L’any 2010 va estar marcat per les dificultats del Gran Partit Nacional al capdavant del Govern i per les cada vegada més fràgils i complexes relacions amb Corea del Nord. Pel que fa a la primera qüestió, al cap d’uns mesos d’acusacions de corrupció i d’ineficàcia governamental, el president Lee Myung-bak va confirmar al març el nomenament de 6 nous viceministres amb l’objectiu de reforçar el Govern i així millorar la seva capacitat per a afrontar els desafiaments del país. Aquesta mesura, però, no va acabar de convèncer la major part de la ciutadania que, en les eleccions locals del juny, va castigar durament el Gran Partit Nacional, donant la victòria al Partit Demòcrata. Els mals resultats del partit governant van provocar la dimissió immediata dels seus màxims dirigents i, al cap d’algunes setmanes, també la del primer ministre, Chung Un Chan. Al fet que dimitís aquest darrer ministre de l’executiu també va contribuir la seva incapacitat per aconseguir l’aprovació d’una reforma que volia desplaçar fora de Seül un conjunt d’organismes governamentals. El president va nomenar com a primer ministre interí Kim Tae Ho, però aquest va dimitir al cap de poc arran de les acusacions de corrupció d’alguns membres del Parlament. El va substituir Kim Hwang Sik, que no va prendre possessió definitiva fins al setembre en un acte que també va servir per a nomenar Yu Myung Hwan nou ministre d’Afers Estrangers.
Pel que fa a les relacions amb Corea del Nord, d’altra banda, els dos episodis més destacats es van produir al març i al novembre. Després de diversos mesos de tensions motivades pel llançament de trets nord-coreans sobre la mar Groga i per la negativa sud-coreana a signar un tractat definitiu per posar fi a la guerra de la dècada de 1950 proposat per Pyongyang, al març va tenir lloc l’enfonsament del vaixell Cheonan en aigües de l’esmentat mar en un incident provocat, segons un informe posterior, per un torpede nord-coreà. L’enfonsament del vaixell va causar la mort de 46 tripulants, mentre que els altres 58 van ser rescatats per l’exèrcit sud-coreà. A més de protagonitzar les portades dels principals diaris nacionals durant setmanes, aquest succés va indignar la població i les autoritats sud-coreanes, que van demanar al Consell de Seguretat la seva sanció. Passats alguns mesos en què les tensions no van desaparèixer, al novembre l’exèrcit de Corea del Nord va atacar per aire l’illa de Yeonpyeong, motiu pel qual van morir dos soldats sud-coreans, en van quedar ferits més d’una desena i es van produir considerables danys materials. El Govern de Seül va exigir a la comunitat internacional la condemna sense paqiatius de l’agressió i, tot aqegant el seu dret a la legítima defensa, va amenaçar Corea del Nord amb l’ús de la força si aquesta no posava fi a les seves accions. Després de 2 setmanes marcades per un clima de màxima tensió i per la celebració de l’exercici militar conjunt més gran dut a terme entre els exèrcits de Corea del Sud i dels Estats Units en aigües de la mar Groga, Seül i Pyongyang van rebaixar el to de la seva retòrica i van decidir no continuar amb el conflicte.
L’any 2010 també va ser testimoni de la confirmació de la constitucionalitat de la pena de mort que va fer la Cort Constitucional en una sentència molt ajustada i de la celebració a Seül d’una cimera del G20 marcada per les desavinences respecte dels mecanismes d’ajustament de les divises.