Religió catòlica
El 2015 va ser, per a l'Església catòlica, l'any de la confirmació de les dues línies principals que estan marcant el pontificat del papa Francesc: la crítica a la pobresa i la desigualtat social, i la reforma de la cúria romana. Altres temes secundaris, però no per això menys importants per al bisbe de Roma, van ser els seus esforços de mediació política i diplomàtica, la crítica al drama de la immigració, la seva crida d'auxili als cristians perseguits al món i la seva atenció a la naturalesa i al medi ambient.
Precisament aquest darrer aspecte va ser el protagonista de la seva segona encíclica, Laudato si ('Lloat siguis'), signada el 24 de maig. Aquesta encíclica va ser la primera que Francesc va escriure de manera íntegra, perquè la Lumen fidei ('La llum de la fe') la va iniciar el seu predecessor Benet XVI abans de renunciar al papat. El drama dels refugiats que arriben a Europa des de l'Orient Mitjà i des del nord d'Àfrica també va ser un tema recurrent en les aparicions del papa Francesc, que va demanar que cada parròquia d'Europa acollís una família de refugiats, tenint present que una gran part d'aquests refugiats van haver de fugir dels seus llocs d'origen per la seva condició de cristians. En aquest sentit, Caritas italiana va publicar l'informe Perseguits. Cristians i minories entre el terrorisme i la migració forçada, que aprofundeix en la situació extrema de més de 100 milions de víctimes de discriminacions, persecucions i violència perpetrades per règims totalitaris o per seguidors d'altres religions, i que constata que la confessió cristiana és la més perseguida del planeta. S'estima que a Corea del Nord hi ha entre 50.000 i 70.000 cristians en camps de concentració, i els països en els quals pateixen més persecucions són Somàlia, l'Iraq, Síria, l'Afganistan, el Sudan, l'Iran, el Pakistan, Eritrea i Nigèria. El document també va apuntar les diferents formes de gihadisme i la irrupció de l'autoanomenat Estat Islàmic com a principal raó de l'increment del nombre de cristians refugiats al món.
El papa Francesc va viatjar als EUA i va fer un discurs a l’Assemblea General de l’ONU a Nova York
© UN Photo / Cia Pak
Aquest 2015, el papa Francesc va visitar, al mes de gener, Sri Lanka i les Filipines; en el primer país va demanar reconciliació i respecte dels drets de tothom en un país que encara no ha tancat les ferides dels trenta anys de guerra civil que van enfrontar els tàmils contra els cingalesos. D'altra banda, a Manila (Filipines), el papa va viure la major afluència de fidels de la història en un viatge pastoral, entre 6 i 7 milions de persones. Sarajevo va rebre la visita papal al mes de juny, en la qual el Papa va destacar que la regió es torna a convertir en un lloc d'unitat entre religions després d'haver estat un símbol de guerra. Al mes de juliol va fer una gira sud-americana per l'Equador, Bolívia i el Paraguai. Va ser un gest inequívoc en el qual Francesc va voler posar l'atenció en els països perifèrics, amb una llarga tradició de pobresa, desigualtat social i inestabilitat política. Al mes de setembre, el pontífex va fer un viatge històric en el qual va unir Cuba i els Estats Units. El gest es va relacionar amb l'apropament de tots dos països al llarg de l'any 2015 i va deixar moments significatius: va ser el primer papa a parlar davant del Congrés del Estats Units a Washington, va pronunciar un discurs davant de l'Assemblea General de l'ONU a Nova York, va clausurar la Trobada Mundial de la Família a Filadèlfia i fa celebrar una missa multitudinària simbòlica a la plaça de la Revolució de l'Havana. Al mes de desembre, el papa es va desplaçar a Kenya, Uganda i la República Centreafricana, i va ser en aquest tercer país on va alertar que la violència, els conflictes i el terrorisme neixen de la pobresa i la frustració. A Nairobi (Kenya), Francesc va comunicar a la seu de l'ONU l'obertura de la COP21, la trobada a París sobre el canvi climàtic, i va demanar que la cimera finalitzés amb un acord real, global i transformador.
