República de Sud-àfrica 2017

El vicepresident Cyril Ramaphosa, un empresari d’èxit que havia destacat com a dirigent sindical en l’etapa de l’apartheid, va ser designat president del Congrés Nacional Africà (CNA) a la conferència nacional celebrada a mitjan desembre a Johannesburg. Ramaphosa, que té el suport del sector moderat del partit, es va imposar a l’exministra Nkosazana Dlamini-Zuma, exdona del president Jacob Zuma i expresidenta de la Unió Africana (UA), per 2.440 vots contra 2.261. El resultat, molt ajustat, va expressar la divisió en el si del CNA entre els partidaris d’un redreçament del partit per posar fi a la corrupció i els seguidors de Zuma, continuistes. En ser elegit president del CNA, Ramaphosa es va convertir en el cap de llista del partit en les eleccions legislatives que s’han de celebrar el 2019. Ramaphosa està ben vist pel món financer i per amplis sectors del CNA, i s’enfronta a la tasca de despertar la il·lusió entre els votants del CNA que, a poc a poc, han deixat de creure en el partit de Nelson Mandela que va combatre el règim de segregació racial, l’apartheid.

Malgrat que faltava més d’un any per a les eleccions, i, per tant, per deixar el poder, Zuma va aprofitar la conferència per a acomiadar-se, en un discurs en el qual va reconèixer que “el poble” estava descontent per les baralles en el si del CNA i va fustigar contra els que denunciaven a cada moment la corrupció. La victòria de Ramaphosa davant Dlamini-Zuma va confirmar el declivi de Zuma, incapaç de fer front a una greu crisi econòmica i a la corrupció que acompanya Zuma des que era vicepresidenta, i que no ha aconseguit deixar-la, com va quedar palès amb el “cas Gupta”, difós públicament mitjançant un document l’any 2006, que enguany encara va ser recordada. Zuma, però, en el moment més baix de la seva popularitat, va superar per poc, a l’agost, la cinquena moció de confiança, que va tenir 177 vots a favor, 198 en contra i 9 abstencions.

El creixement del país, segons el Banc Mundial, va ser del 0,6%, a causa del fre en les inversions, sobretot en el sector miner. L’atur va arribar al 27,7% de la població activa, la dada més alta des del 2003. Aquesta paràlisi econòmica no va millorar ni amb el canvi de ministre, del respectat Pravin Gordhan a l’inexpert Malusi Gigaba, que venia de la cartera d’Interior.