Religió catòlica
El 2017, la tasca apostòlica del papa Francesc va estar marcada per dos eixos: l’ecumenisme amb la interconfessionalitat i la pobresa com a repte global. En aquest sentit, el sant pare va insistir en diverses ocasions en la necessitat de centrar-se en la realitat que viuen les persones més desafavorides, i és per això que el Vaticà va acollir el mes de novembre la Jornada Mundial dels Pobres.
Pel que fa a viatges pastorals i pelegrinatges, el bisbe de Roma va fer cinc sortides a Itàlia: Cesena i Bolonya, Bozzolo (Cremona) i Barbiana (Florència), Gènova, Carpi i Milà. Els quatre viatges internacionals que va fer van estar marcats per un sentit interreligiós i de cerca de la concòrdia i la pau, i aquest va ser precisament el sentit del viatge apostòlic a Egipte, el mes d’abril. El mes de maig va pelegrinar al santuari de la Mare de Déu de Fàtima, i es va convertir, així, en el quart pontífex que visitava Fàtima després de Pau VI el 1967, Joan Pau II el 1982, 1991 i 2000, i Benet XVI el 2010. Durant la visita, el papa Francesc va declarar sants Francisco i Jacinta Marto, els nens i pastors vidents de Fàtima. El mes de setembre, va visitar Colòmbia amb l’objectiu de sanar les ferides després que es materialitzés l’acord de pau entre el Govern i les FARC que ha posat punt final a un conflicte armat que ha durat cinquanta anys. En el viatge apostòlic a Myanmar i Bangladesh, que va tenir lloc entre els mesos de novembre i desembre, el papa va demanar respecte per a tots els grups ètnics, en clara al·lusió a la persecució militar actual que pateix la minoria musulmana rohingya a Myanmar, i la discriminació promoguda per l’Estat de la qual durant dècades ha estat víctima.
El 2017, el pontífex va publicar quatre cartes apostòliques en forma de motu proprio: la Summa familiae cura, amb la qual s’institueix l’Institut Teològic Pontifici Joan Pau II per a les ciències del matrimoni i la família; la Magnum principium, amb la qual es modifica el cànon 838 del Codi de Dret Canònic; la Maiorem hac dilectionem, sobre l’oferiment de la vida al proïsme, que passa a ser motiu de beatificació, i la Sanctuarium in Ecclesia, amb la qual es transfereix la competència sobre els santuaris al Consell Pontifici per a la Promoció de la Nova Evangelització.
El mes de desembre, el papa va considerar també incorrecta la traducció de la sisena petició del parenostre en anglès, alemany i italià, on es diu "No ens indueixis a la temptació", quan, segons el pontífex, Déu no empeny al pecat, sinó Satanàs, així que la versió en castellà i català és correcta: "I no permeteu que nosaltres caiguem en la temptació."
També es va fer l’anunci d’una assemblea especial del Sínode de Bisbes per al 2019, a Roma, enfocada a la regió panamazònica per tal que religiosos de tot el món debatin sobre aquest pulmó de vital importància per al nostre planeta, i va recollir, així, el desig d’algunes conferències episcopals de l’Amèrica Llatina.
El consell de nou cardenals, anomenat C9, que assessora el pontífex en la reforma de la cúria romana i en la redacció de la nova constitució apostòlica que substituirà la vigent Pastor bonus, del 1988, va seguir la seva tasca al llarg del 2017. La nova constitució regularà la composició i les competències dels diferents dicasteris i organismes de la cúria romana amb un clar eix descentralitzador dels organismes de la Santa Seu. Fruit d’aquests treballs, el consell ultima un pla per fer que la conducció orgànica de l’Església sigui menys clerical i més internacional, amb un increment de joves i dones. De la mateixa manera, es va crear una tercera secció de la Secretaria d’Estat que s’encarregarà exclusivament dels temes relacionats amb el personal diplomàtic vaticà a tot el món, sota la presidència del delegat per a les Representacions Pontifícies, Jan Romeo Pawlowski.