En l'apartat de les canonitzacions, van destacar la de José Vaz, l'apòstol de Sri Lanka, el 14 de gener, la dels pares de la monja Santa Teresa de Lisieux, el 18 d'octubre, i, sobretot, la de Fra Juníper Serra, missioner franciscà del segle XVII, considerat fundador de Califòrnia. Aquesta canonització, celebrada el 23 de setembre a Washington DC, va estar envoltada d'una polèmica derivada de la intenció de grups LGTB de reemplaçar la seva estàtua al Capitoli dels Estats Units per la de Sally Ride, dona astronauta i activista homosexual que va morir el 2012. El 23 de maig, també va ser beatificat el bisbe salvadorenc Óscar Romero, assassinat l'any 1980 durant la celebració d'una missa. A Barcelona, el 21 de novembre, van ser beatificats 26 màrtirs caputxins, que van morir entre els anys 1936 i 1937.
El 2015 va ser l'any dedicat a la Vida Consagrada i, a més, el 8 de desembre es va iniciar el Jubileu de la Misericòrdia, que durarà fins el 20 de novembre de 2016, per celebrar el quinzè aniversari de la clausura del Concili II del Vaticà i aprofundir en la seva implantació. Del 4 al 25 d'octubre també es va celebrar la XIV Assemblea General Ordinària -Sínode de la Família- que es va dedicar al tema "La vocació i la missió de la família a l'Església i el món contemporani".
Enguany es va celebrar el cinquè centenari del naixement de santa Teresa de Jesús a la seva ciutat natal, Àvila
© CEE / Àlvaro García Fuentes
En l'àmbit de les onomàstiques, va destacar la celebració dels seixanta anys del Consell Episcopal Llatinoamericà (CELAM), que reuneix 22 conferències episcopals i que va ser instituït l'any 1955 per Pius XII; el bicentenari del naixement de sant Joan Bosco, fundador de la família salesiana; el 10è aniversari de la mort de sant Joan Pau II, i el 5è centenari del naixement de santa Teresa de Jesús.
El Vaticà va viure dues polèmiques de rellevància mediàtica. D'una banda, el cas batejat per la premsa com "Vatileaks II" (després que el 2012 es destapés el primer escàndol dels Vatileaks que va acabar amb la condemna del majordom de Benet XVI, Paolo Gabriele, per filtrar documents confidencials), que involucrava el sacerdot espanyol Lucio Ángel Vallejo Balda, secretari de la Prefectura per als Assumptes Econòmics de la Santa Seu, i la italiana Francesca Immacolata Chaouqui, que van ser arrestats al Vaticà per haver protagonitzat una presumpta filtració de documents reservats en els quals es basen els llibres Avarícia, del periodista italià Emiliano Fittipaldi, i Via Crucis, del seu company del grup Mediaset, Gianluigi Nuzzi. De l'altra, el sacerdot Krzysztof Charamsa, teòleg i oficial de la Congregació per a la Doctrina de la Fe, va ser suspès del sacerdoci en compliment de les normes del codi de dret canònic després d'haver declarat la seva homosexualitat al costat de la seva parella sentimental, la vigília del Sínode Ordinari de Bisbes per a la Família.
En el marc dels nomenaments, va destacar el de l'italià Gian Franco Mammi, que va ser nomenat nou director general de l'Institut per a les Obres de Religió (IOR). L'IOR, més conegut com el Banc del Vaticà, està immers en un procés de transparència que implementi els procediments i les normes internacionals per a lluitar contra el blanqueig de diners. Un altre nomenament destacat va ser el protagonitzat per l'arquebisbe de Manila, el cardenal Luis Antonio Tagle, que va substituir el cardenal hondureny Óscar Andrés Rodríguez Maradiaga com a president de Caritas International, el braç social i d'ajuda als necessitats de l'Església.
El fins ara bisbe de la diòcesi de Calahorra i La Calzada-Logroño, Joan Josep Omella, va ser nomenat nou arquebisbe de Barcelona
© CEE
A Catalunya es van fer dos nomenaments de rellevància. D'una banda, al mes de juliol, la Santa Seu va fer públic el nomenament del nou bisbe de la diòcesi de Lleida, monsenyor Salvador Giménez Valls (Muro d'Alcoi, el Comtat, 1948), per subs-tituir monsenyor Joan Piris Frigola, que ja era bisbe emèrit de Lleida, i que va desenvolupar el seu servei pastoral en aquesta diòcesi des de l'any 2008. De l'altra, l'Arxidiòcesi de Barcelona va acomiadar el 26 de desembre el cardenal Lluís Martínez Sistach com a arquebisbe de la capital catalana, lloc que ocupava des del 2004 i que abandona per haver superat l'edat de jubilació. El seu relleu va ser el fins aleshores bisbe de la diòcesi de Calahorra i La Calzada-Logroño, Joan Josep Omella (Cretes, Matarranya, 1946).
