Romania va viure l'any més convuls des de la caiguda de Ceauşescu, el 1989. Quatre governs i tres primers ministres van dimitir en poc menys d'un any com a conseqüència directa de la crisi econòmica i social que ofega el país. L'any es va iniciar amb fortes tensions internes per les polítiques d'austeritat impulsades pel Govern del primer ministre, Emil Boc. Les duríssimes condicions imposades per l'FMI i per les autoritats europees des del 2009 per a redreçar l'economia van suposar el rebuig immediat de bona part de la societat que es va transformar en violentes manifestacions i dels polítics de centreesquerra. Al mes de febrer, Emil Boc va presentar la seva dimissió per evitar més convulsions socials. El seu substitut va ser el tecnòcrata Mihai Răzvan Ungureanu, investit per la majoria del Parlament, en mans de la coalició de centredreta. No obstant això, aquest Govern només va durar dos mesos a causa de la moció de censura presentada pels partits de centreesquerra i pels liberals al mes d'abril, la qual va rebre el suport de nombrosos diputats del partit d'Ungureanu.
El president de Romania, Traian Băsescu, va nomenar el líder de l'oposició, Victor Ponta, nou primer ministre fins a les eleccions legislatives previstes per al mes de desembre.
La tensió institucional entre el primer ministre Ponta i el president Băsescu va marcar el decurs polític al país durant tot l'any. El càrrec de president a Romania no és només representatiu, ja que té amplis poders i atribucions que donen un contrapès polític al Govern, en aquest cas de signe polític contrari.
Així, al mes de juliol es va celebrar un referèndum, impulsat pel primer ministre, per a destituir el president Băsescu, que va ser acusat de violar la Constitució i de la separació de poders de l'Estat. El Parlament, a instàncies de Ponta, ja el va suspendre del seu càrrec temporalment fins la celebració del referèndum. El fet que la participació no arribés al 50% fixat pel Tribunal Constitucional per a donar validesa al resultat i que el 46% dels votants ho fessin a favor de la destitució de Băsescu, va donar més incertesa a la ja fràgil estabilitat política del país. La pressió de la Unió Europea durant tot el procés va afavorir que el referèndum es fes amb totes les garanties legals que havia exigit el Tribunal Constitucional, que va denunciar maniobres il·legals del primer ministre. Finalment, davant la invalidesa del resultat electoral, Băsescu va continuar en el càrrec.
Al mes de desembre es van celebrar eleccions parlamentàries, en les quals va guanyar de forma aclaparadora, amb el 56,96% dels vots emesos, la coalició de liberals i socialistes encapçalada per Ponta, que repetia com a cap de llista. El president Băsescu va nomenar Ponta primer ministre de nou. La segona força va ser la del partit de centredreta. La formació del nou Govern no serà fàcil, ja que haurà de fer front a nombrosos compromisos adquirits amb l'FMI i la UE, necessaris per a renegociar un nou préstec de l'FMI, la Comissió Europea i el BM, el qual expira al principi del 2013, que pot permetre apuntalar momentàniament la fràgil economia del país.
Al mes de juny, es va intentar suïcidar l'exprimer ministre Adrian Năstase (2000-04), que havia estat condemnat a dos anys de presó per corrupció pels tribunals romanesos. Aquest cas va ser especialment significatiu a causa de les reiterades acusacions des de la Unió Europea davant la passivitat en la lluita contra la corrupció dels governs romanesos.