El Vaticà va autoritzar els pelegrinatges i els actes religiosos al santuari de Medjugorje (Bòsnia i Herzegovina), on suposadament hi va haver aparicions de la Mare de Déu
© Sean MacEntee
Al febrer, el Vaticà va enviar Henryk Hoser, arquebisbe emèrit de Varsòvia – Praga com a emissari especial del Vaticà al santuari de Medjugorje (Bòsnia i Hercegovina), on suposadament hi va haver aparicions de la Mare de Déu a sis nois de 10 a 16 anys l’any 1981, per analitzar la situació pastoral i suggerir-ne millores. Finalment, es van autoritzar els pelegrinatges d’oració i els actes religiosos a Medjugorje. El nou estatus actualitza el decret de l’antiga Conferència Episcopal de Iugoslàvia que, abans de la guerra dels Balcans, desaconsellava els pelegrinatges organitzats pels bisbes a aquest santuari.
Pel que fa als nomenaments, a Catalunya es va dur a terme el de l’arquebisbe de Barcelona, Joan Josep Omella, que va ser nomenat nou cardenal de l’Església catòlica, juntament amb els quatre nous cardenals provinents de San Salvador, Mali, Suècia i Laos. Amb aquests nous cinc cardenals, el papa Francesc ja n’ha creat 49 dels 121 purpurats electors (cardenals de menys de 80 anys) durant aquest pontificat, i n’ha ampliat el nombre de membres del col·legi cardenalici a 225, on els purpurats europeus (109) deixen de ser majoria. De la mateixa manera, els cardenals electors europeus en són 53, mentre que 34 provenen del continent americà, 15 d’Àfrica, 15 d’Àsia i 4 d’Oceania.
El cardenal Ricardo Blázquez va ser reelegit president de la Conferència Episcopal Espanyola
© Conferencia Episcopal Española
La Santa Seu també va nomenar els sacerdots Sergi Gordo Rodríguez i Antoni Vadell Ferrer bisbes auxiliars de Barcelona, i es va confirmar el nomenament de Sebastià Taltavull com a bisbe de Mallorca, que des de feia un any compaginava la tasca de bisbe auxiliar de Barcelona amb la d’administrador diocesà de Mallorca. A l’Estat espanyol, el cardenal Ricardo Blázquez va ser reelegit president de la Conferència Episcopal Espanyola; el jesuïta manacorí Lluís Francesc Ladaria va ser nomenat nou prefecte per a la Congregació per a la Doctrina de la Fe, en substitució del cardenal alemany Gerhard Ludwig Müller després que aquest hagués conclòs el seu mandat de 5 anys, i el sacerdot Fernando Ocáriz va ser elegit nou prelat de l’Opus Dei pel tercer congrés electiu de la Prelatura, de manera que es va convertir en el tercer successor de Josemaría Escrivá de Balaguer. En l’àmbit internacional, el sacerdot brasiler Alexandre Awi Mello va assumir el càrrec de secretari del macrodicasteri per als laics, la família i la vida, un organisme presidit pel cardenal nord-americà Kevin Farrell. Per la seva part, Matthew Festing va renunciar el càrrec de gran mestre de l’orde de Malta, a instàncies del papa, després de les tensions amb el Vaticà per permetre la polèmica distribució de preservatius a l’Àsia i l’Àfrica.
