Durant aquest 2016, es van celebrar dos processos electorals a Romania. Al mes de juny es van celebrar eleccions locals per a escollir 3.200 alcaldes, 41 presidents dels consells de districte i més de 40.000 membres del consell. El Partit Socialdemòcrata (PSD) va guanyar les eleccions, amb el 37,5% dels vots emesos. La lluita electoral més interessant es va produir a Bucarest, on per primera vegada una candidata del PSD, Gabriela Firea, nascuda Gabriela Vrânceanu, va aconseguir la victòria i es va convertir, també, en la primera dona a ser nomenada alcaldessa de la ciutat.
Les eleccions parlamentàries celebrades al mes de desembre van donar com a guanyador el principal partit de l’oposició, el Partit Socialdemòcrata (PSD), amb poc més d’un 45% dels vots emesos, seguit de lluny pel Partit Nacional Liberal (PNL), amb el 20,42% dels vots. En tercer i quart lloc, amb el 8,92% i el 6,24%, respectivament, van quedar la Unió Salvem Romania (USR) i la Unió Democràtica del Hongaresos de Romania (UDMR). La participació, una de les més baixes en la història democràtica del país, no va arribar al 40%. En acabar l’any, el Govern encara no s’havia format, però tenint en compte que l’actual líder del PSD, Liviu Dragnea, està inhabilitat per a ser nomenat primer ministre, ja que va ser condemnat per frau electoral, i la llei romanesa ho impedeix, previsiblement l’exministra de Desenvolupament Regional, Sevil Shhaideh, serà la candidata que el PSD proposarà al president del país, Klaus Iohannis, per a convertir-se en la primera dona primera ministra de Romania, i la primera ministra musulmana de la Unió Europea.
D’aquesta manera, els socialdemòcrates van tornar al Govern només dotze mesos després del parèntesi que va suposar el Govern tecnòcrata dirigit per l’excomissari europeu Dacian Cioloş, que va assumir el Govern del país després de la dimissió de l’exprimer ministre Victor Ponta al novembre del 2015.
L’aposta del nou Govern per al 2017 és seguir mantenint el camí de creixement econòmic dels darrers anys, molt per sobre de les principals economies europees. Les seves prioritats, segons va anunciar en campanya, seran la lluita contra la corrupció i el frau fiscal, així com la reducció de la taxa d’atur. Paral·lelament, vol reduir l’IVA per fomentar el consum i apujar els impostos sobre les petites i mitjanes empreses. Un dels grans reptes del nou Govern serà no seguir perdent capital humà. L’emigració econòmica, especialment entre la població més jove, encara es manté molt alta i constant, fet que ha provocat la pèrdua d’un 14% de la població en vint-i-cinc anys.
En l’àmbit judicial, el Tribunal Suprem del país va donar permís a la Fiscalia General de l’Estat per a la reobertura de la investigació sobre la mort de 1.166 persones durant la revolta que va suposar la fi del règim de Ceauşescu, el 1989, i esbrinar qui van ser els autors materials d’aquests assassinats.
Paral·lelament, es va condemnar Alexandru Vişinescu, director de la presó de Ramnicu Sarat durant la dictadura comunista de Ceauşescu, a vint anys de presó per crims contra la humanitat. Se’l va acusar formalment de la mort de 12 persones, així com de tortures a diversos presoners.