Per altra banda, el 13 de juliol es va celebrar l'acte de l'obertura diocesana de la causa de la beatificació de Rosa Deulofeu González, que va ser delegada diocesana de la Pastoral de Joventut de l'Arquebisbat de Barcelona, servei que va exercir durant més de deu anys.
En el terreny estadístic, el Centre d'Estudis d'Opinió (CEO) de la Generalitat de Catalunya va presentar el primer baròmetre sobre religiositat i creences, que va revelar que el 52% dels catalans afirma ser catòlic, el 20% es reconeix com a ateu i una mica més del 10% es defineix com a agnòstic. Segons el CEO, menys del 15% atesta que professa altres confessions, de les quals l'islam és la segona gran religió de Catalunya, amb el 7,3% de seguidors; el 2,5% es manifesta cristià protestant; el 1,2% diu que és ortodox i només l'1,3% afirma ser budista. Si parlem de la pràctica religiosa, el 34% dels enquestats afirma que assisteix a actes religiosos, però només la meitat reconeix que hi va un cop per setmana com a mínim.
En l'àmbit formatiu, Catalunya deixarà de tenir escoltisme catòlic perquè, a l'Assemblea de Minyons Escoltes i Guies de Catalunya es va aprovar la fusió d'aquesta organització confessional amb les de caràcter no confessional (Escoltes Catalans i Acció Escolta de Catalunya) per a crear una única associació d'escoltisme i guiatge.
Cristianisme i ecumenisme
L'Església apostòlica armènia va canonitzar el milió i mig de cristians armenis que van morir en el genocidi, no reconegut pel Govern turc, comès entre els anys 1915 i 1917 per l'imperi Otomà. La canonització va ser presidida pel catolikós Karekin II, patriarca suprem i catòlic de tots els armenis, i es va fer a la catedral d'Etxmiadzin. Tot i que l'Església apostòlica armènia --que és diferent de l'Església catòlica armènia, que reconeix el primat de Pere-- es va separar de la comunió amb Roma al segle V, actualment participa en el diàleg ecumènic per assolir la unitat dels cristians. El papa Francesc va donar suport a la cerimònia i va apuntar que va ser el primer genocidi del segle XX, paraules que li van reportar dures crítiques de les autoritats turques. Per la seva banda, el Parlament Europeu va reclamar a les autoritats de Turquia que reconeguin la matança i va aprovar una resolució. Els darrers anys Turquia i Armènia han treballat en el restabliment de relacions diplomàtiques, però un dels obstacles és la reticència d'Ankara a reconèixer l'existència del genocidi.
Elizabeth Jane Holden Lane, de 48 anys, va esdevenir el 26 de gener la primera bisbessa de l'Església anglicana d'Anglaterra des que va ser fundada pel rei Enric VIII l'any 1534. Lane, casada amb un altre sacerdot i mare de dos fills, va estar acompanyada a la cerimònia d'ordenació com a bisbessa de Stockport a la catedral de York, per Justin Welby, arquebisbe de Canterbury, líder eclesiàstic de l'Església anglicana. El seu nomenament es va poder produir perquè el sínode va canviar les regles per a permetre'n l'elecció, i el Parlament britànic i la reina van acceptar el canvi.
L'Església presbiteriana dels Estats Units, amb poc més de dos milions de fidels, va votar una reforma que amplia la seva definició de matrimoni per tal d'incloure-hi les parelles homosexuals. El 2011, la mateixa Església va aprovar l'ordenació de sacerdots obertament gais o lesbianes.
