La millora de les relacions amb França va quedar palesa amb les dues trobades entre els presidents ruandès i francès, Paul Kagame i Nicolas Sarkozy, respectivament. Al febrer, Sarkozy va viatjar a Kigali, mentre que, al setembre, Kagame va visitar París. Durant la trobada a París, Kagame va donar per tancat l’episodi de crispació entre els dos països, que va provocar el trencament de les relacions diplomàtiques al novembre del 2006. Aquest trencament va succeir arran de les queixes del president ruandès envers el Govern francès per no haver-se exculpat per la responsabilitat dels dirigents francesos en el genocidi del 1994, la qual va ser provada gràcies a una investigació que es va fer a Ruanda i per l’acusació que va fer un jutge francès contra la direcció del Front Patriòtic Ruandès (FPR, en el poder) de participació en les matances.
A Arusha, el Tribunal Penal Internacional per a Ruanda (TPIR) va dictar més sentències de presó a implicats en el genocidi. La sentència més destacada va ser la de trenta anys de presó a Augustin Bizimungu, cap de les Forces Armades durant el genocidi. A Ruanda, els tribunals tradicionals coneguts com gacaca estaven a punt de concloure el seu treball després de dictar més de 100.000 sentències. L’economia va mantenir el creixement, del 6%, gràcies a l’agricultura, la construcció d’infraestructures i les inversions en serveis. El deute extern representa el 5% del PIB, dada que està per sota del 23% de mitjana de la resta de l’Àfrica.