L'any 2009 es va iniciar amb el trencament unilateral del diàleg amb Corea del Sud per part del Govern de Pyongyang, després de prop d'un any de fortes tensions. Les autoritats nord-coreanes van definir la situació de preludi de guerra, i tant les seves declaracions com les seves accions es van endurir al llarg dels mesos següents. A l'abril, l'exèrcit va llançar dos míssils de llarg abast. El Govern va declarar que es trac-tava d'un exercici per posar en òrbita un satèl·lit de comunicacions, peròla comunitat internacional va condemnar les proves i va exigir l'aturada del programa armamentístic en virtut de la resolució 1718 (2006) del Consell de Seguretat de les Nacions Unides. La resposta nord-coreana no es va fer esperar. Després d'expulsar del seu territori els inspectors de l'Agència Internacional de l'Energia Atòmica, el Govern de Pyongyang va abandonar les converses a sis bandes sobre la desnuclearització de la península coreana i va anunciar la reactivació del seu programa d'enriquiment d'urani. Més endavant, al maig, va realitzar diverses proves nuclears i de míssils de mitjà abast sobre la mar del Japó. A més, les autoritats van declarar la fi de l'armistici amb Corea del Sud i van amenaçar amb accions militars un cop les autoritats sud-coreanes van haver signat la Iniciativa de Seguretat contra la Proliferació que contempla l'escorcoll de vaixells sospitosos de portar peces per fabricar armes de destrucció massiva.
La reacció de la comunitat internacional va consistir, una vegada més, en una resolució del Consell de Seguretat al juny (1874/2009), que va establir noves sancions comercials i financeres a Corea del Nord. Les tensions es van mantenir durant tot l'estiu i es van intensificar arran de la realització de noves proves armamentístiques i de la condemna a 12 anys de treballs forçats de dues periodistes nord-americanes per haver entrat sense visat en territori nord-coreà, si bé finalment van ser alliberades a l'agost gràcies a la mediació de l'expresident dels Estats Units Bill Clinton. Al mes d'octubre, no obstant això, Pyongyang va proposar la celebració de converses bilaterals amb els Estats Units per resoldre la situació. El líder nord-coreà, Kim Jong Il, va reiterar aquesta oferta algunes setmanes més tard en el transcurs d'una visita del primer ministre xinès, Wen Jiabao, però va condicionar la represa de les converses al fet que se celebressin a sis bandes.
Pel que fa a la política interior, al març es van celebrar eleccions a la 12a Assemblea Popular, que va renovar els seus 686 membres. Kim Jong Il va aconseguir de nou la victòria, i a l'abril va anunciar la composició del nou gabinet. Diverses veus van considerar que la inclusió del fill de Kim Jong Il, Kim Jong Un, com a candidat a les llistes de l'Assemblea Popular era un senyal inequívoc que l'actual líder, amb problemes de salut, estava començant a preparar la seva successió.