Religió catòlica
Al llarg del 2014, el papa Francesc va acabar d’implantar en el seu pontificat un nou estil inèdit fins ara al Vaticà. D’una banda, ha desenvolupat una comunicació basada en gestos pastorals d’humilitat, senzillesa i apropament als fidels i, de l’altra, ha iniciat tota una sèrie de reformes de la cúria romana per renovar l’estructura de la Santa Seu. Per a fer-ho, va escollir un grup de nou cardenals, coneguts com el G9, com a assessors dels canvis que es desenvoluparan el 2015. Alguns dels canvis, que ja es van donar a conèixer i que signifiquen una reordenació històrica en l’esdevenir de l’Església catòlica, són que el Govern del Vaticà girarà al voltant d’un "consell de ministres" format per una dotzena de persones responsables dels nous dicasteris que conformaran la cúria. El projecte també inclou la desaparició dels consells pontificis, que s’integraran a les dotze congregacions o ministeris: les nou actuals (Doctrina de la Fe, Culte Diví, Causes dels Sants, Esglésies Orientals, Evangelització del Pobles, Clergat, Instituts de Vida Consagrada, Educació Catòlica i Bisbes), més les noves de Laics i Família, Caritat i Justícia (que s’ocuparà de les funcions dels consells pontificis Justícia i Pau, Cor Unum, Migrants i Pastoral de Salut) i el de Comunicació. Igualment, hi haurà una separació més accentuada entre el poder legislatiu i el judicial, i els Tribunals de la Signatura Apostòlica seran més independents, tot i que els delictes greus (com el cas de la pederàstia) seguiran depenent de la Doctrina de la Fe. La reforma de la cúria permetrà reduir la presència de bisbes i cardenals i deixar lliures, quasi immediatament, fins a una quinzena de llocs cardenalicis, la qual cosa permetrà també internacionalitzar el col·legi cardenalici, molt poblat per membres italians. D’aquesta manera, el papa vol eradicar l’autoreferencialitat de les institucions i el carrerisme intraeclesial. Així, s’impulsen posicions sinodals en les quals hi hagi una participació més important dels membres entre ells mateixos i amb altres institucions. Una altra gran novetat és que es facilitarà l’accés a un nombre més gran de laics, especialment en alguns dicasteris en els quals podran ser més competents que els religiosos, com passa amb el macrodicasteri de Laics i Família.
Un altre canvi de l’estructura vaticana és el que afecta l’Institut per a les Obres de Religió (IOR), conegut també com el Banc Vaticà, i que va implementar un nou manual destinat a propiciar una gestió financera de les instàncies vaticanes que segueixi les normes internacionals. La iniciativa va sorgir de la Secretaria d’Economia que va ser creada per Bergoglio el 24 de febrer, amb un motu proprio (document papal) titulat Fidelis dispensator et prudens (‘Administrador fidel i prudent’). D’aquesta manera, l’IOR es consolida com una eina que serveix per a invertir millor el finançament vaticà entre els pobres i els marginats, i donar una imatge de credibilitat i de transparència dels recursos, els comptes i les possessions de l’Església. Una de les conseqüències més destacades d’aquest nou rumb va ser que, després de quatre anys, l’IOR va recuperar, al mes de novembre, els 23 milions d’euros que havien estat bloquejats arran d’una investigació que va dur a terme la Fiscalia de Roma l’any 2010. La repatriació de fons es va produir com a resultat de la introducció, per la Santa Seu, d’un fort sistema de prevenció i lluita contra el blanqueig de diners.