El 10 de maig es va complir el segon aniversari de la trobada entre el papa Francesc i Tauadros II, papa d'Alexandria i patriarca de la seu de Sant Marc. El bisbe de Roma va enviar un missatge al seu homòleg egipci en el qual li expressava la unió en "l'ecumenisme de la sang" en benefici de la unió i la reconciliació final. En aquest sentit, la comissió mixta internacional per al diàleg teològic entre l'Església catòlica i les esglésies ortodoxes orientals va finalitzar el 2015 el document L'exèrcit de la comunió en la vida de l'Església primitiva i les seves implicacions per a la nostra cerca de la comunió avui, que analitza els reptes similars als quals s'enfronten els cristians de tot el món i proposa la necessitat de treballar conjuntament per a superar-los.
El 12 de febrer van començar les obres de construcció a Washington DC del Museu de la Bíblia. Es tracta de l'únic museu al món dedicat al llibre sant i tindrà vuit plantes sobre una superfície de 40.000 m2. L'espai està concebut per evocar la Bíblia, la seva història i les seves repercussions al món, però, a més, rebrà exposicions temporals i també investigadors i estudiants. Els objectes que s'hi exposaran formen part de la col·lecció personal del seu fundador, el baptista i nét de pastors pentecostals Steve Green, president de Hobby Lobby, una cadena familiar de mobles. El museu inclourà uns 40.000 objectes, amb fragments de manuscrits del mar Mort, tauletes cuneïformes, Toràs o un tros de la Bíblia de Gütenberg.
A l'apartat de defuncions, destaca la de Mar Dinkha IV (Iraq, 1935 -- Minnesota, 2015), 111è patriarca de l'Església assíria d'Orient, que va morir als 80 anys. Mar Dinkha havia obtingut el títol de primat de la seva Església el 17 d'octubre de 1976; en aquells moments, el patriarcat assiri encara es transmetia d'oncle a nebot, i va ser precisament entorn del tema de la successió hereditària que es va desencadenar un cisma. El patriarca Eshai Shimun XXIII, que va renunciar al càrrec i es va casar, va ser assassinat l'any 1975 per sicaris assiris de la facció oposada, mentre s'estaven duent a terme unes negociacions per a una possible reubicació. En aquest moment tràgic, Mar Dinkha IV va ser elegit com el seu successor i va esdevenir el primer patriarca triat per elecció i no per successió des de feia set segles. Des de la seva elecció, va traslladar la seu patriarcal des de les muntanyes del Kurdistan iraquià a Xicago. L'11 de novembre de 1994 el patriarca Mar Dinkha i el papa Joan Pau II van signar la declaració conjunta sobre la cristologia, en la qual es reconeixia que l'Església assíria d'Orient i l'Església catòlica confessen la mateixa fe en Crist, i admetien que les disputes cristològiques del passat llunyà eren a causa, en gran part, de malentesos.
Una altra mort destacada en l'àmbit cristià va ser la del patriarca de Cilícia dels armenis catòlics, Nerses Bedros XIX Tarmouni, el 25 de juny, al Líban, a 75 anys. Nerses Bedros XIX, que en realitat es deia Butros Taza, va ser elegit patriarca el 7 d'octubre de 1999 com a successor de Hovhannes Bedros XVIII Kasparian. El 12 d'abril va celebrar a la Ciutat del Vaticà, al costat del papa Francesc i el suprem patriarca dels catòlics de tots els armenis, Karekin II, una missa pel centenari del genocidi armeni.
Islam
L'assessor del governador de la Meca i supervisor general del desenvolupament urbanístic de la ciutat, Hixam al-Fàlih, va assegurar que la mesquita sagrada de la Meca (al-Masjid al-Haram) va rebre 26.729.709 de fidels i pelegrins durant el ramadà d'enguany. Aquesta xifra va representar un augment del 4,6% respecte a l'any anterior. El gran nombre de fidels i pelegrins van gaudir de fàcil accés a les mesquites gràcies a una xarxa de transport molt eficient, perquè les autoritats saudites van invertir més de 20.000 milions de dòlars per a millorar i ampliar el lloc més sagrat de l'islam. Aquests mesures no van poder evitar, però, diverses allaus durant el sant pelegrinatge del 2015, en què van perdre la vida milers de pelegrins i centenars de persones van quedar ferides.
