L'any 2012 va ser testimoni dels primers passos de Kim Jong Un com a líder del règim nord-coreà. Aclamat com a "líder suprem" en el funeral del seu pare, l'"estimat líder" Kim Jong Il, al desembre del 2011, Kim Jong Un va ser nomenat primer secretari en la quarta conferència del Partit Comunista a l'abril. Aquell mateix mes, i després de realitzar certs canvis en el Govern, el nou líder va pronunciar el seu primer discurs en públic: s'iniciava una transició a cavall entre una tímida obertura, per una banda, i el continuisme, per l'altra. Al gener, es va anunciar una amnistia per a un nombre indeterminat de presoners per al mes següent, coincidint amb el 100è aniversari del naixement del fundador de la República Democràtica Popular de Corea (RDPC), Kim Il Sung, i el 70è aniversari del seu successor Jim Jong Il. Després de diverses converses amb els Estats Units, Corea del Nord va decidir suspendre les seves proves nuclears, les proves de míssils balístics de llarg abast i les activitats d'enriquiment d'urani al principal complex nuclear de Yongbyon. El règim també va accedir a permetre el retorn dels inspectors nuclears de l'Agència Internacional de l'Energia Atòmica. En contrapartida, els nord-americans es van comprometre a restablir l'enviament d'ajuda alimentària.
Tanmateix, la retòrica bel·licista envers Corea del Sud va seguir present bona part de l'any. Al febrer, les tensions amb relació a uns exercicis militars sud-coreans prop de la frontera van instal·lar el temor a un incident militar. Al març, el règim va desafiar la comunitat internacional anunciant la intenció de llançar un coet, fet que va suscitar una condemna generalitzada en considerar que tal acció seria utilitzada pels nord-coreans com a pretext per a provar un míssil balístic que violava els termes de l'acord assolit amb els Estats Units el mes anterior. Després de la fallida d'aquesta missió, la retòrica incendiària de Corea del Nord es va intensificar al setembre, quan el ministre d'Afers Estrangers va afirmar que el programa nuclear nord-coreà ja no responia a fins pacífics, sinó a l'objectiu de fer front a la política hostil dels Estats Units. Amb tot, al juny el país només havia rebut el 40% de les ajudes promeses pels Estats Units en un any en què l'endèmic problema de la desnutrició va tornar a adquirir un protagonisme central a causa de la sequera. El mateix mes, les Nacions Unides van declarar que prop de set milions de nord-coreans es trobaven en condicions de malnutrició i que una cinquena part dels infants tenien problemes de creixement i de desenvolupament físic i mental.
Pel que fa al desenvolupament econòmic, Kim Jong Un va apostar a l'agost per impulsar un nou programa per a revitalitzar la deprimida economia nord-coreana. El projecte advocava per un model econòmic semblant al xinès, en detriment al disfuncional Juche, o model autàrquic, amb l'objectiu d'incentivar la productivitat de fàbriques i granges col·lectives mitjançant una reestructuració dels pressupostos, dominats per la despesa militar, i la revisió de les asfixiants quotes estatals sobre la producció. Per això, Corea del Nord i Corea del Sud van continuar mantenint vincles de cooperació limitada.