El papa Francesc va visitar el Parlament Europeu, on va demanar que la persona fos el centre de les polítiques en detriment de l’economia
© Parlament Europeu
El capítol de viatges va deparar moments importants en el segon any de pontificat de Francesc. Un dels viatges importants va ser el que va dur a terme al novembre a Estrasburg, on durant quatre hores va visitar el Parlament Europeu. En aquest viatge, el bisbe de Roma va demanar que la persona fos el centre de les polítiques en detriment de l’economia, va reivindicar les arrels cristianes que afavoreixen la identitat d’Europa i que la protegeixen de l’utilitarisme, el terrorisme i la cultura del descart. A més, va convidar a defensar la vida i la família, a crear llocs de treball per als joves i a acollir els immigrants. El tema de la justícia social va ser un dels més abordats per Francesc, a qui es coneix com el Papa dels Pobres. També el va tractar en la carta que va enviar a la reunió del G-20 que es va celebrar, al mes de novembre, a Austràlia, en la qual denunciava els abusos del sistema financer i demanava que l’agenda dels 20 països més rics inclogués accions en favor dels pobres i dels marginats, així com també temes vitals relacionats amb una feina decent i amb el canvi climàtic.
Al setembre, el papa també va viatjar a Albània, on va destacar que els grups extremistes desnaturalitzen el sentit religiós autèntic i que "ningú no es pot escudar en Déu" per justificar fets d’aquesta índole. Durant aquest viatge, el primer a Europa fora d’Itàlia, el papa Francesc va fomentar el diàleg interreligiós en aquest país de majoria musulmana.
Al mes d’agost, el pontífex va fer un altre viatge significatiu que el va dur a Corea del Sud, i que va demostrar la influència d’aquests viatges pastorals en l’ànim de la població. Segons els resultats de l’enquesta que va fer l’Institut de Recerca de Jogye (l’orde budista més important), després del viatge papal, la religió catòlica és la més digna de confiança i la més influent per als sud-coreans, malgrat que només la practica un 10% de la població, mentre que un 50% són ateus o no-religiosos, un 20% es declaren budistes i un 15% protestants, segons les dades del darrer cens del país. En l’estudi anterior, de l’any 2011, el budisme havia ocupat el primer lloc de la llista.
Un altre viatge que va tenir una significació especial va ser el que va fer els dies 24, 25 i 26 de maig a Terra Santa. En aquest viatge, el papa Francesc es va esforçar per construir ponts entre les parts enfrontades que ocupen la zona. En aquest sentit, va seguir afermant la seva posició de lideratge mundial en favor de la pau quan, en concloure el seu viatge, va congregar al Vaticà les dues parts implicades en el conflicte del Pròxim Orient, els presidents Mahmud Abbàs, de Palestina, i Shimon Peres, d’Israel. En aquesta trobada històrica, Francesc va demanar a Peres i a Abbàs que reprenguessin el camí de la pau. De fet, el papa va invocar una Jornada Internacional d’Intercessió per la Pau a Terra Santa el 8 de juny que va ser seguida per mitjà de la pregària per milers de persones de diferents credos de tot el món.
Del 5 d’octubre al 19 es va celebrar la III Assemblea General Extraordinària del Sínode dels Bisbes titulada "Els desafiaments pastorals sobre la família en el context de l’evangelització". El Sínode es va obrir amb forta expectació mediàtica internacional a causa de les lectures errònies que, des de determinats sectors de la premsa, es van fer de l’instrument de treball previ a l’Assemblea, presentat el 26 de juny. Aquestes lectures veien una obertura de l’Església a la possibilitat d’acceptar unions de parelles del mateix sexe o la possibilitat de donar la comunió als divorciats en una nova unió. Això no obstant, els desafiaments pastorals, la família, l’Evangeli i la tasca educativa dels pares van ser els eixos sobre els quals van girar les tasques sinodals, que no van significar cap revolució doctrinal.
