Religió 2019

Religió catòlica

El papa Francesc va fer 7 viatges internacionals el 2019 i va visitar 11 països en quatre continents. Va anunciar l’Evangeli a Panamà, per a la Jornada Mundial de la Joventut; als Emirats Àrabs Units va signar l’històric document sobre la fraternitat humana amb el gran imam d’Al-Azhar; al Marroc va reiterar la importància del diàleg interreligiós; a Bulgària, Macedònia del Nord i Romania va parlar de la unitat dels cristians; a Moçambic, Madagascar i Maurici va parlar en defensa dels pobres i de la Creació; a Tailàndia va fer crides per a la promoció dels drets de les dones i els nens; i al Japó, un viatge centrat en la pau, va reiterar que és immoral no tan sols l’ús, sinó també la possessió d’armes nuclears. El bisbe de Roma va proclamar també l’Evangeli a través de 41 audiències generals, 56 Àngelus i Regina Coeli, més de 60 homilies en celebracions públiques i 44 homilies a Santa Marta (sense comptar els missatges, les cartes, els documents i les entrevistes que s’han convertit en llibres, i uns 260 discursos públics).

El mes d’octubre es va celebrar el Sínode dels Bisbes per a la Regió Panamazònica, el gran esdeveniment eclesial i ecològic. El document final va demanar una quàdruple conversió: sinodal, perquè l’Església ha de ser cada vegada més un caminar junts i no dividits o sols; cultural, perquè cal saber parlar a les diferents cultures; ecològica, perquè l’explotació egoista de l’entorn porta a la destrucció dels pobles; i pastoral, perquè l’anunci de l’Evangeli és urgent.

En l’apartat de canonitzacions i beatificacions, van ser elevats als altars màrtirs de tots els continents i totes les ideologies; alguns van ser assassinats per odi a la fe durant la Guerra Civil Espanyola; uns altres, com els set bisbes de l’Església grecocatòlica de Romania beatificats per Francesc a Blaj (Romania), són màrtirs del règim comunista; d’altres, com el bisbe argentí Enrique Angelelli i els seus companys, van ser víctimes de les dictadures de dreta, però també hi ha sants laics, com la cosidora suïssa Marguerite Bays, i sants cardenals, com John Henry Newman, un anglicà convertit a la fe catòlica.

Cristianisme i ecumenisme

Portes Obertes va presentar la seva Llista mundial de la persecució 2019, que recull la persecució de cristians al món i els 50 països més hostils. Més de 245 milions de cristians van patir persecució severa als seus països, 4.305 persones van ser assassinades per raons de la seva fe i 3.150 van ser arrestades, sentenciades i detingudes sense judici. Els 11 països més perillosos que encapçalen la llista dels països més hostils són Corea del Nord, on s’estima que entre 50 i 70 mil cristians continuen detinguts en camps de treball; l’Afganistan i Somàlia, a causa de les societats islàmiques radicalitzades i de la inestabilitat política endèmica; Líbia, el Pakistan, el Sudan, Eritrea, el Iemen, l’Iran, l’Índia i Síria.

El 2019 es va celebrar la XXVII Conferència Ecumènica Internacional d’Espiritualitat Ortodoxa, sobre el tema “Cridats a la vida en Crist en l’Església, en el món, en el temps present”. La trobada, a la qual van assistir representants de totes les esglésies, va tenir com a objectiu explorar el significat de la vocació humana i de la vocació cristiana en l’Església i en el món. A l’agost, les esglésies Metodista i Valdesa van organitzar, a la localitat de Torre Pellice (Torí), el seu sínode per a afrontar el deteriorament de la confrontació política i social i per a trobar la unitat per al bé comú.

L’any 2019 es va arribar a un acord entre el Patriarcat Grec Ortodox, la Custòdia de Terra Santa i el Patriarcat Armeni per a una nova fase d’estudi, reestructuració i adaptació dels fonaments i del paviment del Sant Sepulcre a Jerusalem.

Diàleg interreligiós

Madrid va acollir, del 15 al 17 de setembre, la XXXIII Trobada Internacional de Pregària per la Pau amb el lema “Pau sense Fronteres”, un títol amb el qual els líders religiosos del món expressaven el desig comú de l’esdeveniment organitzat per la comunitat de Sant Egidi.

El gran imam de la mesquita d’Al-Azhar i el papa Francesc van inaugurar una nova pàgina en la història de les religions en signar conjuntament el document Fraternitat humana per la pau mundial i la convivència comuna, una declaració conjunta que combat l’extremisme religiós que deriva en el terrorisme a Orient i Occident.

