La crisi institucional, provocada per la fi del mandat del president Joseph Kabila sense que s’haguessin celebrat eleccions, es va superar poques hores abans de Cap d’Any. Mitjançant un acord, propiciat per la Conferència Episcopal, els representants de l’Aliança per la Majoria Presidencial i de l’oposició van establir que Kabila podrà continuar en el poder fins a les eleccions, que s’haurien de celebrar abans de finalitzar el 2017. Kabila, que havia acabat el segon mandat el 19 de desembre, es va comprometre a no presentar-se en la consulta. L’Aliança per la Majoria Presidencial va renunciar, per tant, a revisar la Constitució per permetre un tercer mandat de Kabila. L’acord també preveu la formació d’un Govern d’unitat nacional, presidit per un primer ministre proposat per l’Agrupació, la coalició opositora encapçalada per Étienne Tshisekedi. El seguiment de l’acord serà fet per un Comitè Nacional, presidit per Tshisekedi, un dels polítics més respectats. Quant a la sort dels dirigents polítics exiliats o presos, es va acordar anul·lar els processos contra quatre. El cas més conflictiu, el de l’exgovernador de Katanga, Moïse Katumbi, no es va resoldre. Katumbi, que aspira a presidir el país, està condemnat a tres anys de presó per corrupció, acusat d’atemptar contra "la seguretat de l’Estat". Això no obstant, Katumbi, que gaudeix de prestigi a l’exterior per la seva gestió de la província minera de Katanga, resideix a Londres, on es recupera d’un enverinament. Va ser el mateix Katumbi qui va demanar a l’oposició que no es fes forta en el seu cas per facilitar l’acord. Malgrat la tensió política i la inestabilitat a l’est, a Kivu Nord i Kivu Sud, on es registren periòdiques incursions dels grups armats, l’economia va mantenir un creixement alt, del 7%, gràcies a la indústria extractiva, l’obra pública i les inversions en serveis.