Una de les qüestions que més expectatives havia creat els darrers anys va quedar finalment resolta. El partit Rússia Unida que dóna suport a Vladímir Putin, president rus entre els anys 2000 i 2008 i que va deixar la presidència en mans de Medvédev perquè la Constitució no permet més de dos mandats consecutius, va confirmar que Putin serà el seu candidat per a les eleccions presidencials del 2012. Ningú no dubta que Putin, que manté alts nivells de popularitat, serà elegit president per tercera vegada, fet que va quedar reforçat en les eleccions regionals celebrades el 13 de març, en les quals Rússia Unida va obtenir el 68% dels vots emesos –tot i que l’oposició va reclamar un nou recompte adduint frau, però amb poques esperances que el recurs prosperés.
Rússia va continuar creixent des del punt de vista econòmic i es va refent d’aquesta manera del sotrac econòmic del 2008. Així ho va confirmar Christine Lagarde, directora del Fons Monetari Internacional, durant una visita a Moscou al novembre, fet corroborat per unes xifres optimistes: del setembre del 2010 al setembre del 2011 el PIB real rus va créixer el 3,8% i es va situar així en uns nivells similars als anteriors a la crisi. Es calcula que aquest creixement per al total del 2011 i per al 2012 superarà el 4%.
En canvi, les dades van ser negatives pel que fa a la demografia. Es van fer públiques les dades del cens del 2010, que van fer palès que la població russa era aquell any de 142,9 milions d’habitants, 2,2 milions menys que en el cens anterior. Això fa preveure als experts que el 2050 la població russa serà d’uns 116 milions d’habitants, i una gran part dels quals seran de minories ètniques, particularment les musulmanes, ja que són les que tenen un creixement de població més important.
Aquest fet provoca preocupació entre els sectors més conservadors de la societat russa, i sembla que s’ha produït un significatiu gir conservador del país. Així, l’Església ortodoxa, de creixent influència social, entre d’altres, va demanar que es legisli un codi de vestir femení, ja que relaciona el fort índex de violacions amb les tendències en la vestimenta de les russes. En la complexa república de Txetxènia es va anunciar que no es reconeixeran els matrimonis en els quals algun dels contraents sigui portador del VIH. Com cada any, a l’octubre, la marxa homosexual de Moscou va finalitzar amb enfrontaments amb els contramanifestants i amb una vuitantena de detinguts. Hi va haver aldarulls en les manifestacions periòdiques que convoca l’oposició cada dia 31 dels mesos que tenen aquesta data, i que inevitablement desemboca en la detenció dels líders de l’oposició democràtica. I també es van celebrar manifestacions de l’extrema dreta, sovint barrejades amb esdeveniments esportius que degeneren en actes violents, que enguany, i per primera vegada, van ser aturats per la policia.
En l’àmbit judicial, durant el 2011 es va iniciar el judici contra els empresaris Mikhaïl Khodorkhovski i Platon Lebédev, acusats de frau fiscal, però als quals Amnistia Internacional considera presos de consciència, i es va localitzar i jutjar Rustam Makhmàdov, el presumpte assassí de la periodista Anna Politkóvskaia, en un gir inesperat dels esdeveniments.
La tragèdia més mediàtica de l’any va ser l’enfonsament d’un vaixell al Volga que va causar la mort de 113 passatgers. La investigació va demostrar que la companyia naviliera havia estalviat recursos en mesures de seguretat, en un exemple evident de corrupció criminal.
Pel que fa a les relacions internacionals, el president Medvédev va continuar intentant fer un lloc per a Rússia com a potència mundial. Així, el 14 d’abril es van reunir a la Xina els representants dels BRICS (Brasil, Rússia, Índia, Xina i Sud-àfrica) amb la intenció de coordinar i cohesionar un llenguatge comú dins l’esfera global. Però aquest llenguatge pot ser preocupant, no ja per als objectius d’Occident, sinó per als seus valors. Amb prou feines hi ha interessos en l’aprofundiment en matèria de drets humans o d’anivellar diferències socials i, en canvi, es va condemnar amb insistència la ingerència d’Occident al món àrab, i més concretament Rússia, i van defensar les actituds i les accions de Gaddafi i d’al-Assad en els conflictes de Líbia i Síria, respectivament.
Al mateix temps, Rússia va continuar reforçant la seva àrea d’influència regional. El 19 d’octubre es van reunir els representants de la Comunitat d’Estats Independents, organització força ineficient de la majoria de països de l’antiga URSS, i nou dels integrants es van comprometre a crear una unió duanera que, en el futur, podria menar a crear instruments d’integració econòmica i política. D’altra banda, poc després Moscou va anunciar la creació d’un nou gasoducte que ha de reforçar l’exportació d’hidrocarburs a Alemanya a través del Bàltic. Aquest fet, que perjudica els interessos d’Ucraïna i Bielorússia en matèria energètica, fa preveure noves desavinences entre aquests països.