L’impacte de la crisi econòmica a Romania va fer que l’FMI acordés, al mes de març, aprovar un paquet de rescat de 20.000 milions d’euros. El sotrac de l’economia romanesa ha estat considerable: malgrat tenir una menor dependència de les exportacions que Bulgària i un dèficit corrent del 14% del PIB, el seu sistema bancari és més vulnerable que el del seu veí, i la devaluació del leu també va ser més contundent que la d’altres monedes europees.
A l’octubre, el Partit Socialdemòcrata (PSD) va abandonar la coalició governamental i va deixar en minoria el Govern encapçalat per Emil Boc, a causa de les dificultats per a gestionar la crisi i la multiplicació de les manifestacions de protesta pels carrers de Bucarest. Tanmateix també va ser la resposta a l’expulsió del ministre d’Interior Dan Nica, principal representant del PSD al Govern, el qual Boc va obligar a dimitir després que acusés el Govern d’estar preparant un frau electoral per a les eleccions presidencials del novembre. Amb la pèrdua de suport del PSD, el primer ministre va perdre una moció de confiança al Parlament. Boc continuarà com a primer ministre interí fins que el Parlament romanès aprovi un nou candidat proposat pel president Traian Basescu. El president, aliat polític de Boc, pot incrementar així les seves possibilitats de reelecció en les conteses presidencials del final de novembre.
En el marc de les relacions bilaterals, i preocupat per les mesures empreses a Moldàvia en contra dels romanesos residents, el Govern de Romania va emetre una dura condemna contra el Govern moldau. Segons el president moldau, Vladimir Voronin, el Govern romanès estava darrere dels incidents que va haver-hi després de les eleccions legislatives de l’abril. Per aquest motiu, acusant d’haver intentat promoure un cop d’estat, va expulsar l’ambaixador romanès i va imposar l’exigència de visat als romanesos residents, després de tancar durant dues hores la frontera amb Romania. Com a resposta, al maig, el president Basescu es va negar a firmar la Convenció de trànsit fronterer de petita escala amb Moldàvia, vinculant-lo al Pacte Molotov-Ribbentrop del 1939 que permetia a la Unió Soviètica annexar-se Moldàvia, en aquells moments territori romanès. A l’abril, el Govern va simplificar els procediments per a obtenir la nacionalitat romanesa, especialment per a aquells que tenen descendència romanesa, com succeeix amb dues terceres parts de la població moldava. L’increment de sol·licituds de naturalització va ésser percebut com una nova mostra d’hostilitat pel Govern moldau.
Per la seva banda, el Tribunal Internacional de la Haia va emetre la seva decisió inapel·lable sobre la delimitació marítima de la mar Negra que enfrontava Romania i Ucraïna. Segons la sentència, l’illot ucraïnès de Serpents no pertany a la configuració general costanera d’Ucraïna, la qual cosa permet reconèixer els drets sobirans de Romania sobre una zona de 9.700 km2, el 79% de l’àrea disputada. La sentència posa fi a quaranta anys de disputa i estableix una nova frontera marítima que permetrà al Govern romanès accedir a les bosses de gas natural i petroli de la mar Negra i reduir la seva dependència energètica.