El 28 de març, es van reunir a Barcelona uns 200 bisbes en un simposi per debatre, per primera vegada, sobre la manera d’acompanyar els joves desorientats. Aquest simposi, organitzat pel Consell de Conferències Episcopals d’Europa (CCEE) conjuntament amb la Conferència Episcopal Espanyola (CEE), ha estat el pas previ al sínode que va convocar el papa Francesc per al 2018 per debatre sobre temes juvenils al voltant del catolicisme, i que té com a objectiu augmentar el nombre de vocacions catòliques entre els joves i acompanyar-los en cinc àmbits crucials: catequesi, escola, universitat, vocacions i tecnologies. Barcelona també va acollir, el 21 d’octubre, l’acte de beatificació dels màrtirs claretians Mateu Casals, sacerdot; Teófilo Casajús, estudiant, i Ferran Saperas, germà, i 106 companys més, que pertanyien a les comunitats de Barcelona, Lleida i València, i que van ser assassinats, els anys 1936 i 1937, durant la Guerra Civil Espanyola, a causa de la seva fe. La cerimònia va ser presidida pel cardenal Angelo Amato, prefecte de la Congregació per a les Causes dels Sants, a la basílica de la Sagrada Família de Barcelona, on va apuntar que aquesta és la causa més gran de beatificació en una sola congregació.
En l’àmbit local, el 2017 va destacar la iniciativa "L’Església que surt" del bisbat de Solsona, un programa que ofereix consell i seguiment de manera gratuïta a persones que passen per crisis personals, dols per viduïtat o malaltia, problemes matrimonials i embarassos no desitjats amb reticència a l’avortament, entre d’altres. Aquesta iniciativa va ser duta a terme per una trentena de voluntaris presencials i, també, a través de trucades de videoconferència.
A Catalunya la realitat catòlica també va estar marcada, en gran part, per la crisi política del país. Després dels episodis de violència viscuts l’1 d’octubre, els abats i les abadesses, els priors i les priores dels principals monestirs de Catalunya van elaborar un comunicat conjunt en el qual condemnaven la violència i demanaven un diàleg sincer i pacífic. Poblet i Montserrat, Sant Benet de Montserrat, Sant Pere de les Puelles, Vallbona de les Monges, Sant Daniel, Valldonzella i Solius van ser els centres religiosos promotors del missatge. De la mateixa manera, la Conferència Episcopal Tarraconense va alertar del delicat moment històric que viu Catalunya i va demanar de fugir de la confrontació. Els bisbes catalans van instar totes les persones que tenen la responsabilitat al Govern de les diferents administracions públiques a gestionar adequadament el bé comú i la convivència social.
Cristianisme i ecumenisme
El 31 d’octubre de 1517, Martí Luter donava a conèixer les seves 95 tesis amb crítiques a l’autoritat papal i tot un seguit d’ensenyances que es van convertir en un moviment de ruptura amb la Santa Seu i van suposar el punt de partida del moviment reformista. El protestantisme, que agrupa nombroses esglésies –luteranes, reformades, evangèliques– i que té més de 800 milions de fidels a tot el món, va celebrar el 2017 els 500 anys d’aquesta efemèride. Les esglésies protestants coincideixen en tres grans principis fonamentals: la preponderància de la Bíblia i la seva interpretació individual, la rellevància de la fe, que és un assumpte personal, i la noció de gràcia, que permet salvar l’home sense les nocions de mèrit i redempció pròpies del catolicisme. En aquest sentit, la celebració es va aprofitar com a gest d’apropament entre les esglésies protestant i catòlica. En un comunicat conjunt, per exemple, el Vaticà i la Federació Luterana Mundial van emfatitzar pel camí ecumènic recorregut conjuntament en els darrers 50 anys, alhora que es van inculpar pels fracassos ocorreguts, i van fer una crida a la unitat després de demanar perdó junts pels segles d’ofenses. A més, van destacar per primera vegada que s’hagi considerat la Reforma des d’una perspectiva ecumènica.