En l’apartat de nomenaments van destacar dues beatificacions i la canonització de dos papes. El 19 d’octubre, coincidint amb la Jornada Missionera Mundial, el papa Francesc va beatificar el papa Pau VI, abans Giovanni Battista Montini, continuador del concili II del Vaticà i gran impulsor de les relacions ecumèniques entre les diferents esglésies. La festa litúrgica del nou papa beat és el 26 de setembre, data del seu naixement. El papa emèrit Benet XVI, que va ser nomenat cardenal pel nou beat, també va participar de la celebració. D’altra banda, el 17 de setembre, el primer prelat de l’Opus Dei, Álvaro del Portillo, successor del sant Josemaría Escrivá al capdavant de la institució, va ser declarat a Madrid beat de l’Església Universal. A la cerimònia, presidida pel delegat pontifici, el cardenal Angelo Amato, prefecte de la Congregació per a les Causes dels Sants, es va destacar la seva figura com a exemple de fidelitat a l’Evangeli, a l’Església i al Magisteri del papa. Finalment, el papa Francesc va declarar sants dos papes de gran carisma i molt propers històricament, Joan XXIII i Joan Pau II. El 27 d’abril, tots dos papes del segle XX van ser canonitzats davant de 800.000 persones congregades a la plaça de Sant Pere. Amb aquests dos sants nous, l’Església ja té 80 papes sants, dels quals només 7 van viure entre el segle X i fins a l’actualitat.
El nombre de catòlics al món va seguir augmentant segons les dades de l’Anuari Estadístic Pontifici. L’any 2012 es va arribar als 1.228 milions de persones, mentre que l’any 2011 s’havien comptabilitzat 1.214 milions de catòlics a tot el món, és a dir, que hi va haver un increment de 14 milions de catòlics (l’1,15%). Aquest augment va ser superior al registrat per la població mundial en el mateix període, que va ser de l’1,1%. Segons l’Anuari, l’any 2012 es van batejar 16 milions de nens i adults al món, i es calcula que el 17,5% de la població mundial és catòlica. Al continent americà hi resideix més del 63% d’aquesta població, mentre que a Àsia només hi viu el 3,2%.
Cristianisme i ecumenisme
Al mes de juliol, el sínode general de l’Església anglicana d’Anglaterra va votar per majoria l’ordenació de bisbesses, després d’una sessió de quasi cinc hores. La moció, que rebé el suport públic de l’arquebisbe de Canterbury i primat de l’Església d’Anglaterra, Justin Welby, i també del primer ministre britànic, David Cameron, introdueix la igualtat de gènere a les altes jerarquies eclesiàstiques vint anys després de l’ordenació de les primeres dones sacerdotesses de l’Església anglicana. Per la seva banda, l’Església catòlica va manifestar que la decisió d’ordenar bisbesses complica el camí ecumènic entre les dues confessions. L’Església anglicana congrega la majoria cristiana a la Gran Bretanya i forma part de la comunió anglicana, amb presència a més de 160 països, malgrat que està tenint un procés de pèrdua de fidels els darrers anys.
En el terreny ecumènic, sí que es van fer avanços significatius entre les esglésies catòlica i ortodoxa. Hi va tenir molt a veure el viatge del papa Francesc, al mes de novembre, a Turquia, on va ser rebut pel patriarca ortodox ecumènic de Constantinoble, Bartomeu I. Tots dos van assumir un gran compromís per a apropar les esglésies cristianes occidental i oriental, i això es va fer palès en la signatura d’un document en què assumien l’obligació d’intensificar els esforços per promoure la unitat de totes dues esglésies amb una única exigència: la professió de fe. La visita també es va veure com una oportunitat per a crear un pont entre les confessions davant l’ascens del gihadisme.
