Religió catòlica
Discurs del papa Francesc davant les autoritats irlandeses durant el seu viatge apostòlic a Irlanda
© Vatican Media
L’any 2018 la tasca apostòlica del papa Francesc va tenir com a principal interès la sensibilització per la immigració i el paper dels joves en l’Església catòlica. Pel que fa als fluxos migratoris provocats pels conflictes armats i les crisis econòmiques i humanitàries, el bisbe de Roma va demanar que els països elaboressin, juntament amb les Nacions Unides, un pacte mundial sobre els refugiats que garantís la humanitat i assistència en el seu tractament. En aquest sentit, el mes de juny el Vaticà va acollir la Jornada Mundial per als Refugiats, que va fer èmfasi en les persones obligades a fugir de la seva terra i el deure d’acollir-les als països receptors per a millorar-ne la integració.
Un segon punt d’interès per al Vaticà va ser el paper que han de tenir els joves dins de l’Església. En aquest sentit, a l’octubre va acollir durant 25 dies el sínode dels bisbes dedicat als joves sota el lema “Els joves, la fe i el discerniment vocacional”, durant el qual es va treballar sobre un document, l’Instrumentum laboris, de 13 capítols i 214 punts, en què més de 1.000 joves de 16 a 29 anys de tot el món van demanar al Vaticà una Església “autèntica i transparent” i oberta al diàleg per a debatre les seves problemàtiques, com la igualtat de gènere, el rol de la dona en la societat i la tolerància zero contra la pedofília. El document final del sínode, que es va celebrar del 3 al 28 d’octubre a Roma, complementari a l’Instrumentum laboris, va sumar 364 modes, és a dir, les esmenes, entre les quals cal destacar: la necessitat que l’Església camini amb els joves, l’escola i la parròquia com a llocs de formació integral, la migració com a paradigma dels nostres temps, l’oposició a qualsevol mena d’abús (de poder, econòmic, de consciència, sexual) a càrrec del clero i la seva erradicació, la promoció de la justícia contra la cultura del rebuig, el recolzament en la missió i la vocació com a brúixola per a la joventut, el desafiament digital i el punt que abraça els temes relacionats amb el cos, la sexualitat i l’afectivitat.
Precisament a Espanya, el 20è Congrés Catòlics i Vida Pública, organitzat per l’Associació Catòlica de Propagandistes i la Fundació Universitària San Pablo CEU –l’organització privada educativa més gran del país–, va tractar sobre el mateix tema, amb el títol “Fe en els joves”, i va aprofundir en el protagonisme que han d’assumir els joves en la societat per a fer-los partícips en la construcció d’un món millor.
L’any 2018, el papa va fer quatre viatges internacionals. Va destacar especialment el viatge apostòlic a Irlanda en ocasió de la Trobada Mundial de les Famílies a Dublín (25-26 d’agost), en què el papa Francesc va denunciar la moda del divorci i va encoratjar a la unitat familiar. El pontífex també va visitar Xile i el Perú (15-22 de gener), va fer una peregrinació ecumènica a Ginebra (21 de juny) i va viatjar als països bàltics (22-25 de setembre). També va fer cinc visites pastorals a l’interior d’Itàlia: a Pietrelcina i San Giovanni Rotondo (17 de març), a Alessano i Molfetta (20 d’abril), a Nomadelfia i Loppiano (10 de maig), a Bari (7 de juliol) i a les diòcesis de Piazza Armerina i de Palerm, en el 25è aniversari de la mort del beat Pino Puglisi (15 de setembre).
Quant a les publicacions, cal esmentar dos motu proprio. El primer va ser la Llei sobre el Govern de l’Estat de la Ciutat del Vaticà, del 25 de novembre de 2018, l’objectiu del qual era actualitzar l’estructura del Govern vaticà per a fer-la més idònia a les exigències actuals i al servei eclesial, en vista dels principis de racionalització, economicitat i simplificació. El segon document va ser la carta apostòlica en forma de motu proprio publicada al febrer Imparare a congedarsi, amb la qual es va regular la renúncia, per motius d’edat, dels titulars d’alguns oficis de nomenament pontifici.
El Vaticà va fer públiques el mes de juny les xifres del registre oficial Annuarium statisticum ecclesiae, que van constatar que entre el 2012 i el 2016 el nombre d’homes en la formació del seminari per al sacerdoci es va reduir en quasi 4.000, amb un total de 116.160. El Vaticà va qualificar aquest fet de “crisi de vocacions”. Segons les noves xifres, l’any 2016 hi havia 414.969 sacerdots a tot el món. La població total de sacerdots va caure un 0,2% entre el 2014 i el 2016 a causa d’un descens numèric a Europa, l’Amèrica del Nord i l’Orient Mitjà. A l’Àfrica, el nombre de seminaristes va augmentar de manera constant.