Des de l’estiu del 2014, quan l’exèrcit de l’Estat Islàmic (EI) va agafar el control de la província iraquiana de Nínive, de majoria cristiana, més de 120.000 cristians han perdut totes les seves propietats i els seus drets i han estat expulsats de la plana de Nínive, convertint-se en desplaçats interns o en refugiats. Aquests refugiats cristians de l’Iraq, uns dels grans oblidats per la comunitat internacional, van poder iniciar el seu retorn a Nínive aquest 2017, després que l’EI va començar a perdre tots els seus bastions a l’Iraq, i les ciutats i els pobles de la plana de Nínive van ser alliberats. Durant aquests tres anys d’ocupació de l’EI, 13.088 llars de famílies cristianes han estat afectades en grau divers –1.234 totalment destrossades– i 363 construccions de l’Església han resultat afectades –34 derruïdes– en nou ciutats de la zona. En aquest sentit, la fundació de la Santa Seu Ajuda a l’Església Necessitada va iniciar el 2017 el programa "Ajuda’ls a tornar", amb l’objectiu de reconstruir la presència cristiana a Nínive.
A la tomba de Crist, a la basílica del Sant Sepulcre de Jerusalem, van finalitzar les obres de restauració, fetes durant nou mesos per un equip multidisciplinari de més de 50 persones dirigit per Antonia Moropoulou, professora de la Universitat Politècnica d’Atenes. Des del mes de març, es pot veure de nou l’edicle –caseta o temple erigit el 1810 per a protegir el lloc de l’enterrament– tal com va ser concebut.
L’Església maronita va celebrar durant el 2017 l’any del martiri i dels màrtirs. El bisbe maronita de Batrun, al Líban, monsenyor Mounir Khairallah, va explicar que dedicar aquest any a aquest tema era molt oportú, sobretot en un moment en què l’Església pateix una persecució a molts llocs i, en particular, a l’Orient Mitjà. Precisament aquesta Església va escollir el 21 de juny, en el context del sínode extraordinari que es va fer a la ciutat libanesa d’Aley, el bisbe Joseph Absi, vicari patriarcal de l’arxieparquia de Damasc (Síria), com a nou patriarca de l’Església grecomelquita després de la renúncia de Gregori III Laham.
Per la seva banda, el mes de desembre, l’Església anglicana va nomenar Sarah Mullally, casada i mare de dos fills, primera dona bisbe de Londres després que la reina Elisabet II n’aprovés l’elecció. La nova reverenda ocuparà el tercer lloc en l’escalafó de l’Església anglicana, després de succeir Richard Chartres en el càrrec de bisbe de Londres. El mes de juliol, el sínode general de l’Església d’Anglaterra va votar a favor de celebrar serveis religiosos especials quan un membre de la comunitat religiosa anunciés que ha canviat de sexe i de prohibir la teràpia de conversió per als LGBT cristians, amb l’argument que la Bíblia no condemna la transició de gènere ni la tendència homosexual.
Pel que fa a l’ecumenisme, al llarg del 2017 es van fer passos importants. El fet més destacat va ser el viatge del papa Francesc a Egipte, en el qual es va reunir al Caire amb el papa copte Tauadros II i van signar una declaració històrica conjunta per la qual fidels batejats segons cada ritu no s’hauran de tornar a batejar si es volen unir a l’altra Església. Tots dos van signar aquesta declaració en obediència a les Sagrades Escriptures i la fe dels tres concilis ecumènics reunits a Nicea, Constantinoble i Efes. Precisament, Tauadros II va anul·lar una trobada amb Mike Pence, vicepresident dels Estats Units, com a rebuig al reconeixement de Jerusalem com a capital d’Israel per part del país nord-americà. De la mateixa manera, Francesc va demanar amb insistència a Roma que es respectés l’statu quo de Jerusalem, que considera una ciutat única, sagrada per als jueus, els cristians i els musulmans, que hi veneren els llocs sants de les seves religions respectives.
Islam
El pelegrinatge a la Meca del 2017 va ser excepcional: amb 2,3 milions de pelegrins no hi va haver cap incident
© Pxhere
L’Aràbia Saudita va qualificar d’èxit el pelegrinatge del 2017 a la Meca. Les autoritats van assegurar que el hach va ser excepcional a tots nivells. Uns 2,3 milions de musulmans es van traslladar a la ciutat santa per al ritual del sacrifici, sense cap incident. Igualment, aquest any van poder tornar a la Meca els fidels iranians després d’un any de suspensió, i també els qatarians, malgrat la crisi diplomàtica entre Qatar i diversos països del golf Pèrsic.
