El president Joseph Kabila es mantindrà un any més en el poder perquè no es van celebrar les eleccions el 2017, tal com establia l’acord signat entre l’oposició i l’anomenada majoria presidencial, amb la mediació de l’Església, el desembre del 2016. La manca de diners, la inestabilitat i la incapacitat de desplegar la logística necessària en un país tan gran com Europa occidental van ser els arguments per a no celebrar-les. Finalment, pressionat per les diplomàcies dels Estats Units i la Unió Europea, el president Kabila va accedir que la Comissió Nacional Electoral (CNE) fixés una nova data: el 23 de desembre de 2018. Aquesta decisió la va defensar la majoria presidencial i la va rebutjar l’oposició, que va haver d’acceptar que Kabila perllongui dos anys el seu segon i últim mandat, el qual va acabar el 19 de desembre de 2016. Kabila va ser investit president el 2001, per a succeir el seu pare, Laurent-Désiré Kabila. Les traves a la celebració de les eleccions van enfurismar l’oposició, que va convocar protestes importants a la ciutat de Goma, a l’est, i a la província de Kasai. Mentre que en la majoria presidencial no es va perfilar cap candidat, en l’oposició es van enfortir les opcions de Félix Tshisekedi, fill d’un dirigent històric, Étienne Tshisekedi, mort al febrer als 85 anys; i de Moïse Katumbi, exiliat a Bèlgica. Félix encapçala la formació fundada pel seu pare, la Unió per la Democràcia i el Progrés Social (UDPS), mentre que Katumbi és un empresari, propietari del club de futbol Mazembe, enfrontat a Kabila des que era governador de la província de Katanga (2007-15). Condemnat per frau pel “cas Stoupis”, Katumbi es va exiliar a Bèlgica, encara que sempre ha negat el frau en la venda d’un immoble a un ciutadà grec.
A l’est, a la província de Kivu Nord, la missió de les Nacions Unides, MONUSCO, va patir un dur revés en morir 15 cascos blaus en l’atac perpetrat per insurgents, que podrien pertànyer a les Forces Democràtiques Aliades (ADF), un grup ugandès dedicat al saqueig dels recursos naturals. L’ADF, fundat per ugandesos, no s’atribueix mai els atacs que perpetra.
L’economia congolesa va mantenir un creixement del 4%, un lleugera pujada respecte a l’any anterior gràcies a la pujada del preu del coure i el cobalt, els principals productes d’exportació.