El papa Francesc va celebrar al juliol el seu cinquè consistori com a papa, en què va ordenar 14 nous cardenals, 11 dels quals, electors en un possible conclave. Les eleccions van estar clarament marcades per la intenció de donar al col·legi cardenalici més representació de les esglésies més allunyades. Per això, es va ordenar el patriarca de Babilònia dels Caldeus (Iraq), Louis Raphaël I Sako, fet que es va interpretar com un gest d’apropament en vista de la situació dels cristians perseguits a la regió, i, Joseph Coutts, arquebisbe de Karachi (Pakistan), un altre lloc on els cristians són una minoria. També es va ordenar cardenal el japonès Thomas Aquino Manyo Maeda, arquebisbe d’Osaka, i un purpurat de Madagascar, Désiré Tsarahazana, arquebisbe de Toamasina. Es va nomenar també l’arquebisbe de Huancayo, Pedro Ricardo Barreto Jimeno, gran defensor de l’Amazònia i del poble indígena. La resta de nomenaments van estar vinculats a la cúria, com el cas de l’espanyol Luis Ladaria Ferrer, prefecte de la Congregació per a la Doctrina de la Fe; l’exsubstitut de la Secretaria d’Estat i ara prefecte de la Congregació per a les Causes dels Sants, Giovanni Angelo Becciu; el cardenal Konrad Krajewski; el vicari de Roma Angelo De Donatis, i el bisbe de Leiria-Fàtima Antonio dos Santos. Els tres nous cardenals que ja han fet 80 anys i que no podran formar part d’un hipotètic conclave són el mexicà Sergio Obeso Rivera, el bolivià Toribio Ticona Porco i l’espanyol Aquilino Bocos Merino. Del total de cardenals del col·legi, 59 han sigut creats pel papa Francesc; 46, pel papa Benet XVI, i 20, pel papa Joan Pau II. La distribució per continents és de 107 d’Europa, 26 de l’Amèrica del Nord, 8 de l’Amèrica Central, 27 de l’Amèrica del Sud, 26 de l’Àfrica, 26 de l’Àsia i 6 d’Oceania.
A Catalunya la realitat catòlica va estar marcada per la mort del teòleg i sacerdot Josep Maria Rovira Belloso (Barcelona, 1926 – 2018) a l’edat de 92 anys. Rovira va estudiar teologia i dret a la Universitat de Barcelona, on es va doctorar l’any 1956. Va ocupar diversos càrrecs eclesiàstics i va ser un dels grans referents de la teologia moderna catalana. Una de les seves grans preocupacions va ser que la teologia fos comprensible en el món actual. Va rebre la Creu de Sant Jordi l’any 1999.
Cristianisme i ecumenisme
En un context d’apropament entre les diferents singularitats cristianes, en el qual l’ecumenisme ha viscut els seus millors moments en les darreres dècades, el 2018 va ser l’any que es va viure el cisma més gran dels darrers mil anys en l’Església ortodoxa. L’Església ortodoxa russa va decidir trencar el mes d’octubre qualsevol comunió eucarística amb el patriarcat de Constantinoble després del sínode celebrat per decidir aquesta possibilitat, que va anunciar l’arquebisbe metropolita Hilarió. Aquesta decisió va estar molt influenciada per la decisió del sínode de l’Església de Constantinoble d’anul·lar el tomos (decret) que subordinava l’Església ucraïnesa a la russa des del 1686, amb la finalitat de garantir l’autocefàlia de l’Església d’Ucraïna.
Les principals esglésies cristianes a Jerusalem (catòlica, grecoortodoxa i armènia) van tancar el 25 de febrer i durant tres dies el temple que acull el Sant Sepulcre, el lloc més sagrat del cristianisme, en una mesura sense precedents en protesta per les mesures legals i fiscals aplicades per Israel, que van considerar un atac contra la presència cristiana a Terra Santa. Les autoritats israelianes, tant nacionals com municipals, van decidir noves disposicions municipals per a obligar les esglésies a pagar l’arnona (impost sobre béns immobles), del qual estaven exemptes històricament, i una proposta de llei per a expropiar terres a Jerusalem venudes per les esglésies des del 2010. Finalment, després de la pressió exercida, les autoritats d’Israel van congelar les mesures.