El Tribunal Penal Internacional per a l’Antiga Iugoslàvia (TPIY) va confirmar, el mes de novembre, la condemna contra l’excomandant de l’exèrcit serbi de Bòsnia Ratko Mladić, com a responsable de la massacre de 8.000 musulmans a Srebrenica, majoritàriament homes i adolescents, fet que va ser catalogat com a genocidi. Els fets es remunten a l’estiu boreal de l’any 1995, quan, després de gairebé tres anys de setge, Mladić va ordenar l’atac final contra 40.000 civils musulmans de la ciutat, la meitat dels quals eren refugiats d’altres punts d’aquesta zona declarada com a zona protegida per l’ONU. L’11 de juliol, els serbis de Bòsnia van irrompre a Srebrenica i milers d’habitants van cercar refugi a la base dels cascos blaus holandesos, la tasca dels quals era defensar la ciutat; en comptes d’això, però, van lliurar els refugiats als serbis.
Per altra banda, a Cambridge la primera ecomesquita d’Europa va obrir les seves portes al públic. El temple musulmà, amb un cost total d’uns 15,5 milions d’euros, consumirà un nivell molt baix d’energia i tindrà altres característiques que protegiran el medi ambient, amb l’objectiu de fomentar que els musulmans de tot el món assumeixin les seves responsabilitats ambientals.
Budisme
El dalai-lama va apressar la líder de facto de Myanmar, Aung San Suu Kyi, a trobar una solució pacífica a la crisi que es viu al seu país arran d’un nou esclat de violència, al final d’agost, a l’estat de Rakhine, i de persecució contra la minoria musulmana apàtrida rohingya que ha viscut dècades perseguida per l’Estat.
El monestir de Chup Sup Tsang, a Ventoselo (Ourense), és un dels temples budistes més importants d’Europa
© Chup Sup Tsang
El llogaret gallec de Ventoselo (Ourense) és, des de fa nou anys, un punt de referència per a totes les persones interessades en el budisme. Des de l’any 2008, hi ha el monestir anomenat Chu Sup Tsang, que en tibetà vol dir ‘font inesgotable de saviesa’; és un dels temples budistes més importants d’Espanya i d’Europa, perquè és l’únic lloc on s’imparteixen estudis de filosofia budista de nivell avançat i aspira a convertir-se en la primera universitat budista d’Occident. A la propera fase del projecte s’hi construirà una biblioteca amb 30.000 volums de textos dedicats al budisme i altres religions per als investigadors que hi vulguin anar a estudiar. Finalment, el mes de desembre, les tasques de renovació en una porta d’energia hidroelèctrica d’un embassament de la província de Jiangxi, a l’est de la Xina, van deixar al descobert una estàtua de Buda de 600 anys d’antiguitat que fins ara havia estat sota l’aigua. Els arqueòlegs consideren que la talla, feta al damunt d’un penyasegat, data de la dinastia Ming (1368 - 1644).
Judaisme
La comunitat ultraortodoxa israeliana va tornar a ser actualitat durant el 2017. El Tribunal Suprem d’Israel va fer pública una sentència per la qual s’anul·la per inconstitucional l’anomenada Llei tal, aprovada el 2002 i que regula l’exempció dels estudiants d’una yeshiva (escola talmúdica) del servei militar obligatori, i va concedir a la Knesset (Parlament) un any per establir un nou marc legislatiu que persegueixi la igualtat dels seus ciutadans. Segons la més alta instància judicial israeliana, la llei derogada suposava un greuge comparatiu que beneficiava els joves religiosos que s’inscriuen en una yeshiva davant dels qui opten per allistar-se. La sentència va provocar malestar entre la comunitat ultraortodoxa, que va protagonitzar protestes i enfrontaments amb la policia durant les manifestacions i el bloqueig a l’entrada de Jerusalem.
