una festivitat que, com ha passat els darrers anys, ha estat carregada de tensió, enguany per l'onada d'immolacions de monjos i les crides fetes des del Govern tibetà a l'exili a no celebrar la festa. La premsa xinesa va intentar minimitzar el que va succeir en assenyalar que les festivitats de l'any nou xinès i del tibetà (que sempre se celebren amb un mes de diferència) són molt semblants i que aquests darrers anys els tibetans han introduït elements de la cultura xinesa a la seva festa, com ara els fanalets vermells. Aquest fet va contrastar amb la petició del nou primer ministre del Govern tibetà a l'exili, Lobsang Sangay, que va demanar públicament que es cancel·lés tota la celebració en record dels més de vint monjos budistes que s'havien immolat.
El dalai-lama va rebre el premi Templeton per ser una veu global a favor de la no-violència i l'harmonia de les religions
© Cifford Shirley / Templeton Prize
El líder espiritual tibetà, el dalai-lama, va rebre l'any 2012 el premi Templeton com a reconeixement d'una veu global a favor de la no-violència i l'harmonia de les religions. La Fundació Templeton, amb seu a Filadèlfia, va subratllar que la llarga col·laboració del líder tibetà en múltiples dimensions de la ciència i amb la gent més enllà de les seves tradicions religioses l'han convertit en una veu global incomparable de l'ètica universal, la no-violència i l'harmonia entre les religions del món.
Judaisme
Els jueus van celebrar la Birkat Hajama davant del Mur de les Lamentacions amb una oració a les sis del matí
© Mikhail_levit / Dreamstime.com / Fototeca.cat
L'any 2012, el món jueu va celebrar la Birkat Hakhama, la benedicció del Sol, que commemora el retorn del Sol al lloc exacte on suposadament va aparèixer quan es va crear l'Univers. A Jerusalem, prop de 50.000 fidels van acudir al Mur de les Lamentacions, el lloc més sagrat per al judaisme, on es va entonar a les sis del matí l'oració especial que marca aquesta ocasió, en què es completa el cicle solar anomenat Makhzor Gadol (cicle llarg). Segons la tradició jueva, el Sol reneix a les 6 del matí del dimecres en què comença un nou cicle, fet que només succeeix cada 28 anys, perquè en el calendari jueu l'any solar no té 365 dies exactes, sinó que té 365 dies i sis hores.
El govern d'Israel va aprovar el mes de desembre, en una decisió criticada, el reclutament de 1.300 ultraortodoxos jueus per al servei social substitutori, en comptes de cridar-los a files. La fórmula permet guanyar temps fins que, un cop nomenat el pròxim Govern, es resolgui el buit legal que ha deixat la no-renovació el mes d'agost de la llei Tal que regulava l'extensió del servei militar per als ultraortodoxos, declarada inconstitucional pel Suprem. La decisió manté en la pràctica l'exempció, perquè els ultraortodoxos segueixen sense haver de fer servir l'uniforme militar, a diferència de la resta d'homes (tres anys) i dones (dos) del país, tret de la minoria àrab.
Diàleg interreligiós
Inauguració a Viena del Centre Internacional per al Diàleg Interreligiós i Intercultural Rei Abdul·là Bin Abdulaziz (KAICIID)
© KAICIID/APA-Fotoservice/Hautzinger
El dilluns 26 de novembre es va inaugurar a Viena el Centre Internacional per al Diàleg Interreligiós i Intercultural Rei Abdullà Bin Abdulaziz (KAICIID). Es tracta d'una iniciativa del rei saudita, que té l'Aràbia Saudita, Àustria i Espanya com a estats fundadors, i la Santa Seu com a observador fundador. Aquesta nova organització internacional independent, reconeguda per l'ONU, té com a finalitat promoure el diàleg entre les religions i les cultures per afavorir la perspectiva de la comprensió i de la convivència entre els pobles.
Al Regne Unit es va produir un acostament significatiu entre les dues principals religions monoteistes del món: el cristianisme i l'islam. El constant creixement de la població musulmana en un país d'arrelament cristià ha donat lloc a un debat profund, en el qual es plantegen interrogants sobre si s'ofereix un context d'interacció i intercanvi per a cristians i musulmans. En un discurs pronunciat el mes de febrer per la baronessa Sayeeda Warsi, que va ser copresidenta del Partit Conservador britànic i la primera dona musulmana a ocupar el càrrec de ministre en un gabinet britànic, el tema principal va ser la necessitat de respondre i abordar el tema de les relacions entre els musulmans britànics. Va parlar del paper de la fe en la vida pública en una conferència al Vaticà per commemorar els trenta anys de relacions diplomàtiques plenes entre el Regne Unit i la Santa Seu. Durant els darrers deu anys s'han constituït nombrosos grups comunitaris i organitzacions religioses a tot el Regne Unit, amb la finalitat d'abordar els reptes que envolten les relacions entre cristians i musulmans, tot reconeixent una situació potencialment nociva de la tergiversació de la cristiandat i de l'islam. Una de les moltes organitzacions fundades és el Fòrum Islamocristià (Christian Muslim Forum), creat l'any 2006 després d'una iniciativa impulsada per l'arquebisbe de Canterbury, Rowan Williams, l'objectiu del qual és augmentar la comprensió i trobar la manera en què els musulmans i els cristians puguin viure junts amb fe.
El Vaticà i l'Estat d'Israel, després de divuit anys de dures negociacions, van arribar a un acord històric sobre temes econòmics i financers. L'Església catòlica va acceptar renunciar a la seva demanda de rebre la sobirania sobre el Cenacle (el lloc on es va fer el Sant Sopar) al mont Sió de Jerusalem. A canvi, Israel va acceptar la possibilitat de concedir accés al lloc a l'Església i fins i tot hi va considerar una opció de lloguer. També es va acordar que el Vaticà començarà a pagar un impost reduït sobre la propietat pels seus actius a Israel.
A l'Amèrica Llatina, el Centre per a l'Entesa i la Cooperació Judeocristià (CJCUC) va anunciar l'obertura de la seva divisió llatinoamericana. Dirigirà l'oficina l'antic gran rabí de Xile, el doctor Ángel Kreiman-Brill, amb més de cinc dècades d'experiència relacional judeocristiana i una xarxa de rabins ortodoxos i líders cristians que volen avançar en la cooperació entre les dues comunitats de fe. A banda de facilitar les missions de membres del clergat de l'Amèrica Llatina a Israel per aprendre els fonaments de les relacions judeocristianes, es fan sessions de la Bíblia amb els cristians que visiten la seu del CJCUC a Israel.