A Corea del Nord el simple fet de tenir una Bíblia és motiu suficient per a ser condemnat a perpetuïtat o fins i tot executat
© Fototeca2 / Gradts / Dreamstime.com
De fet, la violència contra els cristians va ser un dels problemes més greus a què van haver de fer front, durant el 2014, les esglésies cristianes, sobretot les orientals i, en especial, les de l’Orient Mitjà. En aquest sentit, l’estudi anual sobre la llibertat dels cristians al món, fet per l’organització nord-americana Open Doors, va assenyalar que en trenta-sis dels cinquanta països observats l’extremisme islamista és el principal responsable de la persecució dels cristians. També va informar que durant l’any 2013 havien mort 2.123 cristians per actes violents del radicalisme islàmic i, en concret, més de la meitat de les víctimes van tenir lloc a Síria, quasi el doble de la xifra de l’any anterior, que va ser de 1.201. Finalment, l’estudi va posar de manifest que Corea del Nord segueix essent el pitjor país del món per als cristians, ja que el sol fet de tenir una Bíblia és motiu de condemna a perpetuïtat o, fins i tot, de poder ser executat. En la mateixa línia, l’estudi de l’Índex mundial de persecució, de l’associació Portes Ouvertes France, va difondre una llista amb els cinquanta països on els cristians són més perseguits a causa de la seva fe, com Corea del Nord, Somàlia i Síria, on els cristians troben més dificultats per a viure en pau la seva fe, seguits per l’Iraq, l’Afganistan, l’Aràbia Saudita, les Maldives, el Pakistan, l’Iran, el Iemen, el Sudan, Eritrea, Líbia i Nigèria. En aquest darrer país, ha irromput amb força el grup terrorista islàmic Boko Haram, que aquest any va assassinar més de 1.000 cristians i va protagonitzar el segrest d’unes 200 nenes cristianes de l’escola femenina de Chibok a Borno, fet que va tenir una gran repercussió mundial. També van ser focus d’especial cristianofòbia països com el Pakistan, Indonèsia o l’Índia –per causa de les agressions d’hinduistes radicals–, o Sri Lanka i Myanmar, on la persecució prové del budisme. A l’Orient Mitjà, el patriarca de l’Església copta ortodoxa, Tauadros II, va convidar el papa Francesc per establir una data única per a celebrar la Pasqua a totes les esglésies cristianes, un tema particularment sensible al nord d’Àfrica i a l’Orient Mitjà, on coexisteixen al mateix territori esglésies i comunitats cristianes que fixen la data de la Pasqua en dies diferents, perquè unes tenen com a referència el calendari julià i d’altres el gregorià.
Enguany, l’Església ortodoxa d’Ucraïna va perdre la seva màxima autoritat: el metropolità Volodimir, que va morir a 78 anys, després de dirigir l’Església més nombrosa del país durant més de dues dècades. A Volodimir se li atribueix haver estabilitzat l’Església durant el caòtic període postsoviètic i haver suportat la ruptura de dos grups, que es van declarar independents del patriarcat de Moscou, integrats per l’Església d’Ucraïna. A més, els experts consideren que va evitar molts cismes.
Islam
Tunísia va aprovar, al gener, la nova Constitució, a conseqüència de l’anomenada Primavera Àrab i després de tenses negociacions entre els islamistes i els laics, i va esdevenir el primer país àrab musulmà que estableix la igualtat entre l’home i la dona, la llibertat de consciència i de creença religiosa, i que la xaria (llei islàmica) no és la principal font del dret. Si Tunísia consolida aquest canvi constitucional en la societat, tot el món àrab se’n veurà afectat.
El complex del rei Fahd per a la impressió de l’Alcorà a Medina (Aràbia Saudita), un centre de referència en el tractament del text sagrat, va xifrar en 63 les llengües a les quals s’ha traduït l’Alcorà. Després de la recent adaptació del llibre sagrat musulmà al suahili, ja són un total de 32 llengües asiàtiques, 15 d’europees i 16 d’africanes; igualment, es va anunciar que està en preparació la traducció del text a l’hebreu i al japonès.
En l’apartat de decessos, va destacar la mort de l’aiatol·là Mohammad-Reza Mahdavi Kani, de 83 anys, president de l’assemblea d’experts, la instància religiosa més important de l’Iran, encarregada de supervisar les activitats del guia suprem, l’aiatol·là Ali Khamenei. Aquesta assemblea d’experts, formada per 88 teòlegs escollits per sufragi universal directe, s’encarrega de nomenar –o fins i tot deposar– i supervisar les activitats del guia suprem. Mahdavi Kani era el president de la Societat del Clergat Combatent, un grup religiós molt influent del país. Originari de la província de Teheran, es va convertir en un fidel de l’imam Ruhollah Khomeini i opositor del règim del xa. Després de la revolució islàmica, va ser ministre de l’Interior (1979-81) i, de manera temporal, primer ministre.
