Contra tot pronòstic, Klaus Iohannis va ser escollit nou president de Romania en la segona volta
© Marea Britanie Evanghelica
Al mes de novembre es van celebrar les setenes eleccions presidencials des de la caiguda del règim comunista, el 1989. El càrrec de president de Romania no és de caràcter simbòlic, com passa a molts països del seu entorn, perquè té competències en política exterior i defensa i és l’encarregat de nomenar els responsables del Tribunal Constitucional, els serveis secrets o la fiscalia.
Aquestes eleccions van resultar polèmiques arran dels problemes sorgits durant la celebració de la primera volta, en què milers de romanesos residents a Europa no van poder exercir el dret de vot a causa d’insuficients col·legis electorals –dels 3,5 milions de romanesos que resideixen a l’estranger només van poder votar-ne 161.000–. Aquest fet va provocar importants manifestacions a tot el país i a l’estranger i la dimissió del llavors ministre d’Afers Estrangers, Titus Corlatean.
Finalment, la victòria en la segona volta va ser, contra tot pronòstic, per al liberal Klaus Iohannis, davant del socialdemòcrata i primer ministre, Victor Ponta. Iohannis, alcalde de Sibiu, membre de la minoria alemanya romanesa i amb una candidatura basada, entre altres qüestions, en la lluita contra la corrupció, va obtenir el 55% dels vots, i, segons els analistes, la seva victòria va ser a causa de tres factors: l’alta participació, del 64%, el suport massiu del vot de la diàspora romanesa a l’estranger i el vot de càstig pels nombrosos casos de corrupció que sacsegen el país. El nou president va substituir Traian Bašescu, que ja havia complert els dos anys de mandat presidencial.
L’economia romanesa va ser una de les poques economies europees que va créixer contínuament durant aquest any. Després d’una dura recessió els anys 2009 i 2010 i de dos anys de lenta recuperació, finalment el 2013 va tancar amb un creixement del 3,5%. La caiguda de les inversions estrangeres, especialment les alemanyes, i els problemes crònics de corrupció i economia submergida, van condicionar les previsions econòmiques del Govern. Malgrat tot, les perspectives econòmiques van continuar sent bones i van permetre reduir les elevades taxes de pobresa del país, del 44,2% (2008) al 40%, una de les més altes d’Europa. Aquestes xifres contrasten, però, amb la baixa taxa d’atur que, segons fonts oficials, no arriba al 7%.
Finalment, es va iniciar el primer judici pels crims comesos durant la dictadura comunista (1945-89), en què s’han de jutjar 35 persones, entre les quals no hi ha cap alt càrrec del règim. La primera persona jutjada va ser Alexandru Vis¸inescu, de 87 anys, acusat de crims contra la humanitat quan era comandant del centre penitenciari de Ramnicu Sarat (1956-63).