La lluita contra la corrupció va marcar tota l'agenda política a Romania durant gran part de l'any. Es van succeir les dimissions d'alts càrrecs del Govern i la detenció d'empresaris i polítics de primer nivell, entre les quals cal esmentar al març la del ministre de Finances, acusat de corrupció per tràfic d'influències per haver acceptat un suborn quan era alcalde de la ciutat de Slatina. Al maig, el ministre romanès de Desenvolupament Regional va dimitir després de ser condemnat per frau electoral.
Al mes de juny, la Fiscalia Anticorrupció romanesa va obrir una investigació al primer ministre, Victor Ponta, per presumptes delictes d'evasió fiscal, blanqueig de diners i falsificació, que li va suposar que s'obrís un judici contra la seva persona. La pressió sobre Ponta perquè se li aixequés la immunitat parlamentària es va intensificar durant setmanes, però el primer ministre va aconseguir mantenir el suport del seu partit i evitar que diferents iniciatives legislatives que promovien la seva renúncia tiressin endavant. L'oposició va presentar una moció de censura que va ser rebutjada perquè no va aconseguir la majoria parlamentària suficient perquè s'aprovés.
Finalment, la crisi provocada després de l'incendi d'una discoteca a Bucarest, que va causar la mort de 48 persones, va ser el detonant que va forçar la dimissió de Victor Ponta, pressionat per l'oposició, el president del país i, també, el seu propi grup parlamentari. Els dies posteriors a la tragèdia es van convocar nombroses manifestacions a les principals ciutats del país, en les quals es va exigir la dimissió immediata del primer ministre, a qui acusaven d'inacció en la lluita contra la corrupció i la falta de controls de seguretat.
La caiguda de Ponta va provocar una crisi de govern que va ser resolta pel president romanès, el conservador Klaus Iohannis, amb la designació del llavors ministre d'Educació, Sorin Cîmpeanu, com a primer ministre de forma provisional. Els dies següents, i després de realitzar consultes amb els diferents grups parlamentaris i la societat civil, va decidir el nomenament com a nou primer ministre de Romania de l'excomissari europeu d'Agricultura Dacian Cioloş, que va formar un govern tecnòcrata transitori. Cioloş dirigirà el país fins a les eleccions vinents, previstes per al desembre del 2016.
També va ser notícia l'acusació de la Fiscalia contra l'expresident de Romania, Ion Iliescu, de crims contra la humanitat, per la repressió violenta d'una manifestació el 1990, en la qual van morir quatre persones. La Fiscalia va decidir reobrir la instrucció del cas, tancat el 2007, després de la resolució del Tribunal Europeu de Drets Humans del setembre del 2014, en què s'afirmava que la recerca realitzada per la Fiscalia havia estat incompleta i deficient.