Budisme
Tenzin Gyatso, el catorzè dalai-lama, va manifestar, al setembre, que podria no reencarnar-se a la seva mort i ser el darrer líder a encapçalar aquesta tradició religiosa de quasi cinc segles. Segons va dir, la institució del dalai-lama era important a causa del seu poder polític, però ara ja no existeix. El 2011 ja va renunciar a ser dirigent del Govern tibetà a l’exili, i es va escollir un primer ministre per representar el Govern. Com a líder espiritual tibetà, Tenzin Gyatso és considerat una encarnació de Buda, la màxima perfecció espiritual que ha assolit aquest estat d’il·luminació, i és per això que pot optar per no tornar-se a reencarnar o, al contrari, continuar el cicle per ajudar la resta d’éssers vivents a assolir el coneixement. El Govern central xinès va desautoritzar taxativament les declaracions de Gyatso, i va advertir que la Xina seguirà els costums històrics i els procediments religiosos per designar el quinzè dalai-lama.
Judaisme
En la Conferència Internacional d’Emissaris celebrada a Nova York, els 4.200 rabins de tot el món van commemorar els vint anys de la mort del rabí Menachem Mendel Schneerson
© Chabad.org / Adam Ben Cohen
Els jueus de tot el món van celebrar el Roix ha-Xanà, l’any nou del calendari jueu, la nit del 24 al 25 de setembre. L’arribada de l’any 5775 va ser especialment celebrada perquè es considera una xifra profètica.
Segons l’informe de l’Autoritat de la Població i Immigració, la població d’Israel va arribar als nou milions, dels quals tres milions són musulmans i cristians. Cal destacar, també, que només aquest any prop de 25.000 jueus van immigrar a Israel des de diferents parts del món.
A l’Estat d’Israel, precisament, la recent decisió d’un comitè legislatiu d’aprovar una proposta de llei que a partir del 2017 obligarà els jueus ultraortodoxos a prestar el servei militar –exempts des que es va fundar l’Estat, ara fa 65 anys–, sota l’amenaça de càrrecs criminals, va portar a la desobediència civil d’aquest grup, que és el 10% de la població d’Israel. També, un milió d’homes, aproximadament, es van manifestar pels carrers de Jerusalem en contra d’aquesta mesura, i les dones, a les quals, per norma, aquesta comunitat no deixa participar en la vida pública, també van protestar de manera excepcional al carrer.
Al novembre, es van reunir uns 4.200 rabins de tot el món a la seu central de Jabad Lubavitch, a Brooklyn (Nova York), per al Kinus Hashlujim, la Conferència Internacional d’Emissaris, un esdeveniment anual dedicat a fomentar la consciència jueva i l’observança de les mitsvot. Aquest any, però, va tenir un significat especial, perquè es van commemorar els vint anys de la mort del rabí Menachem Mendel Schneerson, líder del moviment i considerat el rabí més influent de la història moderna.
En l’apartat cultural, a Madrid es va poder veure l’exposició "Palabra por palabra", que aplegava setanta edicions completes de la Bíblia, llibres bíblics i, fins i tot, fragments de la Bíblia de Ferrara. La mostra va permetre donar una mirada a tres segles i mig de cultura editorial en sefardita.
Diàleg interreligiós
El diàleg interreligiós va estar molt condicionat pel greu retrocés, des de fa dos anys, de la llibertat religiosa al món. Segons el document biennal de l’organització catòlica internacional Ajuda l’Església Necessitada, la llibertat de culte té fortes traves a 81 països, i un important deteriorament en més d’una quarta part dels 196 estats estudiats en l’informe. El document, que fa referència a totes les confessions, subratlla que, tot i que els cristians segueixen essent la comunitat religiosa més perseguida, els musulmans també tenen un alt nivell de persecució i discriminació, imputable a altres musulmans o a règims autoritaris. De la mateixa manera, destaca que ha augmentat una certa violència contra els jueus de l’Europa occidental.