Unes anàlisis de radiocarboni fetes per experts de la Universitat de Birmingham en un manuscrit de l'Alcorà van determinar, al mes de juliol, que es tractava d'un text escrit entre els anys 568 i 645 i, per tant, del fragment del llibre sagrat islàmic més antic conegut fins ara. A més, el resultat situava aquests fulls molt a prop de la data de la mort del profeta Mahoma, que es creu que va viure entre els anys 570 i 632. El document, que consta de dos fulls de pergamí, conté una part de les sures (capítols) 18 i 20, escrites amb tinta en una forma primitiva d'escriptura àrab coneguda com hijazi. El descobriment no s'havia fet fins ara perquè aquests fulls s'havien barrejat amb un altre manuscrit similar de l'Alcorà que està datat del final del segle VII.
Un altre estudi fet amb la col·laboració del Centre Dubai de Desenvolupament Econòmic Islàmic va revelar que al món hi ha 3,6 milions de mesquites, la qual cosa representa una mesquita per cada 500 musulmans, amb una previsió per a l'any 2019 de 3,85 milions de mesquites.
Durant l'any, gran part de la comunitat internacional musulmana va rebutjar de manera reiterada les accions terroristes de l'autodenominat Estat Islàmic (EI), un grup terrorista que desenvolupa el seu gihad particular a Síria i a l'Iraq per instaurar, segons ells, el califat universal, una antiga pretensió de l'islam d'unir tots els països musulmans. Especialment destacades van ser les manifestacions en contra dels atemptats de París del 13 de novembre, que van acabar amb la vida de 137 persones i 415 més en van resultar ferides, i que van posar l'EI en l'agenda dels països occidentals.
El 30 de gener va morir Fatima Mernissi, una de les veus més lúcides en la interpretació de la condició femenina a l'islam. Les seves obres, considerades clàssics de la literatura contemporània, són un referent intel·lectual bàsic per a entendre el món àrab. Va ser consultora de la UNESCO i premi Príncipe de Asturias de les lletres l'any 2003 per obres com Sexe, idéologie, Islam, Le Marroc raconté par ses femmes o Sultanes oubliées.
Budisme
L'institut budista Larung Wuming, fundat el 1980, va celebrar els 35 anys d'existència. És el centre més gran per a l'estudi del budisme tibetà al món, i està situat a la vall de Larung, a la Prefectura Autònoma Tibetana de Garze (Xina).
A la Xina van seguir les tensions entre el Govern popular xinès i el tibetà per l'ocupació del Tibet. En aquest sentit, una nova onada de protestes a la zona va fer que tres persones d'ètnia tibetana s'immolessin al mes de gener per protestar contra les polítiques de Pequín a la regió, que consideren destinades a reprimir la seva cultura, la seves tradicions i la seva religió, i per demanar el retorn del dalai-lama. No n'hi havia hagut tants casos seguits en tan poc temps des del mes de març del 2013. El nombre de tibetans que es van autoimmolar el 2014 va arribar a 11, el 2013 en van ser 27 i el 2012, enmig d'una gran onada d'immolacions, es van registrar més de 80 casos.
El guia espiritual del budisme tibetà, el dalai-lama Tenzin Gyatso, es va reafirmar el 2015 en la seva decisió publicada l'any anterior que quan morís podria ser que no es tornés a encarnar i que no hi hagués successor, la qual cosa posaria fi a una tradició de quasi cinc segles. Les seves declaracions van generar molt poca simpatia a Pequín, que reclama el dret de nomenar el quinzè dalai-lama. El catorzè dalai-lama és el líder espiritual d'una religió que professen entre 10 i 20 milions de persones al Tibet i a l'exterior.
Judaisme
L'any 2014, el Govern del primer ministre israelià Benjamin Netanyahu, en el qual no estaven representats els partits no ultraortodoxos, va aprovar una reforma legal per a incorporar a files, de manera progressiva, els estudiants de les yeixivàs o escoles rabíniques. El 2015 (any 5776 jueu) la Knesset (Parlament) va aprovar una nova normativa perquè la llei, que hauria d'entrar en vigor el 2017, s'ajorni fins el 2020 i, a més, la va buidar de contingut en deixar al ministre de Defensa la potestat de dispensar de l'allistament obligatori els reclutes ultrareligiosos. L'exempció del servei militar per als jueus ultraortodoxos és una prerrogativa que té el seu origen en el naixement de l'Estat jueu l'any 1948.
