L’economia de la República Democràtica del Congo va créixer el 2011 gràcies, entre altres factors, als beneficis de la mineria del país
© Strong Roots
El president Joseph Kabila va ser reelegit per un nou mandat de cinc anys en obtenir el 48,9% dels vots en les eleccions celebrades el 28 de novembre. Étienne Tshisekedi, en el passat opositor a la dictadura de Mobutu Sese Seko i ara a Kabila, va aconseguir el 32%, segons l’escrutini facilitat per la Comissió Electoral Nacional Independent (CENI), que el Tribunal Suprem va confirmar uns quants dies més tard. En tercer lloc figurava Vital Kamerhe, expresident de l’Assemblea Nacional, amb el 7,7% dels vots. El resultat el va rebutjar Tshisekedi, que es va autoproclamar president en considerar que havia guanyat i va animar els seus seguidors, nombrosos a la capital, a protestar. Els observadors internacionals no van donar la raó al dirigent opositor, però sí que van denunciar irregularitats en bona part dels col·legis electorals i amenaces i coaccions en algunes zones. Segons el Centre Carter, les eleccions no havien estat “creïbles”. Fins i tot l’arquebisbe de Kinshasa, Laurent Monsengwo, en va dubtar del resultat, tot demanant a l’oposició que no optés per la violència en la seva protesta. De les eleccions, Kabila en va sortir afeblit, qüestionat per les capitals occidentals i pels dirigents d’una oposició dividida. Tanmateix, durant els darrers anys l’economia ha mantingut un creixement sostingut, de més del 5%, impulsada per les inversions en la mineria, les telecomunicacions i l’agricultura i les obres públiques. A les províncies de l’Est (Ituri, Kivu Nord i Kivu Sud), la seguretat ha millorat notablement, però encara actuen grups armats que saquegen la població i obtenen recursos de l’explotació minera. Al nord-est actua l’ugandès Exèrcit de Resistència del Senyor (ERS), que també fa de la violència contra la població la seva arma de guerra.