Trobada ecumènica dels caps d’esglésies i comunitats cristianes de l’Orient Mitjà amb el papa Francesc a Bari (Itàlia)
© Vatican Media
Precisament, un dels focus del cristianisme de l’any 2018 va ser la denúncia de la progressiva desaparició dels cristians a l’Orient Mitjà a causa de la persecució exercida contra aquestes minories. El president del Consell Pontifici per a la Promoció de la Unitat dels Cristians, Kurt Koch, va asseverar al juliol que el percentatge de cristians a la zona havia disminuït dràsticament en el transcurs d’un segle. A la trobada del papa Francesc amb els caps d’esglésies i comunitats cristianes de l’Orient Mitjà que es va celebrar el mes de juliol, els líders religiosos van exhibir fortes relacions ecumèniques, especialment entre ortodoxos i catòlics. La trobada va ser a Bari (Itàlia), ciutat que custodia les relíquies de sant Nicolau i que es considera la finestra cap a l’Orient, i s’hi van reunir deu líders religiosos, entre catòlics, ortodoxos i luterans. Entre aquests líders hi havia el papa Francesc, el patriarca ecumènic de Constantinoble Bartomeu; el metropolita Hilarió, en representació del patriarca rus Ciril;el papa copte d’Alexandria Tauadros II, i el patriarca sirioortodox d’Antioquia Ignasi Efrem II, entre d’altres. Els líders van resar pels cristians perseguits a l’Orient Mitjà i van expressar el seu temor per una possible extinció de la presència de cristians en aquest territori, fet que desfiguraria “el rostre de la regió”, segons van afirmar en la seva declaració conjunta.
Segons les dades del Fòrum Internacional Cristià divulgades al final del 2017, el risc que això passi és elevat, a causa de la situació de violència a la zona i de la radicalització de l’islam, com a principals motius. Els darrers deu anys, el nombre dels cristians a l’Orient Mitjà ha caigut el 80%. L’any 1910, representaven el 13,6% de la població d’aquesta regió i es calcula que l’any 2025 en representaran només el 3%.
Un cas paradigmàtic en aquest sentit, el d’Asia Bibi, va acabar de manera positiva el 2018. Després de nou anys de judicis, la cristiana pakistanesa Bibi va ser absolta de càrrecs de blasfèmia, que la condemnaven a mort. El Tribunal Suprem del Pakistan va absoldre l’acusada d’insultar el profeta musulmà Mahoma el 2009, i va anul·lar, així, la sentència de mort. Bibi va ser alliberada i ara és amb la seva família en un país indefinit fora del Pakistan per a evitar represàlies de radicals musulmans. La Llei contra la blasfèmia agrupa diverses normes del Codi Penal pakistanès per a sancionar qualsevol ofensa de paraula o obra contra Al·là, Mahoma o l’Alcorà que sigui denunciada per un musulmà, sense necessitat de cap testimoni ni prova addicional. Segons l’associació catòlica Ajuda a l’Església Necessitada, cada any la llei s’aplica en més de 80 casos, la majoria dels quals no tenen cap fonament jurídic.
Islam
Una trentena d’imams francesos indignats es van oferir, a l’abril, a combatre la radicalització de la joventut i van rebutjar els discursos que insinuen que és el mateix Alcorà el que incita al crim. Per això, els imams de Bordeus, Lió i Niça, entre d’altres, van proposar posar al servei de França la seva experiència per a ajudar els poders públics a fer front a qualsevol amenaça terrorista. Aquesta iniciativa va ser una manera de rebutjar els arguments d’un manifest publicat a La Parisien, en el qual prop de 300 personalitats demanaven a les autoritats religioses de l’islam que admetessin l’obsolescència dels versicles de l’Alcorà que demanen l’assassinat de jueus, cristians i infidels. Paral·lelament, el Govern francès va presentar un nou pla amb 60 mesures contra la radicalització gihadista, que, entre d’altres, preveu la creació de places a les presons per a aïllar els detinguts radicalitzats. Aquest “pla nacional de prevenció de la radicalització” és el tercer d’aquesta classe, després dels dos realitzats el 2014 i el 2016. Bèlgica va decidir una nova normativa que elimina excepcions religioses en el no atordiment dels animals abans de ser sacrificats. Això entra en conflicte amb el procés religiós halal (i el kosher jueu), que manté l’animal 100% conscient al llarg de tot el procés del sacrifici. D’aquesta manera, Bèlgica se suma a Suècia, Dinamarca, Eslovènia, Islàndia i Noruega, que ho havien fet amb anterioritat. A Espanya, la historiadora Mercedes García-Arenal (Madrid, 1950) va rebre aquest any una ajuda de gairebé deu milions d’euros de la Unió Europea per a l’estudi de l’Alcorà, el text sagrat musulmà. És la primera ajuda d’aquestes característiques que es concedeix a les humanitats espanyoles. El treball que projecta García-Arenal i el seu equip, dit L’Alcorà europeu, serà una recerca de sis anys que documentarà la difusió, les interpretacions, les traduccions i els usos del llibre a Europa, des de l’edat mitjana fins a la Il·lustració.
