Malgrat l’èxit del Mundial de futbol, que va permetre mostrar al món una Sud-àfrica avançada i amb una gran capacitat d’organització, el president Jacob Zuma va ser contestat per una part important de la base social del seu partit, el Congrés Nacional Africà (CNA, en el poder des del 1994). Les vagues de funcionaris, que van paralitzar els serveis públics al mes d’agost, i les crítiques del principal sindicat, la Confederació de Sindicats de Sud-àfrica (COSATU), i de la influent Lliga de la Joventut del CNA, el van afeblir en el si del partit, que en la conferència del 2012 ha de decidir qui serà el seu candidat per a la presidència en les properes eleccions, previstes per al 2014. La COSATU, encapçalada per Zwelinzima Vavi, critica la política social i econòmica del Govern de Zuma, que no ha variat respecte a la que havia dut a terme el president Thabo Mbeki, i denuncia l’augment de la corrupció. Més virulent en el seu discurs és el cap de la Lliga de la Joventut, Julius Malema, que dóna suport a Fikile Mbalula com a alternativa a Zuma. El CNA és una formació heterogènia en la qual conviuen diverses tendències, des dels més esquerrans, amb influència dels comunistes, fins als més pragmàtics, que defensen una política econòmica de signe liberal. En arribar a la presidència, al maig del 2009, Zuma va mantenir al capdavant d’Economia Trevor Manuel, l’artífex del pla econòmic de Thabo Mbeki, una mesura que va decebre els seus aliats de la COSATU i els comunistes.
El Mundial de futbol i l’augment de la demanda dels productes agrícoles i dels minerals va ser fonamental en la reactivació econòmica després de la recessió del 2009. El PIB va créixer el 2,4%. En el seu viatge a Pequín, el president Zuma va enfortir les relacions entre els dos països, exceqents en el camp comercial, perquè la Xina ha superat els Estats Units com a primera destinació de les exportacions sud-africanes.