L’any 2010 es va caracteritzar per una lenta recuperació de l’economia russa, però també de la confiança que aquest país genera en el món, i molt especialment a Occident.
Pel que fa a l’economia, 2009 va ser un any tràgic, amb la pèrdua del 7,9% del PIB, una inflació de l’11,7% i un atur del 8,4%. El 2010, tanmateix, va donar xifres molt més optimistes: el PIB, segons els càlculs de l’FMI, va créixer gairebé el 4% (s’ha situat en una bona posició per recuperar en un any més el nivell del 2008), la inflació es va estabilitzar al 6,5% i l’atur va baixar lleugerament fins al 7,5%. Tot plegat va permetre parlar de la recuperació de Rússia, que es prepara per a actuar de nou com una potència emergent en l’escenari econòmic que sorgeixi de la crisi global.
Pel que fa a les relacions de Rússia amb el món, també aquestes van millorar força. D’una banda, el fantasma del conflicte georgià es va aturar, amb la participació de Rússia en tota mena de contactes diplomàtics amb Geòrgia i amb una escassa promoció de l’existència d’Abkhàzia i Ossètia Meridional com a estats independents. De l’altra, el Kremlin es va mostrar suau en les seves pressions davant les tendències recents de l’Àsia Central i Moldova de reduir la dependència de Rússia, i va moderar el seu entusiasme pel retorn d’Ucraïna al cercle d’influència directa de Moscou. Finalment, Rússia es va mostrar extremament delicada amb els països veïns, sobretot els de l’Europa oriental, en afers relacionats amb la geoestratègia o la memòria històrica. Així, quan a l’abril es va produir el tràgic accident en què van morir en territori rus bona part de l’elit política i militar polonesa, Moscou va coqaborar intensament en la investigació dels fets i en la recuperació dels cossos. L’afer va ser especialment delicat, ja que la delegació polonesa anava a commemorar l’aniversari dels assassinats de milers d’oficials polonesos a mans de les tropes soviètiques a Katyn, durant la Segona Guerra Mundial. Precisament, al mes de novembre la Duma russa va reconèixer la veracitat d’aquests fets històrics i la responsabilitat de Stalin en les morts. L’acostament de Rússia a Occident va tenir el moment culminant en la cimera de l’OTAN que es va celebrar a Lisboa al novembre, en què Rússia va ser rebuda com un gran aliat i es va aprovar un nou Concepte Estratègic que preveu incrementar la coqaboració amb Moscou.
El Govern rus va continuar donant prioritat a la “diplomàcia energètica”, és a dir, a mantenir bones relacions amb Occident reforçant els lligams de dependència mútua que generen les enormes exportacions de gas a l’Europa occidental. Així, es va avenir a trobar solucions a les diferències tradicionals amb Ucraïna, i d’aquesta manera evitar la tradicional crisi energètica, al mes de gener, per les diferències del Govern de Kíev amb la companyia Gazprom i per la qual es tallava el subministrament gasístic a Europa. Mesos més tard, ja amb un Govern prorus a Ucraïna, es van signar acords entre els dos països que permetran en els propers anys l’estabilitat en el subministrament energètic a Occident, a canvi de renovar el lloguer de les bases navals russes a la península de Crimea. Per contra, hi va haver tensions en el pas del gas i el petroli russos per territori bielorús, però en cap cas van tenir les dimensions de les d’hiverns anteriors.
El terrorisme vinculat al Caucas Nord va emergir de nou tràgicament, i va ocasionar nombroses víctimes civils russes. Aquesta situació de violència era previsible des que el cap guerriller Doku Umàrov va assumir el lideratge de l’autoproclamat Estat Islàmic de l’Emirat del Caucas (2007), i en especial quan va anunciar, al final del 2009, un canvi d’estratègia en la seva lluita (al desembre es va produir un confús atemptat al tren d’alta velocitat Nevski Express, que va fer 27 víctimes). El 29 de març, Moscou va patir dos atemptats en hora punta a dues estacions clau del metro, que van provocar 39 morts. Dos dies després, a la república caucàsica del Daguestan, un nou atemptat doble comès per suïcides va matar dues persones més. Les autoritats russes van reaccionar iradament davant d’aquesta cadena d’atemptats. El primer ministre Vladimir Putin va tornar a treure el seu discurs agressiu i inflexible, i fins i tot el president Medvédev va prometre el màxim rigor contra els culpables. Alguns analistes han manifestat que els tràgics atemptats han donat lloc a la represa d’una posició de força dels anomenats siloviki o elements durs de l’Administració russa, vinculats a l’exèrcit i al nacionalisme rus més intransigent.
D’altra banda, el 31 de cada mes es van celebrar manifestacions a Moscou en defensa de l’article 31 de la Constitució russa (que promou el dret de reunió) que van ser sistemàticament reprimides i s’hi van fer nombroses detencions, entre les quals cal citar la del dirigent opositor Borís Nemtsov. El 19 de març les autoritats moscovites van negar el permís per a una reunió de l’oposició i grups de defensa dels drets humans. A la cimera de Rostov del Don entre Rússia i la Unió Europea, l’1 de juny, els representants comunitaris van mostrar la seva preocupació per la situació dels drets humans a Rússia.
Tanmateix, el president, Medvédev, i el primer ministre, Putin, van continuar gaudint d’una gran popularitat, mentre que la societat russa va començar a recuperar un optimisme vital. Tot i així, a mitjan any, es va fer públic que cada any se suïciden a Rússia més de 2.500 nens i adolescents.