Donald Trump es va convertir el mes de maig en el primer president dels Estats Units a visitar el Sant Sepulcre i el Mur de les Lamentacions. Els mandataris nord-americans –com els europeus– havien evitat l’itinerari pel seu significat polític, atès que és a la zona oriental de Jerusalem, ocupada per Israel des de l’any 1967, durant la guerra dels Sis Dies. Precisament, Trump va decidir reconèixer Jerusalem com a capital d’Israel i va ordenar traslladar allà l’ambaixada dels Estats Units, que ara es troba a Tel-Aviv; aquesta decisió va tensar la situació en una de les regions més inestables del món, ja que els palestins reivindiquen la triple Ciutat Santa com a capital del seu futur Estat. El mes d’agost, un nou descobriment arqueològic va confirmar la crema i conquesta de Jerusalem perpetrada fa més de 2.600 anys per un comandant de la guàrdia de Nabucodonosor, rei de Babilònia, després de la deportació del poble d’Israel, fet relatat en el llibre de Jeremies. Un grup d’arqueòlegs de l’Institut Weizmann i l’autoritat d’Antiguitats d’Israel van trobar a la zona est de Jerusalem diversos ossos, estatuetes, fusta, llavors i atuells de ceràmica que estaven coberts de cendra i tenien marques de cremades; després de determinar-ne l’època, es va observar que coincidia amb l’episodi històric. En un segon descobriment arqueològic a Jerusalem, s’hi va trobar un nou fragment ocult del Mur de les Lamentacions i als seus peus un petit teatre romà per a 200 persones a mig construir, sota l’únic element que resta del pont que permetia accedir al Segon Temple jueu.
Diàleg interreligiós
El mes de juliol, el Consell Pontifici per al Diàleg Interreligiós i una delegació del Centre per al Diàleg de la Universitat Musulmana d’Al-Àzhar es van trobar a la nunciatura apostòlica d’Egipte. Aquesta trobada interreligiosa va continuar el camí iniciat amb l’acord del 28 de maig de 1998, i tant el papa Francesc com el gran imam d’Al-Àzhar, Àhmad al-Taiyib, van destacar conjuntament la necessitat d’educar les noves generacions de fidels al marge de la violència durant la històrica Conferència de Pau del Caire celebrada el 28 d’abril.
Per altra banda, el mes de juny, el custodi a Terra Santa, fra Francesco Patton, el cadi (jutge) de la cort musulmana Xaria a Israel, Iyad Zahalka, i el rabí cap del Comitè Jueu Americà, David Rosen, van assenyalar a Jerusalem que el canvi climàtic no és com a conseqüència d’una crisi natural, sinó humana. Els tres líders religiosos van parlar sobre el deure d’educar els seus fidels pel que fa al canvi climàtic i van instar els governs a aprovar polítiques que preservin el planeta.
En senyal de germandat interconfessional, musulmans i cristians van fer un concert en una església en ruïnes a Alep (Síria). La catedral maronita de Sant Elies, al barri històric de Jdeidé, malmesa pels trets rebuts que l’han devastat durant el conflicte sirià, va acollir la Gran Missa en do menor, de Wolfgang Amadeus Mozart, interpretada per 45 músics i 27 coristes de l’Orquestra Simfònica de Damasc, conjuntament amb membres del cor Naregatsi.
A través de la iniciativa conjunta del Centre Internacional de Diàleg, l’Organització de Cooperació Islàmica, el Consell Interreligiós de Tailàndia, l’Institut d’Estudis sobre Drets Humans i de Pau de la Universitat de Mahidol i la Universitat de Fatoni, es va celebrar el mes de novembre un taller estratègic a Bangkok, Tailàndia, amb l’objectiu d’identificar els reptes als quals s’enfronten les comunitats religioses del sud i sud-est de l’Àsia.