Els tribunals tradicionals, coneguts com gacaca, encarregats de jutjar els delictes comesos durant el genocidi del 1994, van acabar els treballs el 18 de juny en una cerimònia a la qual va assistir el president Paul Kagame. En deu anys d'existència, els tribunals tradicionals han jutjat quasi un milió de persones, acusades de participar en el genocidi contra els tutsis.
L'opositora Victoire Ingabire, presidenta de les Forces Democràtiques Unificades (FDU) i detinguda a l'octubre del 2010, va ser condemnada a vuit anys de presó, acusada de "conspiració contra les autoritats mitjançant el terrorisme" i de negació del genocidi. El tribunal va considerar que estava provat que Ingabire havia donat diners a les Forces Democràtiques d'Alliberament de Ruanda (FDLR), una guerrilla hutu formada en bona part per milicians que van cometre actes de genocidi el 1994 i que actua a l'est de la República Democràtica del Congo. Ingabire havia tornat a Ruanda per participar com a candidata de la seva formació a les eleccions presidencials del 2010, en les quals va ser reelegit Kagame.
Un altre candidat a les presidencials, Bernard Ntaganda, fundador del Partit Social Imberakuri, va ser condemnat a quatre anys de presó pel Tribunal Suprem. Ntaganda, que ja havia estat detingut el 2010, va ser acusat de "desviacionisme". Totes dues condemnes van ser denunciades per les organitzacions internacionals dels drets humans.
En la crisi de l'est del Congo, les Nacions Unides van condemnar el Govern ruandès de donar suport a l'M23, una guerrilla que va arribar a entrar al novembre a Goma, capital de Kivu Nord. En resposta a aquesta vinculació, el Regne Unit va suspendre les ajudes al Govern ruandès i els Estats Units van demanar a Kagame que apostés per la pau. El 40% del pressupost ruandès prové de l'ajuda internacional, en bona part dels Estats Units i la Unió Europea.