Les forces de l'M23, una guerrilla que s'oposa al Govern congolès, van ocupar la ciutat de Goma, la capital de la província de Kivu Nord, a l'est del país, entre el 20 de novembre i el 2 de desembre. Amb l'ocupació, van demostrar la feblesa de les Forces Armades congoleses, indisciplinades i més dedicades al pillatge que a combatre una rebel·lió dirigida, militarment pel general tutsi Sultani Makenga i, políticament per Jean-Marie Runiga, un predicador que havia creat l'església Jesús Únic Salvador. Els rebels, ben armats i presents tant a Kivu Nord com a Kivu Sud, acusen el president Joseph Kabila de no invertir en l'est del Congo i de no respectar l'acord de 23 de març de 2009 entre el Congrés Nacional de Defensa del Poble (CNDP) i el Govern, que establia la desmobilització de la guerrilla i la seva integració en l'Exèrcit. Bona part dels rebels de l'M23 havien format part del CNDP, una guerrilla que com l'actual rebia el suport del Govern ruandès i estava integrada per molts congolesos d'ascendència ruandesa, coneguts com ruandoparlants. Per intentar buscar una solució negociada al conflicte, es van reunir a Kampala, sota la mediació del president ugandès Yoweri Museveni, els caps d'estat del Congo, Joseph Kabila, i de Ruanda, Paul Kagame. La mediació va aconseguir que l'M23 es retirés de Goma, però no que posés fi a la rebel·lió. Les Nacions Unides, atrapades en el conflicte perquè manté una missió de pau al Congo, la MONUC, van acusar la guerrilla de violacions massives dels drets humans i el Govern ruandès de donar-li suport. Fins i tot, el president dels Estats Units, Barack Obama, va demanar a Kagame, el 18 de desembre, que no donés suport a l'M23 per "la pau i estabilitat a la regió". Malgrat les evidències de les connexions entre el Govern ruandès i els dirigents de la rebel·lió, Kagame nega que estigui darrere l'M23. El conflicte de l'est del Congo s'havia convertit en el principal problema al qual s'enfrontava Kabila, reelegit el 2011 amb el 48,9% dels vots. Les inversions, sobretot en les indústries extractives (minerals) i els serveis, havien fet que l'economia mantingués un creixement del 5%.