Malgrat l’ofensiva militar de l’exèrcit, batejada amb el nom d’operació Amani Leo (‘La pau, avui’), al gener del 2010, les milícies Mai Mai i el Front Democràtic d’Alliberament de Rwanda (FDLR, hutus ruandesos) van continuar saquejant els recursos naturals i terroritzant la població del Kivu Nord i Kivu Sud, a l’est del país. L’exèrcit, en el qual s’han integrat combatents del Congrés Nacional per la Defensa del Poble (CNDP), també controla mines i és acusat per les Nacions Unides de cometre violacions. El Govern, presidit per Joseph Kabila, protegeix un dels exdirigents del CNDP, Bosco Ntaganda, nomenat general de l’exèrcit en deixar les armes a la guerrilla i que és buscat des del 2006 pel Tribunal Penal Internacional (TPI) per crims contra la humanitat. A la província Oriental, actua l’ugandès Exèrcit de Resistència del Senyor (ERS), que també es mou per la veïna República Centreafricana.
En les discussions amb les Nacions Unides sobre el futur dels cascos blaus, el Govern va demanar un calendari de la retirada de la missió que aquestes forces militars duien a terme al país, que va canviar de nom en passar de MONU a MONUSC, en fer més èmfasi en l’estabilització. La inestabilitat a l’est, amb la condemna de l’ONU de la violació com a arma de guerra per part dels militars, va contrastar amb la millora a la resta del país, amb la rehabilitació d’infraestructures, en bona part dutes a terme per empreses xineses, i l’arribada de capitals estrangers, que van a parar sobretot als serveis.
Kabila, en el poder des del 2001, és el candidat millor situat en les eleccions previstes per al 2011. Tan sols Vital Kamerhe, president de l’Assemblea Nacional fins que es va distanciar de Kabila, podria fer-li ombra. En trencar amb el president, el 2009, Kamerhe va crear el seu propi partit, la Unió per la Nació Congolesa (UNC).
Les relacions de la República Democràtica del Congo ara són estretes amb Rwanda, però es van deteriorar amb Angola arran de les expulsions recíproques de ciutadans de l’altre país. Aquestes expulsions, de milers de persones segons les associacions civils, no es van aturar malgrat el viatge de Kabila a Luanda, el 20 de setembre, per entrevistar-se amb el president José Eduardo dos Santos.