Al mes de març, l'Estat espanyol va acceptar el darrer tràmit al Congrés per a aprovar un projecte de llei que facilita l'obtenció de la nacionalitat als jueus sefardites. La llei concedeix la nacionalitat espanyola als descendents dels jueus expulsats l'any 1492 sempre que tinguin una "vinculació especial amb Espanya". Aquesta llei va despertar una enorme expectació en països amb una forta presència sefardita com Israel, Turquia o Veneçuela. Les estimacions inicials del Ministeri de Justícia van xifrar en uns 90.000 els potencials beneficiaris, però és molt difícil delimitar l'impacte a causa de l'absència d'un cens de sefardites al món. Per a obtenir la nacionalitat espanyola, cal acreditar la condició de sefardita mitjançant certificats de les comunitats jueves, el coneixement del ladí, tenir cog-noms sefardites o partida de naixement o contracte matrimonial segons les tradicions de Castella.
En l'apartat de defuncions va destacar la mort, a 99 anys, de l'anterior gran rabí de Roma, Elio Toaff, que va donar la benvinguda a sant Joan Pau II en la seva històrica visita a la Gran Sinagoga de Roma a l'abril del 1986. Cal destacar també la mort del prolífic historiador britànic de la Primera i la Segona Guerra Mundial i de l'Holocaust, Martin Gilbert, a 78 anys, a Londres.
Diàleg interreligiós
Celebració de la 36a trobada interreligiosa a Rímini organitzada per Comunió i Alliberament
© Meeting de Rímini
Les religions del món es van reunir del 20 al 26 del mes d'agost a Rímini, a la costa adriàtica, per celebrar la 36a edició del Meeting de Rímini, la trobada interreligiosa que organitza Comunió i Alliberament, que aquest any es va desenvolupar sota el lema "De què és absència aquesta absència, cor, que de sobte s'emplena?". A la trobada van intervenir personalitats de molt prestigi, com el president de Comunió i Alliberament, Julián Carrón; el president del Consell Pontifici per al Diàleg Interreligiós, el cardenal Jean-Louis Tauran; Ban Ki-moon, secretari general de l'ONU; Matteo Renzi, primer ministre italià; Pier Carlo Padoan, ministre italià d'Economia i Finances; Haïm Korsia, gran rabí de França; Azzedine Gaci, imam de la mesquita de Villeurbanne, i Roberto Vittori, astronauta de l'Agència Espacial Europea. Una de les conclusions de la trobada va ser que "les religions formen part de la solució, no del problema" del món i que són camins molt indicats per a promoure el diàleg, la reconciliació i la solidaritat entre persones de diferents àmbits, cultures, nacions i religions.
Al-Àzhar, considerada la institució més important del món islàmic i el centre teològic més gran de l'islam sunnita, va anunciar aquest any 2015 la creació d'un centre interreligiós presidit per Mahmud Hamdí Zaqzuq, membre del comitè d'erudits de la institució, i supervisat pel xeic d'Al-Àzhar, Àhmad Muhàmmad al-Taiyib. El centre estarà format per Kamal Briqà abd al-Salam, professor del Departament d'Estudis Islàmics en anglès, Muhàmmad Abd al-Fàdil, encarregat dels estudis islàmics en alemany, i Muhàmmad al-Sulaymaní, investigador en el diàleg islàmic cristià. El centre tindrà l'objectiu de difondre la cultura del diàleg interreligiós i intercultural, treballar per tal d'aconseguir la convivència pacífica, insistir sobre els valors comuns de les religions i consolidar la cooperació entre l'Al-Àzhar i diferents institucions religioses del món. Precisament des d'Al-Àzhar es va impulsar una missió col·lectiva entre un nombrós grup d'imams vinculats a la institució i sacerdots coptes, que durant uns dies van visitar els centres educatius de la província egípcia de Minya per reunir-se amb els estudiants i promoure, amb conferències i debats, una cultura de l'encontre i la pau que seria la base de la convivència pacífica social i religiosa. La iniciativa va tenir el suport del gran imam d'Al-Àzhar, Àhmad al-Taiyib, i del patriarca copte ortodox Tauadros II.