El president Jacob Zuma es va quedar sense un dels seus crítics més ferotges en el si del Congrés Nacional Africà (CNA), Julius Malema, condemnat per un tribunal per incitar a l’odi racial i sancionat pel mateix partit per indisciplina. Malema, president de la influent Lliga de la Joventut del Congrés Nacional Africà, s’havia convertit en la veu del sector més radical del CNA, que denuncia la política eco-nòmica i demana, entre altres mesures, la nacionalització de les mines i una reforma agrària. En suport de Malema es van manifestar Winnie Mandela, exdona de Nelson Mandela; i el ministre Tokyo Sexwale, que aspira a disputar a Zuma el lideratge del CNA en la conferència del partit que se celebrarà a Bloemfontein el 2012. Zuma va defensar la seva política econòmica, que no ha variat en les seves grans línies des de l’arribada del CNA al poder, el 1994, en les primeres eleccions plurals des de la fi de l’apartheid . Gràcies a l’augment del consum i al dinamisme dels sectors miner i agropecuari, Sud-àfrica va créixer el 3,6%, i va deixar enrere la recessió del 2009. L’atur, però, va arribar al 24% segons dades oficials, un percentatge que supera el 40% entre la població negra dels suburbis i les zones rurals. Sud-àfrica, que és de llarg la primera economia africana, es va integrar en el selecte club dels països emergents, el BRIC, al desembre del 2010, convertit des d’aleshores en BRICS (Brasil, Rússia, Índia, Xina i Sud-àfrica). Actiu en política exterior, el president va criticar la intervenció de l’OTAN a Líbia, en suport dels rebels que volien derrocar Moammar al-Gaddafi, i va continuar la tasca de mediació a Zimbàbue, tot rebutjant les sancions internacionals en defensar com a política “les solucions africanes per als problemes africans”.