Al mes de gener, la Comissió Europea va emetre un dur informe sobre la situació de la justícia a Romania. Malgrat reconèixer importants avenços, va criticar la passivitat del Govern a l’hora d’aplicar mesures que garanteixin la independència del sistema judicial, fortament qüestionada en l’àmbit intern i europeu per campanyes mediàtiques d’assetjament i d’intimidació contra determinats jutges que investiguen casos de corrupció política. Un dels casos de corrupció més importants va forçar la dimissió del ministre de Transport, al mes de juliol, en ser condemnat per la compra i venda de material industrial il·legal per fets succeïts feia una dècada.
En el Consell de Justícia de la UE del mes de març, es va mantenir el vet d’alguns països de la UE a l’entrada de Romania i Bulgària dins l’espai Schengen. Les raons esgrimides per aquests països van ser els alts nivells de corrupció existents, de manera que no compleixen els requisits d’adhesió a l’espai europeu de lliure circulació.
L’antic primer ministre socialdemòcrata, Adrian Na˘stase, condemnat a dos anys de presó per corrupció, va quedar lliure al mes de març, només nou mesos després d’ingressar a la presó. Aquest fet va ser fortament criticat pels partits de l’oposició, que van acusar el Govern, del mateix signe polític de Na˘stase, d’estar darrere d’aquesta alliberació condicional.
La complexa situació econòmica que afronta el país va forçar el Govern del primer ministre Victor Ponta a presentar un paquet de reformes, tal com li exigia l’FMI segons els acords del 2009, entre les quals destaca la reforma del sector públic –que suposarà l’acomiadament de prop de 14.000 funcionaris públics fins el 2018–, la introducció de nous impostos (combustible, etc.) i l’augment del salari mínim.
Les relacions amb la veïna Hongria es van veure tensades arran de les manifestacions de milers de persones, al mes d’octubre, que tant a Romania com a Hongria van demanar més autonomia per a la regió romanesa on viuen més d’un milió de romanesos hongaresos (un 6% de la població de Romania). Tant el Govern romanès com la majoria dels grups polítics de l’arc parlamentari s’oposen a aquesta demanda.
Les relacions amb França i el Regne Unit es van veure afectades per la política immigratòria d’ambdós països. A França, per les accions iniciades pel ministre de l’Interior, Manuel Valls, amb el desmantellament de campaments de romanesos d’ètnia gitana, acusats de ser un focus de delinqüència, i l’expulsió dels seus ocupants a Romania. Respecte al Regne Unit, el Govern conservador de David Cameron va avançar que limitarà l’accés a determinats serveis públics als nous immigrants, com a mesura per a controlar l’ingrés d’estrangers al país, en clara referència a la immigració romanesa i búlgara, abans que s’aixequin les restriccions que pateixen per a accedir al mercat laboral britànic el 2014.