Al principi d’any el Govern romanès va arribar a un acord amb el Govern dels Estats Units per acceptar el desplegament de míssils nord-americans dins el seu territori. Aquests míssils balístics formen part del polèmic pla de defensa antimíssils de curt i mitjà abast impulsat per l’Administració Obama, substitut del pla d’escuts antimíssils de l’Administració Bush. Aquest escut, que també s’instal·larà a Polònia, serà operatiu al final del 2015, i ha estat fortament qüestionat per Rússia, que considera que la seva instal·lació és una amenaça.
Les exigències de l’FMI i de la UE per continuar accedint al préstec de 20.000 milions d’euros que van atorgar al Govern romanès el 2009 per fer front a les seves obligacions financeres més immediates, va obligar el Govern presidit per Emil Boc a aplicar un duríssim pla de reformes estructurals per a aturar la caiguda de l’economia del país, en recessió des del 2009, i amb el clar objectiu de contenir el dèficit públic per sota del 6,8%. La prioritat és retallar la despesa pública i augmentar la pressió fiscal amb l’aplicació de mesures impopulars com la retallada d’un 25% del sou dels funcionaris, la reducció d’un 15% de diverses prestacions socials, la congelació de les pensions o l’augment de l’IVA en 5 punts (del 19% al 24%). En aquesta línia, el Govern va anunciar la seva intenció d’acomiadar milers de funcionaris de l’Administració pública i, a partir del 2011, de gravar l’impost de la renda sobre qualsevol ingrés, és a dir, també sobre les pensions.
Aquestes mesures, però, van rebre un important revés per part del Tribunal Constitucional, el qual va declarar inconstitucional la llei promulgada per retallar les pensions un 15%. D’altra banda, les mesures d’austeritat de la coalició governant van causar una onada de vagues i protestes per part dels sindicats, funcionaris, reservistes, pensionistes, estudiants, etc. Les mobilitzacions dels mesos de setembre i octubre van acabar amb violents enfrontaments entre grups de manifestants i les forces de seguretat de l’Estat. Tot i la situació, el Govern d’Emil Boc va superar dues mocions de censura (juny i octubre) per part de l’oposició.
Aquest 2010, el Govern francès de Nicolas Sarkozy va iniciar un pla per expulsar del país —mitjançant el sistema de retorn voluntari— més de 8.000 persones d’ètnia gitana (principalment d’origen romanès i búlgar) que es trobaven a França en situació irregular. Aquest procés va aixecar nombroses protestes arreu de França i de la resta de països europeus i es va obrir un enfrontament entre el Govern de Sarkozy i la Comissió Europea.
El Govern romanès va haver de fer front a aquesta situació, i el president de Romania, Traian Băsescu, va demanar a la Unió Europea un “Pla Europeu d’Integració dels Gitanos” per enfrontar-se a la situació de marginalitat que viu la població gitana en molts països europeus, i que es permeti la coqaboració de la policia romanesa en els diversos països europeus on hi ha una important presència de població romanesa d’ètnia gitana. D’altra banda, a Romania s’han aplicat avenços socials importants per superar la marginalitat de la població gitana, com la implantació de quotes educatives per a afavorir l’accés d’estudiants a l’ensenyament secundari i a la universitat, la promulgació d’una legislació específica antidiscriminació o la prohibició de segregar alumnes gitanos a les escoles. Malauradament els seus efectes encara no tenen prou impacte dins la societat romanesa.