Jerusalem va celebrar els 800 anys del pelegrinatge de la pau de sant Francesc a Terra Santa, que va propiciar la trobada entre el sant i el sultà d’Egipte Màlik al-Kàmil, durant la cinquena croada, el juny del 1219. Aquella trobada es considera un dels gestos de pau més extraordinaris en la història del diàleg entre el cristianisme i l’islam.

Judaisme

La població jueva mundial va arribar al voltant dels 14,8 milions pel Roix ha-Xanà, que marca l’inici de l’any nou jueu−enguany, el 5780−, segons estimacions publicades per la Universitat Hebrea de Jerusalem en l’American Jewish Year Book 2019. S’estima que 8,1 milions viuen fora d’Israel, on el nombre de jueus s’acosta als 6,7 milions, incloent-hi al voltant dels 5,7 milions dels Estats Units.

El Col·legi Tecnològic de Jerusalem (JCT) va anunciar la propera obertura del primer Centre d’Investigació de la Torà i la Tecnologia, que proporcionarà l’experiència especialitzada necessària per a respondre als complexos problemes ètics i d’halacà (jurídics jueus) que suposa la veloç aparició de nous avenços tecnològics.

En l’apartat cultural, la Menorà Rintel, una menorà de 266 anys d’antiguitat i valorada com la més cara del món −mig milió de dòlars−, es va tornar a exhibir al Museu Històric Jueu d’Amsterdam després de la restauració de la base de fusta, que es va perdre durant l’Holocaust. A més, el Museu de la Bíblia de Nova York va exposar una Bíblia hebrea mil·lenària, sobrenomenada Pentateuc de Washington, un dels manuscrits intactes de la Torà més antics del món. Una altra Bíblia, la Bíblia de Kennicott, una de les còpies més antigues, ornamentades i valuosíssimes de la Bíblia hebrea, va retornar temporalment de la Gran Bretanya a la Corunya (Galícia), on va ser creada fa segles, per a formar part de l’exposició “Galicia, un relato no mundo”. Finalment, la sinagoga Knesset Eliyahoo va ser reconeguda per la UNESCO amb el premi al Mèrit d’Àsia i el Pacífic després de la seva reeixida renovació. Es tracta de la segona sinagoga més antiga de l’Índia, construïda el 1884.

Islamisme

Milers de musulmans van acudir a Tomsk (Rússia) per veure les relíquies del profeta Mahoma, presents per primera vegada en la història a Sibèria. L’exposició es va dur a terme pel 105è aniversari de la Mesquita de la Catedral Blanca de Tomsk. Entre les relíquies hi havia un cabell del profeta Mahoma, la copa del profeta i la clau de la Santa Ka‘ba. També a Rússia, a Xela (Txetxènia), es va obrir la mesquita més gran d’Europa, amb el nom de L’Orgull dels Musulmans i que pot albergar 20.000 fidels.

Líders dels països islàmics de Malàisia, Indonèsia, el Pakistan, Turquia, l’Iran i Qatar, al costat de 450 intel·lectuals de tot el món, es van reunir a Kuala Lumpur en una cimera per a analitzar els problemes del món islàmic. Aquesta trobada va ser vista com l’intent de plantejar una alternativa a l’Organització de Cooperació Islàmica, que integren 49 estats i que lidera l’Aràbia Saudita. Un altre anunci en l’eix geoestratègic va ser el que va fer el primer ministre del Pakistan, Imran Khan, sobre la creació d’un canal de televisió que unirà Turquia, Malàisia i el Pakistan, i en la línia de la televisió britànica BBC.

Budisme

L’any 2019, el budisme va celebrar el seu any nou 2146, també anomenat Losar. L’any nou és un dels moments més importants en la vida dels budistes i és una festivitat al Tibet, el Nepal i Bhutan, i en aquesta ocasió el van celebrar com l’any del porc. El 2019 va coincidir amb el 60è aniversari de la fugida del dalai-lama, líder espiritual del Tibet, del seu país, controlat en l’actualitat per la Xina. El dalai-lama va travessar la frontera amb l’Índia després d’un viatge de quinze dies a peu i a cavall per les muntanyes de l’Himàlaia a principis del 1959. Després d’aquesta fugida, hi va haver més d’un milió de morts durant la invasió xinesa. El dalai-lama es va establir a Dharamsala (Índia), des d’on va reconstruir el Govern tibetà a l’exili. Els seus principis de no-violència li van fer guanyar el premi Nobel de la pau el 1989, guardó del qual es va complir també el 30è aniversari.

El budisme va prosseguir amb el seu interès a instal·lar a Alcorcón (Madrid) un centre budista de referència a Europa. L’actor Richard Gere lidera el projecte, que necessitarà una inversió de 200 milions d’euros, és el representant d’un fons d’inversió i va visitar el Centre de Creació de les Arts d’Alcorcón com a possible lloc per al centre.