El Congrés Nacional Africà (CNA) va renovar la majoria absoluta en les eleccions legislatives celebrades al principi de maig en obtenir 249 escons dels 400 que hi ha al Parlament. Es tracta d’un bon resultat, malgrat els casos de corrupció i les desigualtats socials, que va garantir, al cap d’uns quants dies, que el Parlament reelegís per un segon i últim mandat Jacob Zuma president. L’Aliança Democràtica (DA), dirigida per Helen Zile, es va consolidar com a primera força opositora amb 89 diputats; en tercer lloc es va situar la nova formació Lluitadors Econòmics de la Llibertat (EFF), creada per Julius Malema, expulsat del CNA pel seu discurs radical, amb 25 diputats, i amb menys escons va quedar el Partit de la Llibertat Inkatha (IFP), amb 10 parlamentaris. En les eleccions als parlaments de les províncies, el CNA en va mantenir el control de vuit i l’Aliança Democràtica, el del Cap Occidental. A Gauteng, província on es troben la capital econòmica, Johannesburg, i la capital política, Pretòria, el CNA va obtenir 40 escons mentre que la DA, 23. A Mpumalanga, una província situada al nord-est, fronterera amb Moçambic, el CNA va arribar al 78% dels vots, mentre que el pitjor resultat el va obtenir al Cap Occidental, on hi ha Ciutat del Cap, amb el 32% dels vots; la província del Cap Occidental, amb una important població blanca i mestissa, és governada per Aliança Democràtica. L’economia va mantenir un creixement sostingut, de poc més del 2,5%, insuficient per a abaixar l’atur, que oficialment és del 24%, però que arriba al 60% entre els joves. Els sindicats van ser molt crítics amb la política econòmica de Zuma, malgrat que el Congrés de Sindicats Sud-africans (COSATU) li dóna suport governamental. En la lluita contra la sida, el Govern va tenir més èxit, ja que 2,5 milions de persones dels 6,4 milions que estan infectades de VIH van rebre tractament amb antiretrovirals. De la mateixa manera, en educació, va complir un dels objectius del mil·lenni: donar accés universal a l’educació primària. D’altra banda, el judici per homicidi a l’atleta paralímpic sud-africà Oscar Pistorius va tenir un gran ressò mediàtic nacional i internacional.