El 2017 va estar marcat per fortes convulsions socials, especialment en dues qüestions clau impulsades pel nou Govern socialdemòcrata romanès, sorgit de les eleccions del desembre del 2016: la reforma fiscal i la flexibilització de les lleis anticorrupció. Ambdues propostes van ser fortament criticades des d’institucions comunitàries europees.
Aquesta darrera proposta implicaria la reducció de les competències de la Direcció Nacional Anticorrupció (DNA) i que el Ministeri de Justícia, a través de la Inspecció Judicial del Consell Superior de Magistratura, tingués un major control sobre els fiscals i jutges. També es pretén la creació d’un tribunal que permeti investigar els jutges que siguin acusats de cometre errors en algun procediment judicial. Tant l’oposició com algunes organitzacions internacionals van veure aquestes reformes com una intromissió del Govern en la independència del poder judicial. D’altra banda, aquestes propostes del nou Govern romanès van coincidir amb la imputació per malversació de fons a líders del partit socialdemòcrata per part de la Fiscalia Anticorrupció.
La resposta d’una part de la societat romanesa va tenir lloc al carrer, on al llarg de tot l’any es van succeir manifestacions de protesta a la majoria de les grans ciutats del país. Malgrat aquesta oposició, finalment, el Parlament romanès va aprovar aquesta polèmica reforma per 177 vots a favor dels 329 possibles.
Pel que fa a la reforma fiscal, que entrarà en vigor el mes de gener del 2018, va suscitar fortes crítiques de sindicats, patronal i, també, del president del país, Klaus Iohannis. El motiu d’aquest rebuig es va centrar en el fet que la seva implementació suposarà un canvi en la gestió del pagament de la seguretat social del treballador. L’oposició va denunciar que això tindrà un efecte negatiu sobre els salaris dels romanesos, que veuran reduïda substancialment la seva nòmina.
La forta tensió social d’aquests mesos es va traslladar també al Parlament. El mes de novembre, el Govern que dirigeix el socialdemòcrata Mihai Tudose va superar una moció de censura presentada per l’oposició centrista, que només va obtenir 159 vots dels 233 que necessitava per a tombar el Govern de Tudose i poder convocar eleccions anticipades.
Amb relació a l’economia, aquesta va mantenir el fort creixement dels darrers anys, un dels més elevats dins la Unió Europea. Malauradament, però, aquesta alça va seguir sense equilibrar la forta desigualtat social, situació que converteix Romania en un dels països més desiguals de tota la Unió Europa. La pèrdua de capital humà, especialment entre la població més jove que busca un futur millor dins les fronteres de la UE, també es va mantenir molt elevada.
El mes de desembre va morir el rei Miquel I de Romania, que va regnar durant poc més d’una dècada (1927-1930 i 1940-1947). Amb la seva mort va desaparèixer el darrer ex-cap d’estat del món que havia exercit el seu càrrec durant la Segona Guerra Mundial.