El president Paul Kagame va ser reelegit per un nou mandat de set anys, perquè va obtenir el 98% dels vots en la consulta celebrada a l’agost. Un resultat esperat, ja que la formació del president, el Front Patriòtic de Ruanda (FPR), capitalitza la vida política ruandesa des de la seva arribada al poder, el 1994, en derrotar el Govern racista hutu, que va engegar el genocidi contra la població tutsi. D’altra banda, l’oposició, com denuncien les organitzacions de drets humans, és perseguida, i per això, en la consulta, un polític independent, Philippe Mpayimana, va aconseguir només el 0,7%, i un tercer candidat, del tolerant Partit Democràtic Verd, Frank Habineza, el 0,4%.
Kagame, que va prometre que no es tornarà a presentar a unes eleccions, va mantenir una intensa agenda internacional, en la qual van destacar la visita al Vaticà i la trobada amb el president francès, Emmanuel Macron, a les Nacions Unides. A la trobada amb el papa, aquest va demanar “el perdó de Déu pels pecats i mancances de l’Església i dels seus membres” durant el genocidi. La Conferència Episcopal de Ruanda ja havia demanat perdó l’any 2016, “per tota forma de pecat comès”, sense explicitar la participació dels capellans i les monges en el genocidi. A Nova York, tenint en compte que les relacions bilaterals entre Ruanda i França estan sota mínims a causa de la negativa del Govern francès de reconèixer la seva implicació en el genocidi per donar suport al Govern racista hutu, Macron i Kagame van discutir, segons el comunicat oficial, de les “qüestions d’interès mutu, la seguretat i la pau a l’Àfrica”.