El 2015 l’ONU va tancar el Tribunal Penal per Ruanda per jutjar els crims per genocidi comesos dues dècades enrere al país (camp de refugiats de la zona de Gikongoro l’any 1994)
© United Nations Photo
El Parlament, dominat pel Front Patriòtic Ruandès (FPR), va acceptar al final d'octubre la proposta, sense cap vot en contra, de reforma constitucional, que elimina la limitació de dos mandats presidencials. Així, Paul Kagame, elegit el 2003 i el 2010, podrà optar a un tercer mandat de set anys el 2017. La reforma de l'article 101 de la Constitució, que haurà de ser aprovada en referèndum, va ser adoptada pels 75 diputats presents. La decisió va culminar després d'uns quants mesos de recollida de signatures entre la població que va arribar als 3,7 milions dels 6 milions d'electors ruandesos. Kagame, que sempre s'ha desmarcat de la iniciativa popular, va obtenir una altra victòria política en ser condemnats a Alemanya tant el president com el vicepresident de les Forces Democràtiques d'Alliberament de Ruanda (FDLR), Ignace Murwanashyaka i Straton Musoni, respectivament. Després de quatre anys de judici, el Tribunal de Stuttgart va trobar culpables els dos líders de la rebel·lió hutu de "crims de guerra" comesos a l'est de la República Democràtica del Congo (RDC). Murwanashyaka va ser sentenciat a tretze anys de presó mentre que Musoni tan sols a vuit, condemnes lleus amb relació a la cadena perpètua sol·licitada. Afeblides pels atacs de l'exèrcit congolès, les FDLR van seguir controlant zones de les províncies del Kivu Nord i Kivu Sud, on es dediquen al saqueig de la població i l'explotació de mines il·legals. Per coordinar l'estratègia contra les FDLR, es van reunir a Kigali els ministres de Defensa ruandès i congolès, en la primera trobada d'aquest nivell els darrers tres anys.
Al final d'any, l'ONU va tancar el Tribunal Penal per Ruanda (TPIR), creat especialment per jutjar els crims del genocidi del 1994. Després de dues dècades d'existència només s'han condemnat 61 persones, de les 91 processades, totes hutus, l'ètnia majoritària al país (85%) que llavors governava. A partir d'ara seran els tribunals ruandesos, o d'altres països en aplicació del principi de justícia universal, els que seguiran amb els processos oberts.