Budisme
El Vesak, la festivitat més important per als budistes, en la qual es commemoren els principals esdeveniments de la vida de Buda, es va celebrar el 29 de maig en la majoria dels països de cultura budista, encara que, segons les diferents tradicions, varia, segons l’any. El dia destaca la il·luminació i el naixement del príncep Siddharta Gautama, conegut popularment com Gautama Buddha. Si bé la data exacta de l’aniversari de Buda varia segons els calendaris lunisolar asiàtics, generalment cau el mes d’abril o de maig. D’acord amb la primera col·lecció d’escrits budistes –escriptures de Theravada Tipitaka– Buda va néixer a Lumbini, Nepal, l’any 623 aC.
El temple budista de Jo-khang –un dels més sagrats de la regió tibetana–, situat al centre de Lhasa, capital del Tibet, va sofrir al febrer un incendi que no va causar víctimes i tampoc danys en cap de les sagrades relíquies que acull el monestir. Una d’aquestes relíquies és una escultura de Jowo (Buda de jove), que es diu que va ser creada en vida del mateix Buda. El temple de Jo-khang, amb més de 1.300 anys d’història, és un dels més venerats pel budisme tibetà i és considerat patrimoni de la humanitat per la UNESCO.
A Sri Lanka, es va incrementar la violència contra les comunitats musulmanes a càrrec d’alguns col·lectius budistes que, en diferents actes de violència al llarg de l’any, van cremar mesquites i negocis propietat de musulmans. El Govern va declarar l’estat d’emergència. Sri Lanka fa temps que està dividida entre la majoria singalesa, que és en gran part budista, i la minoria tàmil, que agrupa hindús, musulmans i cristians.
Judaisme
Experts de la Reial Acadèmia Espanyola (RAE) van signar un acord per a iniciar la formació d’un institut dedicat a estudiar el judeocastellà, un idioma conservat de generació en generació com a còpia gairebé intacta del castellà medieval. Aquest nou institut constituirà una acadèmia germana de la RAE, que se sumarà a les ja existents a Llatinoamèrica en l’Associació d’Acadèmies de la Llengua Espanyola (ASALE). L’expulsió d’Espanya el 1492 va donar inici a segles d’exilis, fugides i migracions per als sefardites, els descendents dels jueus expulsats de la península Ibèrica. L’Autoridad Nasionala del Ladino i su Kultura estima que entre 250.000 i 300.000 persones a Israel tenen nocions de judeocastellà, mentre que fora d’Israel se’n desconeix amb exactitud el nombre.
La diputada islandesa Silja Dögg Gunnarsdóttir, del Partit del Progrés, al gener va proposar prohibir, en nom dels drets dels infants, la circumcisió per motius que no siguin mèdics, la qual cosa suposaria una iniciativa pionera a Europa. Aquesta pràctica afecta tradicions religioses, especialment la jueva. Gunnarsdóttir va comparar la circumcisió amb l’ablació (de clítoris), que ja és il·legal a Islàndia des del 2005. Cap legislació, en canvi, nega l’ablació ritual del prepuci, practicada per la majoria de jueus i gran part dels musulmans, i també per raons d’higiene, sobretot a l’Amèrica del Nord.
El 2018 va ser l’any de la celebració del 70è aniversari de la proclamació de l’Estat d’Israel, el 14 de maig de 1948, dia en què el pare fundador del país, David Ben Gurion, va llegir la declaració d’independència a Tel-Aviv. No obstant això, el país va celebrar l’aniversari d’acord amb el calendari hebreu, i per això els actes van començar la nit del 18 d’abril. A Israel viuen en l’actualitat 8,8 milions de persones, un 75% jueves i un 20% àrabs, d’acord amb les dades de l’Oficina Central d’Estadístiques.
Diàleg interreligiós
Les confessions majoritàries a Espanya van publicar al febrer un comunicat conjunt en el qual mostraven la seva preocupació pel que consideraven ofenses constants i reiterades als sentiments religiosos dels fidels de diferents confessions. El text estava signat per la Federació de Comunitats Jueves d’Espanya, la Conferència Episcopal Espanyola, la Comissió Islàmica d’Espanya i la Federació d’Entitats Religioses Evangèliques d’Espanya, i van demanar respecte mutu per a creients i no-creients. Les religions van denunciar que les ofenses contra els sentiments religiosos gaudeixen d’una tolerància social “incomprensible”.
També va ser rellevant per a les confessions religioses a Espanya el fet que el Tribunal Constitucional anul·lés al febrer una norma de la Junta General de Guipúscoa que eliminava l’exempció de l’impost sobre transmissions patrimonials a l’“Església catòlica i les esglésies, confessions i comunitats religioses que tinguin acords subscrits de cooperació amb l’Estat espanyol”. L’any 2012 Guipúscoa va decidir eliminar aquest benefici fiscal que figura en una norma foral del 1987. El cas va arribar al tribunal després que la Comunitat Musulmana Tawasol d’Elgoibar iniciés l’any 2014 una batalla legal.