Després del 2010, marcat per les fortes tensions amb la veïna Corea del Nord, els primers mesos de l’any 2011 van ser testimoni d’un gradual apropament que va començar amb la celebració d’una trobada bilateral al febrer. Aquesta trobada no va impedir que el conservador Govern de Lee Myung-bak mantingués les restriccions en matèria d’ajuts públics ni va posar fi als enfrontaments, tal com va posar de manifest l’episodi protagonitzat per un vaixell nord-coreà i un altre sud-coreà al mes d’abril. La mateixa reunió va servir, en canvi, per a obrir les portes a noves reunions, com les que representants d’ambdós països van mantenir al juliol i al setembre per tractar el futur nuclear de la península, encara que sense obtenir resultats gaire significatius. Els dos països van acordar la celebració d’una tercera reunió sobre la mateixa qüestió al desembre, però la mort de Kim Jong Il en va provocar la suspensió. Cap representant governamental de Corea del Sud va assistir al funeral, però en un gest que molts analistes van interpretar com una mostra de bona voluntat, el Govern va autoritzar uns dies abans la visita d’una delegació no oficial encapçalada per la vídua de l’expresident Kim Dae Jung i la presidenta del grup Hyundai.
La greu crisi viscuda amb Corea del Nord l’any anterior també va tenir repercussions en el plànol domèstic, especialment en l’àmbit militar. Després de diversos mesos de crítiques a la que molts van considerar una resposta feble per part de l’exèrcit, el Govern va anunciar al març un pla de reforma orientat a modernitzar-se, així com a millorar la seva capacitat de reacció. Un component d’aquesta estratègia va ser l’adquisició d’uns cinquanta míssils israelians al novembre, una decisió que va ser durament criticada pels líders nord-coreans. Més ben rebut va ser el nomenament un mes abans de Yu Woo Ik com a nou ministre d’unificació nacional, un polític moderat que fins llavors havia ocupat el càrrec d’ambaixador a la República Popular de la Xina.
La vida política del país es va caracteritzar també per les diverses reestructuracions ministerials impulsades pel president Myung-bak i per l’aparició de nous casos de corrupció entre els membres del Govern i de l’Administració. Davant l’erosió de la seva imatge pública, al juny el president va realitzar alguns canvis entre els màxims responsables de l’aparell administratiu i va anunciar l’adopció de noves mesures per a lluitar contra la corrupció. Aquests canvis, però, no van posar fi a la publicació de nous escàndols. La gradual pèrdua de suport ciutadà al Govern va quedar igualment palesa en els comicis locals de Seül celebrats a l’octubre, on el governamental Gran Partit Nacional va perdre l’alcaldia en favor d’un candidat independent amb el suport de l’opositor Partit Demòcrata. D’altra banda, durant l’any van entrar en vigor els acords de lliure comerç signats amb la Unió Europea i els Estats Units.