El Centre Internacional per al Diàleg Interreligiós i Intercultural Rei Abdul·là (KAICIID) va formular una declaració de principis signada pels ministres d’Afers Estrangers d’Àustria, l’Aràbia Saudita i Espanya, també pel pare Miguel Ángel Ayuso Guixot, secretari del Pontifici Consell per al Diàleg Interreligiós, en qualitat d’observador de la Santa Seu, per afrontar conjuntament la violència i la crisi entre el nord de l’Iraq i Síria i també en altres regions del món
© KAICIID
El Centre Internacional per al Diàleg Interreligiós i Intercultural Rei Abdul·là (KAICIID), amb seu a Nova York, va formular, al setembre, una declaració de principis signada pels ministres d’Afers Estrangers d’Àustria, Aràbia Saudita i Espanya, així com pel pare Miguel Ángel Ayuso Guixot, secretari del Pontifici Consell per al Diàleg Interreligiós, en qualitat d’observador de la Santa Seu, per afrontar conjuntament la violència i la crisi entre el nord de l’Iraq i Síria i en altres regions del món. La declaració també va ser aprovada per unanimitat pel Consell d’Administració del KAICIID, en el qual hi ha representades les principals religions del món –budisme, cristianisme, hinduisme, islam i judaisme–. Aquest organisme es proposa contrarestar l’abús de la religió per justificar l’opressió, la violència i facilitar la resolució pacífica convocant les parts en conflicte a la taula de diàleg.
En un gest interreligiós inèdit, els líders de les religions més majoritàries es van reunir a Roma amb l’objectiu de posar fi a l’esclavitud per primera vegada en la història. En una declaració conjunta es va condemnar tota forma d’esclavitud moderna, que va ser considerada com a crim de lesa humanitat. Van signar aquest document Mata Amritanandamayi (Amma), en representació de la confessió hindú; el rabí argentí Abraham Skorka; el rabí David Rosen del Comitè Jueu Americà; l’ortodox francès Emmanuel; el gran aiatol·là Muhàmmad Taqi al-Modarresi; l’arquebisbe de Canterbury, Justin Welby; el papa Francesc com a representant del catolicisme, i diversos membres budistes, entre d’altres. Aquest acte va estar precedit per l’acord signat el 17 de març al Vaticà, establert per la Global Freedom Network, per eradicar, fins el 2020, les formes modernes de l’esclavitud i tràfic de persones.
Al maig, es va celebrar a Astana la tretzena reunió de la Secretaria del Congrés de Líders de les Religions Mundials i Tradicionals per a configurar les línies finals del cinquè congrés religiós, que tindrà lloc al mes de juny del 2015, centrat a obrir un diàleg nou amb els polítics per superar el nombre cada vegada més alt de conflictes a tot el món.
El Royal Institute for Inter-Faith Studies (Amman, Jordània) i el Pontifici Consell per al Diàleg Interreligiós van concloure una tercera trobada el mes de maig a la capital jordana, que va tenir com a lema: "Acarar els reptes actuals a través de l’educació". Precisament, el Pontifici Consell per al Diàleg Interreligiós va complir, el 2014, cinquanta anys de vida des que es va fundar.
Per primera vegada, un musulmà es va dirigir al sínode general de l’Església anglicana d’Anglaterra per denunciar la violència dels gihadistes a l’Orient Mitjà i el patiment que s’infligeix a les minories religioses. Fuad Nahdi, responsable del centre de recerca musulmà Radical Middle Way, que advoca pel diàleg interreligiós, va declarar inacceptable la persecució dels cristians a l’Iraq i a Síria, però també va subratllar que els musulmans que no comparteixen les idees dels extremistes, en són les primeres víctimes, comptades en desenes de milers els dos darrers anys.