En les eleccions, celebrades al setembre, el Front Patriòtic Ruandès (FPR, en el poder des del 1994) va renovar la majoria absoluta en obtenir 41 dels 53 escons reservats als partits polítics. Al Parlament hi ha 24 escons reservats a les dones, dos als joves i un als discapacitats, que van ser escollits per uns col·legis electorals entre candidats sense afiliació política. El resultat va confirmar l’hegemonia del president Paul Kagame, amb una oposició interna afeblida o a la presó. Una de les opositores més reconegudes, Victoire Ingabire, va veure com la seva condemna de vuit anys de presó va ser augmentada a quinze pel Tribunal Suprem. Ingabire, presidenta de les Forces Democràtiques Unificades (FDU) en el moment de la seva detenció, a l’octubre del 2010, va ser considerada culpable de “minimització” del genocidi del 1994 contra els tutsis i de conspirar contra les autoritats mitjançant “el terrorisme i la guerra”. Les penes lleus contra quatre acusats, que van inculpar Ingabire de donar diners per formar un grup armat, no van ser revisades. Els quatre acusats, exmembres de la guerrilla hutu Forces Democràtiques d’Alliberament de Ruanda (FDAR), que actua a l’est del Congo, ja havien sortit de la presó.
El suport a l’M23, negat per Kagame, va ser qüestionat fins i tot per un aliat tradicional, els Estats Units, que van adoptar sancions contra el seu Govern. Al novembre, l’M23 va ser derrotat militarment per unitats conjuntes de la missió de les Nacions Unides (MONUSCO) i l’exèrcit congolès. Una vegada desmantellat l’M23, Kagame va demanar al president de la República Democràtica del Congo, Joseph Kabila, que llancés una ofensiva contra les FDAR, molt actives al Kivu, on es dediquen al saqueig de les poblacions i a l’espoli dels recursos naturals. Amb Tanzània, les relacions es van deteriorar després que el president Jakaya Kikwete va demanar a Kagame que negociés amb les FDAR. Una proposta rebutjada de forma enèrgica per Kagame, en considerar que no es pot negociar amb una “organització terrorista”. Fins i tot, el president ruandès va amenaçar amb una acció contra Tanzània. Kikwete, que va recordar que els militars tanzans havien acabat en el passat amb el règim ugandès d’Idi Amin, va ordenar l’expulsió dels estrangers sense permís de residència, una mesura que va ser interpretada com una represàlia ja que a Tanzània hi viuen milers de ruandesos en situació administrativa irregular.